Dels meus orígens només us puc dir que sóc filla del Montnegre. La resta és ben incert. Desconec si em van abandonar o sóc jo qui em vaig perdre, però això ara tant se val, la qüestió és que no tenia ni tres mesos quan vaig passar la primera nit al ras, tota sola, a la serralada que separa la plana del Vallès del litoral del Maresme.
Era tardor i el fred no era intens, però recordo que la humitat em va calar als ossos. Al Montnegre, la negror del sòl pissarrós i les ombres dels
El Montnegre salvatge
Ens endinsem al massís més ombríbol de la comarca
25
de gener
de
2017
Guardar a favorits