Hi ha un indret, en un racó del Vallès Oriental, on els pins llargaruts del bosc i les robustes alzines són guardians d’un dels tresors més ben amagats de la comarca. Entre la verda vegetació mediterrània i les grans superfícies granítiques que poblen el turó, s’hi amaguen les construccions dels nostres avantpassats: monuments, figures i símbols d’aquells prehistòrics que van trobar al turó de Céllecs un lloc idoni per assentar-s’hi i formar la seva comunitat.
Aquest pujol es troba a la Serralada Litoral, entre Òrrius i la Roca del Vallès, un poble que, tal com el seu nom indica, ha estat creat sobre grans superfícies de pedres i granit que ara rodegen l’indret en forma de pedreres.
Els habitants mil·lenaris de Céllecs van fer les seves construccions fa més de cinc mil anys, i a alguna de les seves parets fins i tot hi van dibuixar jeroglífics, dels quals encara se’n conserva algun traç. Aquesta excursió per la Serralada Litoral és tan agradable com sorprenent i màgica: el recorregut planer, ideal per a les temporades d’entretemps, ens aproparà als diversos monuments megalítics que s’han convertit en testimoni del pas del temps, com el Plat del Rei o del Molí, el dolmen de Céllecs o Cabana del Moro, la Pedra de les Orenetes i les seves pintures rupestres, el dolmen de Can Gol i la Pedra Foradada, o la Pedra de les Creus.
El recorregut, que ens fa anar descobrint aquests petits racons plens d’història, ens permet alhora gaudir d’una vista privilegiada de la plana del Vallès i la costa del Maresme, dels cingles de Bertí i, fins i tot, de la muntanya de Montserrat.
Però els descobriments no acaben aquí. Entre els cirerers d’arboç i els petits i bonics corriols que ens van guiant al llarg de l’excursió, ens trobem de cop dins el bosc encantat, on s’amaguen uns habitants molt especials: un elefant, un indi i un maori, gegantines figures de pedra que esperen la visita dels nouvinguts.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 229 del Descobrir (Març 2017)