La Terrassa Modernista

A la rambla d’Ègara no hi cap ni una agulla. És plena de gent que tira amunt i avall amb el somriure als ulls i el paraigua a la mà perquè un grapat de núvols carregats s’escampa pel cel com ho feia el fum de les fàbriques que esquitxaven la ciutat. Això va ser a partir del segle XIX, quan Catalunya va donar la benvinguda a l’era industrial. Les fàbriques que estaven situades a la vora dels rius aprofitaven l’energia hidràulica, però les que no en tenien cap a la vora treballav