Passejo pels vorals de l’antic xalet forestal de Fontmartina, a prop del nucli de la Costa, sota la mirada amatent del turó de l’Home. Als fondals del sot de l’Infern trobo l’Aurora, una pintora aficionada, amb un llenç que ja insinua el contrast del terrós de la fageda amb el verd intens de l’avetosa. “Hi vinc cada any per aquesta època. Aquests paisatges m’inspiren.”
I és que el Montseny és més que una muntanya: és un estat d’ànim, que captiva tot aquell que s’hi atansa. Com ho va fer en pintors, músics i poetes de tots els temps. Joan Maragall, sense anar més lluny. Va ser durant les seves estades a la masia la Figuera, als contraforts del pla de la Calma, on va concebre la seva teoria poètica coneguda com la paraula viva. Unes estades que podem descobrir a l’exposició La Lola de la Figuera, a les golfes de Ca l’Agustí, un imponent mas veí, als peus del Tagamanent, transformat avui en casa museu.
Amb la complicitat de la gent
És precisament per la confluència entre la conservació dels valors naturals i culturals i un model de gestió sostenible, i sempre amb la implicació de la població local, que la Unesco va atorgar al Montseny el títol de reserva de la biosfera, el 1978. Just un any després de ser declarat parc natural. Un reconeixement, el de reserva de la biosfera, que el 2014 va ser ampliat més enllà dels límits de l’espai protegit, fins a abraçar com pletament disset dels divuit municipis que conformen el Parc.
Tots els del Vallès s’hi han sumat. “Que tot un municipi sigui reserva de la biosfera és un valor afegit que ajuda a treballar localment un projecte de conservació global”, ens diu Maite Carrillo, alcaldessa de FigaróMontmany, en sortir del darrer consell coordinador, l’òrgan que aplega tots els alcaldes del Parc i que ha tingut lloc a Gualba. El poble que Eugeni d’Ors va immortalitzar en la seva obra i que amaga, en els seus gorgs i rierols, màgiques llegendes de les dones d’aigua que els habiten.
En qualsevol paisatge i en qualsevol època de l’any, el Montseny és un regal per als sentits
Misteri i bellesa pertot, doncs. La familiaritat de les pinedes, la fermesa dels roures, la foscúria dels alzinars; la fragilitat de les perxades, l’encís de la fageda, la majestuositat de l’avetosa, la serenor dels prats i els cims, la mansuetud de rieres i estanyols... En qualsevol paisatge i en qualsevol època de l’any, el Montseny és un regal per als sentits. Ho constato seguint una de les rutes guiades que s’organitzen cada diumenge de l’any, des de diferents indrets del Parc. Avui vinc de fer la ruta del castell de Montclús, a Sant Esteve de Palautordera.
Turisme i natura, compatibles
Parc natural i reserva de la biosfera. Però no s’acaba aquí. Des del 2011, el Parc disposa de la Carta Europea de Turisme Sostenible, un reconeixement europeu que garanteix un ús turístic compatible amb la conservació del territori, minimitzant els impactes negatius i contribuint al desenvolupament socioeconòmic local.
Un passeig per...
Restaurants, allotjaments rurals i entitats d’educació ambiental ja s’hi han acreditat, també. “La Carta és el futur. Valora els nostres productes, com la carn, el formatge o les hortalisses, i els atorga un segell de qualitat”, afirma Joan Lluís Rojas, president de l’Associació d’Empresaris Turístics del Montseny, a qui trobo rere la barra de la Fonda Montseny, al poble homònim, un dels vint establiments del Parc adherits ja a la Carta.
Travessar el massís pel GR 5 és un autèntic viatge pels paisatges de tot Europa
I en els seus paisatges, l’aigua és la clau de volta de tot el sistema. I va ser per l’existència d’unes aigües netes i abundants, en un ecosistema únic que, el 2005, el biòleg Fèlix Amat i l’equip del Museu de Ciències Naturals de Granollers van descriure el tritó del Montseny com l’únic amfibi endèmic de la península Ibèrica, en greu perill d’extinció. La joia de la corona. “És per ajudar a la seva preservació i al manteniment dels ecosistemes aquàtics del massís que la Unió Europea ens cofinança un projecte Life, de quatre anys de durada”, ens comenta en Daniel Guinart, biòleg del Parc i responsable del projecte.

Creuar el Montseny —ho podem fer resseguint el GR 5— és un autèntic viatge pels paisatges de tot Europa. Per conèixer l’oferta turística, el Parc disposa de diversos centres i punts d’informació. I equipaments culturals i pedagògics, on entendre el passat i el present del massís.
Ruta a peu
L’exposició Un diàleg entre l’home i el territori, al poble de Montseny, n’és un exemple. O l’audiovisual Les quatre estacions al Montseny, al Centre d’Informació Can Casades, a la vall de Santa Fe. O la que duu el títol inequívoc d’El Montseny és una muntanya, al centre d’informació de Fogars de Montclús, porta d’entrada obligada per dirigir-se cap a la vall de Santa Fe o la vall de la Tordera.
És un muntanyam de perfil inequívoc, que sobresurt enmig la serralada Prelitoral
Una estada al càmping de Fontmartina, a l’alberg Casanova de Sant Miquel o a l’Escola de Natura la Traüna us pot ajudar a gaudir de racons corprenedors. I els restaurants que hi trobareu us permetran conèixer una cuina casolana basada en la caça, els productes de l’horta i els fruits del bosc, com els bolets i les castanyes. El Montseny és una muntanya forjada per generacions d’homes i dones que han conformat, a partir de la pervivència del mas, la fesomia dels seus paisatges. El Montseny de literats i científics. El Montseny que descobreixen, any rere any, gernacions d’alumnes de tot el país. El Montseny que és escola d’excursionistes, estudiosos i erudits. Una muntanya de perfil inequívoc, que sobresurt majestuosa enmig la serralada Prelitoral. El Mont signus dels romans. Gestió sostenible i vocació pública. Aquest és el Montseny d’avui dia: el que es vol per al futur.
Aquest article es va publicar en el número 228 del Descobrir (Febrer 2017)