El poblat ibèric del turó de les Maleses

La tribu laietana dels ibers va establir diferents poblats al voltant del que ara coneixem com la ciutat de Barcelona. Avui en visitarem un i així, després d’una curta caminada, podrem saber com vivien i s’organitzaven.

El poblat ibèric del turó de les Maleses.
El poblat ibèric del turó de les Maleses. FOTO: Jordi Bastart
25 de setembre de 2017 a les 00:00
Guardar a favorits

Enlairats a dalt de turons, des d’aquests poblats es podia realitzar una fàcil defensa i, a la vegada, vigilar el pas del Besòs, abans més cabalós i, per tant, navegable. Ca n’Oliver, a prop de Cerdanyola del Vallès; el puig Castellar, a tocar de Santa Coloma de Gramenet, i el turó de les Maleses, als voltants de la Conreria, són alguns dels més coneguts. A tots s’hi ha fet una tasca de neteja, rehabilitació dels fonaments dels edificis, senyalització i plafons explicatius, d’aquesta manera ens podem assabentar de com vivien els nostres avantpassats més pròxims i com s’organitzaven i es defensaven.

Avui visitarem el que hi ha situat al turó de les Maleses. S’hi arriba després d’una excursió des de la Conreria que nosaltres allargarem un xic més, posant el punt de partida al terme maresmenc de Tiana. El turó de les Maleses té una altitud de 420 m i des d’allí en dies clars es veu tot el Vallès i fins i tot els Pirineus. Aquest era el territori que podien controlar els seus pobladors, que, mitjançant senyals, es comunicaven amb els seus veïns per tal d’advertir-los de possibles perills.

El poblat té una extensió d’uns tres mil metres quadrats i els seus habitants practicaven l’agricultura i la ramaderia, i comerciaven amb fenicis, grecs i cartaginesos. El seu origen cal situar-lo entre els segles V i IV aC, i la distribució dels habitatges es feia a partir d’un carrer central. Tot passejant, mitjançant plafons podrem identificar la casa del moliner, la del ferrer i la d’una família de prestigi. L’abandonament del poblat, per causes que es desconeixen, es produeix abans de la segona guerra púnica (219 aC).