Els tresors de la parròquia i l'ermita del Vinyet de Sitges

Al retaule de Sant Elm, de la Parròquia, dedicat al patró dels mariners, els angelets estan muntats sobre monstres marins.
Al retaule de Sant Elm, de la Parròquia, dedicat al patró dels mariners, els angelets estan muntats sobre monstres marins. FOTO: Jordi Play
25 de gener de 2008 a les 00:00
Guardar a favorits

Un dels grans atractius artístics i monumentals de Sitges és el seu patrimoni religiós, gairebé ignorat pels turistes que visiten la vila i poc conegut fins i tot per un gran nombre de sitgetans. L’exemple més clar el trobem en l’església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, erigida entre 1665 i 1671, després d’enderrocar un edifici anterior d’època medieval.

Llegenda

Vinyet entre vinyets

Des dels inicis del segle XIX, moltes dones sitgetanes es diuen Vinyet en honor a la Verge. El nom pot semblar un diminutiu; nogensmenys, un vinyet és una extensió gran de vinyes. I, antigament, els encontorns del santuari eren plens d’ufanoses vinyes que s’estenien fins a la platja. Segons diu la llegenda, recollida pel pare Narcís Camós el 1657, fou enmig d’un vinyet d’aquests on va aparèixer la primitiva imatge de la Mare de Déu. Un bon dia, un esclau morisc que estava treballant la terra se la va trobar sota d’un cep, després de clavar-li involuntàriament un cop d’aixada, raó per la qual a la Verge del Vinyet li falta una part del braç dret.

La Parròquia, com se l’anomena popularment, ha esdevingut arreu una de les imatges distintives de Sitges, tant per l’esvelta silueta del seu campanar octogonal com, sobretot, per la seva privilegiada ubicació, dalt d’un promontori rocós (el Baluard) des del qual es domina el mar, la platja i les palmeres centenàries del passeig de la Ribera. Sovint, però, el tipisme d’aquesta estampa ha fet oblidar que, a l’interior del temple, s’amaga un dels conjunts escultòrics barrocs més notables del país. Es tracta de sis retaules esculpits a les acaballes del segle XVII i que han arribat fins als nostres dies quasi intactes. Malgrat que algunes de les figures foren destruïdes en esclatar la Guerra Civil, a diferència del que va passar a moltes altres poblacions catalanes, una part important del patrimoni religiós sitgetà es pogué salvar gràcies a l’actuació decidida d’un grup de particulars que guardaren els retaules en un lloc segur.

De camí cap al cambril de la Verge del Vinyet hi ha nombroses pintures que són exvots
De camí cap al cambril de la Verge del Vinyet hi ha nombroses pintures que són exvots

Exceptuant el dedicat a Sant Pere —refet el 1839—, la resta de retaules foren executats en els últims quinze anys del Sis-cents. El més antic, el del Roser, data del 1684, i el més nou, el de la Verge dels Dolors, s’acabà el 1701. Entremig s’obraren el de Sant Elm, el de la Immaculada Concepció i el de la Verge del Remei. Sobre els artífexs dels retaules, només se sap amb certesa que el de la Verge dels Dolors fou esculpit per Joan Roig. Completa el conjunt barroc de la Parròquia un magnífic orgue projectat pel trinitari Bartomeu Triay i decorat pel mateix Joan Roig. El 1699, l’orgue estava ja enllestit i ubicat en el seu lloc actual. De l’instrument original, avui només en queda la caixa. Els tubs de metall són d’una reconstrucció feta per Gerhard Grenzing en la dècada de 1980.

També fou en aquells anys quan es creà l’Associació dels Amics de l’Orgue de Sitges, que d’aleshores ençà ha organitzat nombroses activitats musicals, incidint especialment en els concerts per a orgue sol. Assistir a un d’aquests concerts, mentre es contempla l’exuberant decoració policroma del retaule de Sant Elm —amb les seves serps aquàtiques i els seus angelets muntats sobre monstres marins—, és tot un gaudi per als sentits.

La Parròquia atresora un dels patrimonis escultòrics del barroc més notables del país

A un quilòmetre i mig de l’església parroquial es troba el santuari de la Verge del Vinyet, on s’aixopluga una marededéu bruna que els sitgetans veneren des de temps ancestrals (el seu culte és documentat ja en el segle XIV). L’edifici no té l’elegància arquitectònica de la Parròquia, però és el millor exponent d’una espiritualitat popular que s’ha transmès de generació en generació. Cada any, quan arriba el 5 d’agost, creients i no creients s’acosten fins a l’ermita del Vinyet per encendre un llantió, visitar el cambril de la Verge i aturar-se uns instants a llegir els versos anònims que hi ha pintats sobre la portalada lateral: “Qui entrarà trist i plorant/ en esta capella/ no serà gens meravella/ que n’isca alegre i cantant”.

Aquest caràcter popular es respira sobretot a l’interior del santuari, on s’apleguen un bon nombre d’exvots que els fidels han anat oferint a la Verge. La majoria són petites pintures sobre taula, però també s’hi poden veure diverses maquetes de vaixells i avions. Tot i la varietat d’escenes representades, podríem dividir els exvots del Vinyet segons la tipologia que establí Joan Amades. En un primer grup hi trobem els exvots dits remeiers, on es demana ajuda per la curació d’una malaltia o bé s’agraeix el recobrament de la salut després d’un accident. El segon grup inclou els exvots mariners, en què s’evoquen imatges de temporals i naufragis que foren superats feliçment gràcies a la intervenció divina.