Les singularitats de Sant Llorenç del Mont i l'Obac

Horitzó i punt de fuga vallesà

Text:
Laura Pinyol
L’abadia de Sant Llorenç del Munt sembla la cirereta del pastís. En aquest cas, el dolç és la Mola, que, amb els seus 1.104 m d’altitud, és omnipresent a bona part del Vallès
L’abadia de Sant Llorenç del Munt sembla la cirereta del pastís. En aquest cas, el dolç és la Mola, que, amb els seus 1.104 m d’altitud, és omnipresent a bona part del Vallès FOTO: Sergi Boixader Catot
25 de gener de 2017
Guardar a favorits
Per a la gent del Vallès, el massís de Sant Llorenç és un paisatge estimat. És la muntanya de casa que s’alça a l’horitzó, omnipresent, coronada per un monestir benedictí del segle X. Aquest paisatge de fons dóna un fort tret d’identitat al territori i estableix un fil denominador comú a les poblacions que l’envolten. La Mola és realment singular: els seus monòlits de pedra roja es deixen transformar en tantes siluetes com perspectives té. I cadascú té els seus monòlit