La forma allargassada i enganxada a la costa ja ens indica els vincles del Maresme amb el mar. Des de l’època romana, els maresmencs han viscut pendents dels desembarcaments de conqueridors, atacs de pirates i, sobretot, esperant el retorn de les barques dels pescadors. I si bé aquesta tradició s’ha anat difuminant pels canvis socials i el desenvolupament urbanístic, avui encara és possible trobar-hi alguns racons de pura essència marinera. És el cas del barri antic de Montgat, una joia arquitectònica força desconeguda que convida a perdre’s per carrers estrets de casetes blanques, tot evocant la vida dels antics pescadors d’aquelles postals antigues en blanc i negre.
Durant segles, el dels pescadors va ser el barri de mar de Tiana, i no va adquirir estatus de municipi fins ben entrat el segle XX. Els seus orígens es remunten al segle XVIII, quan la població es va establir al voltant del turó de Montgat, punt d’inici de la nostra visita. Als peus del turó “El turó de Montgat és el punt geogràfic més emblemàtic del nostre municipi, és l’origen del nostre nom i del nucli de població estable més antic que es coneix, tant si ens referim al Montgat estricte com a l’antiga parròquia de Tiana”, explica l’historiador local Abelard Chimisanas. El turó explica l’origen del terme Montgat, ja que si bé hi ha diverses teories, “la més popular ens diu que Montgat deu el seu nom al fet que, des de mar endins, el turó tenia la forma d’un gat”, segons Chimisanas.
Des del mirador que hi ha al cim del turó obtindrem una impressionant vista sobre la costa del Maresme i Barcelona. A través del turó passa el primer túnel ferroviari perforat de l’Estat, perquè el primer trajecte amb tren de Barcelona a Mataró va passar per aquí. L’estació de Montgat és una de les tres de la comarca que conserven el seu aspecte original. Queda a prop de l’estació la torre de defensa de Ca n’Alzina. Aquesta construcció té una particularitat: malgrat ser d’interior quadrat, per fora presenta una planta absidal, de manera que es veu quadrada d’un costat i circular d’una altra. “Això la fa certament singular, perquè no se’n coneixen gaires amb aquesta forma”, explica Chimisanas. Ca n’Alzina testimonia les incursions pirates dels segles XVI i XVII. Quan els atacs van afluixar, els pescadors van convertir les seves barraques en modestes casetes on establir-se. Les cases tenien finestres al mar des d’on vigilar si els pescadors tornaven -o no- a la costa.
Façanes blanques
Una de les casetes que millor ens permet evocar aquest passat és la Casa de la Riera d’en Font, que per les seves característiques singulars ha estat inclosa dins el catàleg del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’edifici presenta una teulada de dos vessants i pedra vista, com les cases de muntanya. Però la façana emblanquinada i els porticons pintats de blau l’adapten a l’esperit de mar de Montgat. D’aquí estant podem passejar fins a l’església de Sant Joan, que presideix el barri dels pescadors amb el permís del turó i la torre de defensa. De camí ens podem fixar en altres cases decorades amb detalls de tradició marinera, com àncores, petxines decoratives, estrelles de mar o xarxes de pescadors.
En algunes façanes hi pengen xarxes de pesca, estrelles de mar o petxines
L’església de Sant Joan es va començar a construir l’any 1816 i es va acabar el 1857, poc abans de constituir-se com a parròquia independent de Tiana (el 1868). Així va esdevenir la parròquia oficial dels mariners de Montgat, que fins llavors havien expressat el seu culte a la Mare de Déu de l’Alegria. De l’església de Sant Joan destaca el rellotge de quatre cares instal·lat al campanar el 1900.
Una subhasta singular
Des del carrer de l’església arribarem al carrer de Mar, i d’allà a una altra parada obligada: la llotja de pescadors. Es tracta d’una senzilla construcció, sense pretensions, l’interès de la qual rau en l’activitat que s’hi porta a terme. I és que la subhasta de peix de Montgat és un dels elements més singulars del patrimoni local, ja que és l’única subhasta cantada que encara es fa a Catalunya.

De dilluns a divendres, puntualment a la una del migdia -sempre que l’estat de la mar ho permeti-, els pescadors de Montgat venen els productes que han pescat aquell dia. La venda es fa directa a veu. El venedor proposa una quantitat i a partir d’aquí va abaixant el preu de 5 en 5 cèntims fins que troba un comprador. Si el preu baixa massa, el peix es retira de la subhasta. S’hi pot trobar peix autòcton més barat que al mercat i productes del mar poc corrents. La venda és oberta a tothom, raó per la qual és habitual trobar-hi gent que ve des de Barcelona i altres municipis pròxims a la recerca de bones oportunitats.
Calamars, gambes, llenguados, molls i sípies protagonitzen la subhasta cantada
Però malgrat disposar de la protecció oficial com a bé immoble, la subhasta del peix de Montgat es veu amenaçada per la manca de relleu generacional. Si fa només uns anys hi participaven entre sis i vuit barques, avui no passa de dos pescadors, fet que podria, ben aviat, representar el final d’aquesta activitat. Just davant de la llotja hi ha l’anomenada platja de les Barques, per on tradicionalment s’ha fet l’entrada de les embarcacions. Avui hi podem veure barquetes dormint a la sorra, una estampa ideal per pintar en una marina i que conviu amb les necessitats i els serveis d’una platja moderna, des de dutxes fins a pistes de vòlei i quiosquets on refrescar-se tant de dia com de nit. A tocar d’aquesta platja hi ha la seu del Club Marítim de Montgat, que ofereix cursos de vela i surf.
La cala de les Roques
Passat l’espigó, en direcció cap a Barcelona, hi ha la cala de les Roques, una petita caleta de sorra i roques amb característiques pròpies. Es neteja de manera manual, perquè no hi poden accedir les màquines, i té més o menys sorra en funció dels corrents i els temporals. És una zona estimada pels surfistes, als quals no costa veure practicant el seu esport quan les onades i el vent acompanyen. Al costat de la cala de les Roques, als peus del turó de Montgat, hi ha una platja àmplia on ens podem remullar després de la passejada. Si ho preferim, podem acabar la visita a Montgat Nord, per degustar un bon arròs a la Fonda Marina, que s’ubica en un edifici noucentista a tocar del carrer del Marquès de Montsolís, on també es pot palpar el passat mariner de la vila.
Aquest article es va publicar en el número 260 del Descobrir (Octubre 2019)