Acompanyeu-nos a descobrir en un cap de setmana tots els cors de la capital del Maresme: el romà, el barroc, el modernista, el mariner i el de la indústria tèxtil.
Divendres tarda
En arribar a Mataró, la Laia l’Arquera, una monumental escultura de Rovira-Brull, us donarà la benvinguda en nom dels laietans i us obligarà a mirar cap a amunt (fa 34 metres). Serà el preludi de la postura que haureu de mantenir tot el cap de setmana, si voleu no perdre-us res d’aquesta ciutat.
Sortiu cap al Camí Ral i aneu a la plaça de Santa Anna, on us capbussareu en el seu ambient de tarda habitual. No us serà difícil d’imaginar com s’anima per la festa major de les Santes, quan els mataronins honoren, pels volts del 27 de juliol, santa Juliana i santa Semproniana. Després passegeu amunt pel carrer de la Riera i recreeu-vos amb els casals barrocs mentre arribeu a l’Ajuntament. A la planta baixa trobareu l’Ofi cina de Turisme. Si seguiu amunt per la Riera, trobareu el Parc Central, ampliat fa pocs anys i on us podeu refugiar a l’ombra dels eucaliptus.
Dissabte matí
Avui la ruta comença al carrer de Barcelona, una de les artèries comercials del centre. Al fi nal del carrer hi ha l’edifici neoclàssic de la Peixateria, l’antic mercat del peix. La seva ubicació no és casual: situeu-vos al capdamunt de la baixada de les Escaletes i veureu les cases de baix a mar, on tradicionalment havien viscut els pescadors i els mariners.
Deixeu les Escaletes a la vostra esquena i dirigiu-vos a Can Xammar, un carrer convertit recentment en mirador (va sorgir arran de la descoberta i posterior recuperació de l’antiga muralla romana, que veureu als vostres peus). Torneu enrere fins que ensopegueu amb la botiga modernista La Confianza i gireu a la dreta, en direcció a la plaça Gran. Aquí
trobareu, en plena ebullició, el petit mercat del Rengle, amb la seva coberta de rajoles.
No us faci por perdre-us pels carrerons que menen a la plaça, en tots hi descobrireu com era Mataró quan va néixer, i és que sou al cor fundacional de la ciutat. Una vàlvula és el mercat i una altra, uns metres més amunt, la basílica de Santa Maria, senzilla i elegant, que aquest any celebra el seu mil·lenari. En sortir de la basílica, agafeu el carrer Nou
—el teniu al davant—, per on caminareu escortats per façanes amb esgrafi ats i finestrals bellament ornamentats. Quan arribeu a la Riera, aneu cap a avall: dinareu al Balcó de l’Iluro.
Dissabte tarda
La tarda serà històrica. Heu d’anar al capdamunt del carrer d’Argentona. Allà us espera Ca l’Arenas, on s’exposa la col·lecció d’art del Museu de Mataró. Tant el contingut (no us perdeu els gravats de Goya) com el continent (una casa benestant molt ben restaurada) mereixen la visita. Més endavant trobeu una joia modernista. És la casa Coll i Regàs, de Puig i Cadafalch, actual seu de la Fundació Caixa Laietana.
Només observant la façana, en teniu per a una estona: busqueu-hi les columnes salomòniques de la tribuna, la ceràmica vidrada amb evocacions de la indústria tèxtil i l’escultura de la Filosa, amb el fus a les mans. Continueu pel carrer d’Argentona fins a la Riera, i aneu avall per cercar la plaça de l’Ajuntament, que, curiosament, és rere l’edifi ci que li dóna nom. A la part esquerra, hi ha la casa Serra Arnau, renaixentista.
És la seu del Museu de Mataró. Entreu-hi i us transportareu a la història romana, marinera i tèxtil de la vila. A dins, busqueu-hi el bust de la Venus d’Iluro, la darrera troballa arqueològica rellevant feta a la ciutat. Torneu a la Riera, aneu al carrer de Sant Josep i atureu-vos a la Beneficència, també de Puig i Cadafalch, fi ll de la ciutat i arquitecte municipal de Mataró durant quatre anys —d’aquí la seva omnipresència.
Diumenge matí
Aneu fi ns al carrer de la Cooperativa, que va del Camí Ral fi ns a la carretera, i passareu per davant d’una nau 20 que Gaudí va realitzar per a la Cooperativa Obrera Mataronesa. La importància d’aquest conjunt —del qual se’n conserven els urinaris, de planta octogonal— rau en la seva estructura d’arcs parabòlics: era la primera vegada que Gaudí els utilitzava. Continueu pel carrer de la Cooperativa fi ns a la Nacional. A l’altra banda, trobareu l’estació de tren, la mateixa que el 1848 va viure el primer viatge del ferrocarril a la Península.
Travesseu les vies pel pas subterrani que hi ha a l’esquerra de l’estació i ja sereu al passeig Marítim. Tant si és estiu com si és hivern, el trobareu molt animat. Camineu en direcció a Girona i, xino-xano, sota l’ombra de les palmeres, arribareu a les cases del Callao, els únics habitatges que hi ha en aquesta banda de la via.
Aquest article es va publicar en el número 122 del Descobrir (Juliol 2008)