48 hores a Sant Cugat del Vallès

Un cap de setmana per descobrir la vila on estiuejaven molts barcelonins rics

El monestir de Sant Cugat del Vallès.
El monestir de Sant Cugat del Vallès.
25 de maig de 2011 a les 00:00
Guardar a favorits

Verd, molt verd. I pedra, molta pedra. I cultura, moltíssima cultura. Sant Cugat del Vallès disposa de dos patrimonis que hi donen identitat: el natural, amb el parc de Collserola en un dels seus límits, i l’històric, amb joies arquitectòniques que van de l’edat mitjana al modernisme. I a més, en el seu terme municipal, que sempre ha de competir amb la pròxima i absorbent Barcelona, hi flueix la cultura que porta l’auditori, o la que amaga l’arxiu Nacional de Catalunya, o la que generen universitats que han buscat el seu refugi en aquesta minicapital de facto del Vallès.

Divendres tarda

Des de l'Ajuntament vell surt el petit carrer de Vinyoles, on hi ha la casa pairal urbana Can Quitèria. Al davant hi trobem un immens xiprer centenari. Després de sopar es pot fer un passeig per l’avinguda enjardinada del Pla del Vinyet, on hi ha la moderna Biblioteca del Mil·lenari i el Teatre Auditori, al costat del qual hi ha les sales de cinema i diversos bars de copes.

Dissabte matí

Agafem el carrer de Sant Medir, on hi ha el Celler Cooperatiu modernista, del 1921,  i les Cases Bessones d’Enric Pi, amb les seves característiques balustrades i els ornaments florals. Al final del carrer, sortim a la plaça d’Octavià, on el monestir romànic mostra els seus encants. El conjunt, fundat en el segle IX, consta de l’església, el claustre, la sala capitular i, a l’exterior, el campanar i les restes de la muralla de l’antiga fortificació. A dintre del claustre podem visitar el museu que recrea la vida dels monjos. Sota una de les torres hi ha l’Oficina de Turisme, on donen guies i plànols per explorar la ciutat. Després de fer un passeig pels jardins que envolten el monestir, tornem a la plaça d’Octavià. Davant del monestir, de pujada, surt el carrer Major fins al petit mercat de Pere San, del 1911, que és part de la ruta modernista.

Proposta

Festa de tots i d’arrels profundes

Si alguna cosa defineix la Festa Major de Sant Cugat del Vallès és la combinació de tradició i participació. Del 28 de juny al 3 de juliol s’aposta per la cultura popular i els espectacles on totes les entitats del municipi posen les seves energies. Hi destaca la important jornada castellera. Un altre acte rellevant és el Paga-li Joan, un ball popular conegut també com ball del Vano i el Ram, que aquest any es durà a terme en els jardins del monestir, totalment renovats.

Un cop allà, si demanem per l’Ateneu, ens conduiran fins a la plaça de Pep Ventura, on es munta cada dissabte al matí un mercat de pagès amb productes de l’hort. 

Dissabte tarda

Per fer baixar el dinar, anirem a cercar l’entrada natural a la ciutat per la carretera de l’Arrabassada, per l’avinguda de Gràcia. Hi veurem senyorials mansions modernistes com la Casa Mònaco, la Casa Armet i la Casa Mir, entre d’altres. Després, farem una immersió a l’eix comercial pels carrers de Santiago Rusiñol, Santa Maria i Valldoreix. Al carrer de Santiago Rusiñol, el primer i el tercer diumenge de mes al matí, hi ha una fira d’art on una vintena de pintors locals exposen i venen les seves obres. D’allà anirem fins a la plaça de l’estació, on hi ha la Casa Maristany, d’estil neoclàssic afrancesat construïda el 1927. La cadena de menjar ràpid catalana Viena l’ha recuperada conservant-ne elements com la xemeneia. Ben a prop hi ha el segon museu de Sant Cugat, la Casa Aymat, dedicat als tapissos.

Proposta

Festa de tots i d’arrels profundes

Si alguna cosa defineix la Festa Major de Sant Cugat del Vallès és la combinació de tradició i participació. Del 28 de juny al 3 de juliol s’aposta per la cultura popular i els espectacles on totes les entitats del municipi posen les seves energies. Hi destaca la important jornada castellera. Un altre acte rellevant és el Paga-li Joan, un ball popular conegut també com ball del Vano i el Ram, que aquest any es durà a terme en els jardins del monestir, totalment renovats.

Diumenge matí

Comença un circuit de condicionament físic que ens porta fins al parc de la Pollancreda. Són 1.800 metres que es poden recórrer d’anada i tornada per un camí segregat enmig del passeig reservat a ciclistes i corredors. A pocs metres, hi ha la plaça de Rotary International, d’on surt un camí forestal que va fins a la Masia de Can Borrell, en ple Parc de Collserola. En no més de deu minuts arribem al pi d’en Xandri, símbol de Sant Cugat. Després de vorejar la Torre Negra, una masia del segle XII, seguim pel camí de terra durant una hora fins a Can Borrell, una masia on fan carn a la brasa, canelons i plats catalans en un ambient molt familiar. Si preferim més elegància o és aviat per entaular-nos, podem desfer el camí i tornar al nucli urbà esquivant bicicletes de muntanya, corredors, famílies i genets a cavall.