Als cafès de la Rambla de Figueres, s’han cuit grans somnis republicans. Josep Pla lloava la seva cuina i Salvador Dalí obrí la ciutat al món. O millor, portà el món a la ciutat. Avui us hi duem nosaltres.
Divendres tarda
Podreu fer un tast del país condensat en un sol punt: al terra, un retrat de Dalí (cal ajustar bé la mirada per veure’l); al davant, Narcís Monturiol, que no era empordanès, però sí que va trobar la inspiració del seu invent, el submarí, en aquesta comarca. El tercer personatge, un altre visionari, l’haureu de recrear però us ho donarem tot fet: a Figueres, tothom coneix la història del sabater d’Ordis, que quan bufava tramuntana, agafava un bastó i, des d’aquí, dirigia el vent.
Rambla amunt, trobareu els cafès històrics d’una ciutat de tradició republicana: el París i l’Español o Royal, on no ha canviat res. D’aquest cafè, surt un carrer curt que dóna al Teatre Jardí, un edifici noucentista del 1914 amb una façana a la moda italiana. Fixeu-vos també en les cases modernistes i déco amb què comerciants i banquers van embellir la ciutat. A la mateixa Rambla hi ha la casa Salleras, la Cusí i la Cordomí.
Dissabte matí i tarda
Si aneu una mica d’hora —tampoc no cal matinar—, arribeu-vos a la plaça del Gra, on des de fa quasi dos-cents anys hi ha mercat dia sí dia no. El de dissabte és el gros, és clar. Sota les trenta-sis columnes que un industrial del ferro figuerenc va pagar, hi arriba tot l’Empordà: el tomàquet de Garriguella, el planter de Cabanes... Si pareu bé l’orella, els negociants de bestiar encara hi tanquen tractes.
Podem aprofitar l'esmorzar per provar els productes de la terra. També és un bon moment per conèixer l’Empordà pintat. Si torneu a la Rambla, al Museu de l’Empordà entendreu com s’ha fet aquest país: collarets grecs, columnes romàniques i pintors locals (Reig, Blanquet), però també Nonell, Casas, Gargallo, Tàpies... i un espai d’art contemporani de primera línia.
La tarda va de màgia, va de museus que han nascut com a màquines de fer màgia. Si enfileu el carrer de Sant Pere, que surt de la Rambla (l’església de Sant Pere, amb la cúpula del museu al darrere, és el perfil més conegut de la ciutat), us porta al Teatre-Museu Dalí.
Obriu bé els ulls, però, sobretot, obriu la ment. El Cadillac Plujós, els sostres del Palau del Vent, la cúpula geodèsica... la selecció es fa difícil. Després, si torneu a la Rambla, a l’edifici de l’antic Hotel París, hi ha un espai únic a Europa: el Museu del Joguet. Amb teatrins, zoòtrops, manubris i altres joguines d’infància de personatges coneguts com Joan Miró, Joan Brossa, Federico García Lorca, Quim Monzó...
Diumenge matí
Com ho veuríeu de passar el matí en un castell del segle XVIII, la fortificació militar moderna més gran d’Europa? Es tracta del castell de Sant Ferran, situat al final de la pujada del Castell. El febrer del 1939, quan el govern de la República sortia cap a l’exili, va amagar-hi lingots d’or, documents de pes i un important fons d’art. En temps de democràcia, hi va estar empresonat el coronel Tejero.
Avui, convertit en un Centre per a la Pau, sovint s’hi roden pel·lícules. Les dimensions són impressionants: hi cabien sis mil homes. No us en perdeu les cavallerisses. Però la sorpresa majúscula la trobareu sota terra, a les cisternes que hi ha sota el pati d’armes. Els sons i els ressons de la visita guiada en jeep i en barca són absolutament inoblidables. Cal trucar abans per reservar.
El comiat el podeu fer al Parc Bosc, el petit pulmó de Figueres, un parc noucentista amb una glorieta de nova planta on us serviran un bon vermut. Busqueu el fullet de les rutes literàries del parc, és un plaer. No deixeu la ciutat sense fer allò que feien —o així almenys ho expliquen— els surrealistes: tanqueu els ulls i feu que les imatges emergeixin... lliurement.
Aquest article es va publicar en el número 120 del Descobrir (Maig 2008)