48 hores a Sabadell

Un cap de setmana per descobrir la capital vallesana

Text:
Un dels tresors modernistes de Sabadell
Un dels tresors modernistes de Sabadell FOTO: Jordi Play
25 de juny de 2009 a les 00:00
Guardar a favorits

Els colors del modernisme, les botigues amb més encant i un gran nombre d’estels ens esperen en una ciutat moderna que conserva bé el seu passat.

Divendres tarda

Deixem les maletes i fem un passeig pel pulmó verd més gran de la ciutat que ofereix múltiples possibilitats de lleure. A la part més alta, hi trobem l’Observatori Astronòmic, un dels més importants del país. Cada mes s’hi organitzen sessions d’observació a les quals cal inscriure’s prèviament.

Dissabte matí

Allotjar-nos a la zona coneguda per Eix Macià ens permet retrocedir en el temps per descobrir la història de la ciutat. Baixem l’avinguda Macià fins a la ronda de Zamenhof. Des d’aquí, a través del carrer de Jovellanos, arribem al centre de Sabadell. Topem amb el mercat central (1930), obra de l’arquitecte Josep Renom. El seu interès no és només arquitectònic. Al seu voltant, els pagesos venen fruita i verdura del temps. També hi ha productes de conreu ecològic o d’agricultura integrada. Part d’aquesta oferta pertany al Parc Agrari de Sabadell.

Imprescindible

Cuina mediterrània amb tocs primaverals

Obert fa vint-i-cinc anys, el restaurant Forrellat de Sabadell ha estat recomanat per guies tan prestigioses com la Michelin. Destaquen en la seva carta plats de l’estil del llenguado amb pernil ibèric i textures de tomàquet i també la mousse de xocolata amb iogurt i violetes naturals. És imprescindible reservar-hi taula.

Davant de la llotja, hi veiem un dels edificis més emblemàtics del modernisme local, seu de l’Obra Social de Caixa Sabadell i antiga Escola Industrial d’Arts i Ofi cis (1907), dissenyada per Jeroni Martorell. Destaca la coberta de la torre de ceràmica vidriada de color verd. La parada següent és al carrer de Gràcia, on hi ha la seu central de Caixa Sabadell (1915), que es pot veure per dins, com la resta d’edificis de l’entitat financera, amb cita prèvia. Al final del carrer, hi ha la plaça de Sant Roc, presidida per l’edifici consistorial, i a l’esquerra el campanar de Sant Fèlix. Tot i que les obres dels Ferrocarrils de la Generalitat impedeixen tenir una vista completa d’un dels racons més singulars, és bo prendre distància per gaudir d’aquest campanar barroc erigit el 1738. Tornem al centre de la plaça i girem pel carrer de l’Advocat Cirera per degustar un bon àpat gràcies a Josep Forrellat, cuiner del restaurant que porta el seu nom.

Dissabte tarda

Combinarem cultura i compres. Caminem fins a la Rambla i pugem pel passeig de la plaça Major, també afectat per les obres dels Ferrocarrils que han posat al descobert restes arqueològiques, fins arribar a la via Massagué. Retrocedim uns metres per arribar a la plaça de l’Àngel. A tocar, al carrer Marià Fortuny, fem una passejada fins arribar a la Gran Via per veure l’edifici amb què es dibuixa el perfil de la ciutat, la Torre de l’Aigua (1918), construïda arran dels problemes de subministrament que patia Sabadell. Al vespre s’il·lumina.

Diumenge al matí

Anem al carrer del Pedregar per veure la Casa Duran, una casa pairal del segle XVI declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. La tranquil·litat  del diumenge contrasta amb el ritme frenètic d’aquesta part de la ciutat els dies laborables. A pocs metres, al carrer de la Indústria, hi ha l’edifici modernista de l’escola Sagrada Família (1909), obra de Gabriel Borrell. I molt a la vora ens aturem també al Despatx Lluch (1908), una altra de les perles modernistes, que atén gestions ciutadanes. Al final del carrer ens aturem davant l’Hotel Suís (1902), obra de Juli Batllevell.