La revolució industrial, que va traçar una línia entre l’abans i el després en la història de Catalunya, va deixar una petjada tan important a la ciutat de Terrassa que encara avui la podem seguir, per fora i per dins. Les indústries del tèxtil i la llana sol·licitaven espais apropiats per créixer com a motor econòmic de la ciutat, ja des de mitjan segle XIX i durant el primer terç del XX. L’arquitecte municipal Lluís Muncunill i Parellada va ser un dels encarregats de dibuixar edificis industrials i senyorials que poguessin donar cabuda a la frenètica activitat en aquell canvi de segle tan fructífer. Juntament amb d’altres enginyers de la construcció, com Josep Maria Coll i Bacardí, Melcior Viñals o Antoni Pascual i Carretero, Muncunill va transformar la imatge de la població, al servei de l’efervescència productiva.
Inspiració en el món vegetal
Els edificis públics, les fàbriques, els magatzems i també els habitatges particulars va vestir-se de natura. En qualsevol raconet apareixen motius florals, fulles, nenúfars, canelobres que simulen tiges de plantes carregats de fulles i flors, portes i finestres amb marcs arrodonits de formes vegetals, ja que totes les manifestacions arquitectòniques i artístiques s’inspiren en la naturalesa: la poesia, la música o la pintura. La línia sinuosa, asimètrica, els vitralls, la ceràmica, el ferro forjat, l’orfebreria, el cartellisme, la tipografia... tot va ser regat d’una nova sensibilitat, inspirada en el món vegetal.
La coincidència d’aquesta renovació estilística en arquitectura i disseny amb un moment de desenvolupament socioeconòmic, de consolidació del capitalisme industrial i estabilitat política van donar marge a la burgesia catalana per aixecar vapors i fàbriques tèxtils i xarxes de ferrocarrils, que farien créixer ciutats com Terrassa.
Relacionat
Terrassa, terra de castellsLes formes arrodonides de la Masia Freixa, al mig del parc de Sant Jordi, avui seu de l’oficina municipal de turisme, marquen una clara influència gaudiniana en les mans de Muncunill a l’hora de reformar entre 1905 i 1910 aquest edifici que havia estat construït l’any 1896. Com si fos feta de pasta de pa, la Masia Freixa aixeca unes voluptuoses arcades parabòliques blanques d’una austeritat monàstica, ben diferent dels altres exemples modernistes que trobem encara en perfecte estat a la capital vallesana.

L’edifici que millor il·lustra el modernisme industrial de Terrassa i un dels que millor guarden l’esperit del seu origen, a tot Europa, és el Vapor Aymerich (1908), seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Les xemeneies d’antigues indústries com aquesta semblen esperar les passejades màgiques de la Mary Poppins i el seu amic, l’escuraxemeneies. L’aferrament de l’estil modernista a Terrassa aplicat al patrimoni industrial està lligat, sens dubte, al treball personal de Muncunill, l’arquitecte local més prolífic durant aquell període, que va morir a Terrassa l’abril del 1931. També són d’ell la façana i la sala capitular de l’Ajuntament de la ciutat (1900-1902), els magatzems Corcoy, Torras i Joaquim Alegre (avui arxiu Tobella), tots tres de començaments del segle XX, i la quadra de la fàbrica Izard, del 1921, que avui és una sala d’exposi cions que du el nom de Muncunill. Una vintena de construccions de Terrassa porten el seu segell d’autor.
Relacionat
48 hores a TerrassaA remolc de la dinàmica industrial, Terrassa es va anar omplint de palauets propietat dels amos de les fàbriques, però també d’escoles, casinos i seus d’organismes municipals. El poder industrial, econòmic i polític tenia en l’arquitectura i el disseny dels seus espais de treball un tret en comú. El Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i l’antiga Confiteria Vídua Carné (1908) parlen d’aquesta bonança laboral i econòmica a la Terrassa dels inicis del segle passat, una bonança que s’estiraria fins al període previ a la Guerra Civil. Després, fi ns als anys setanta, la ciutat pateix una davallada més o menys pronunciada, que implica també l’abandonament d’alguns edificis modernistes, fins que, ja cap a la dècada dels vuitanta, Terrassa s’aferra al modernisme com a element d’identitat.
Actualment, la ciutat dedica cada any un cap de setmana de maig a recrear l’atmosfera de l’època. És la Fira Modernista. A l’interior dels edificis, s’escenifiquen moments de la vida diària de fa un segle i tota la ciutat s’omple d’activitats i espectacles vinculats a l’època modernista. Tot val aquells dies per no deixar perdre ni una espurna del flamant vent que bufava pels carrers de la Terrassa de fa un segle, que cada any torna.
Visita
Aquest article es va publicar en el número 123 del Descobrir (Agost 2008)