48 hores a la Vall de la Muga

Un cap de setmana en aquest indret de l'Alt Empordà

Vista de Sant Llorenç de la Muga
Vista de Sant Llorenç de la Muga
25 d'abril de 2019 a les 00:00
Guardar a favorits

La vall de la Muga és un racó sorprenent de l’Alt Empordà. No és cap tòpic tret d’un barret de copa per art de màgia. Per començar, ja és admirable trobar una vall recòndita i tranquil·la tan a prop d’indrets turístics com Figueres i les platges de la Costa Brava. Un segon regal: el seu cel nocturn. A l’inici de la vall, a Albanyà, entre muntanyes lliures de contaminació lumínica, hi ha un observatori astronòmic que ens permetrà entendre molts dels misteris de la nostra galàxia i més enllà... Més obsequis: els nuclis medievals de Sant Llorenç de la Muga, les Escaules i Darnius, encisadors, amb cases de pedra i portals bellament conservats. I una altra joia: el pantà de Darnius Boadella, on podrem gaudir d’un bany si la temperatura hi acompanya o d’una excursió amb caiac. Encara necessiteu més excuses?

Divendres tarda

Sant Llorenç de la Muga és un poble fortificat, de cases de pedra i portals ben conservats, que ens traslladen a una altra època. És l’epicentre de l’alta vall de la Muga, i per això arrenquem aquí l’escapada. Hi entrem pel carrer del Pont, que ens porta directament al portal de Baix, amb espitlleres al capdamunt i situat al costat del canal de rec que travessa la vila. La primera imatge ja és pintoresca!

Proposta

El Camí Natural de la Muga

És un itinerari senyalitzat de 42 km que recorre la Muga des de Sant Llorenç de la Muga fins a Castelló d’Empúries, on desemboca a la mar. De punta a punta, aquest itinerari connecta quatre espais naturals de primer ordre, que no és poc: els espais d’interès natural de l’Alta Garrotxa, el massís de les Salines, els penya-segats de la Muga i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquesta ruta es pot fer a peu, amb bicicleta i a cavall.

Travessem el portal i la plaça de Baix i anem a parar a una altra plaça, la de Carles Camps, escortada per l’església de Sant Llorenç i el seu campanar. Des d’aquí, tant és el carrer que agafem: el nucli és ple de racons encisadors, i optem per perdre’ns per la trama de carrerons medievals sense estar pendents del mapa. Fem el que fem, segur que anirem a parar al portal de Dalt, i no dubtem a pujar-hi. El moment és molt fotogènic: el sol de tarda encén les teulades vermelles, que contrasten amb el verd de les muntanyes que ens envolten. 

Dissabte matí

Matinem perquè tenim molta feina abans de dinar. El nostre objectiu és l’embassament de Darnius Boadella, però abans visitarem els nuclis medievals de les Escaules —si tenim temps, pugem fins al castell— i Darnius —coronat per l’església de Santa Maria. Ens hi passegem amb calma i fem un munt de fotografies. No fa ni un dia que som a la vall de la Muga i ja ens preguntem per què no hi hem vingut abans!

Ara sí, anem a l’embassament de Darnius Boadella, més concretament a les instal·lacions del Club Nàutic Darnius, on podem fer-hi un bany si el dia hi acompanya o llogar-hi un caiac i fer una excursió per aquestes aigües de la Muga envoltades de muntanyes i silenci. Deixem l’embassament en direcció al santuari de la Mare de Déu de la Salut. Hi anem per dinar —són populars els seus arrossos i rostits—, però també per gaudir de la magnífica panoràmica que hi ha des d’aquí dalt: és gairebé infinita.

Dissabte tarda

Per fer baixar el dinar, anem a peu des del santuari fins a l’ermita de Santa Magdalena, una passejadeta de poc més de 2 km d’anada, molt agradable i entre boscos (sobretot el primer tram). El regal: una vista sensacional dels Pirineus orientals, la badia de Roses, la plana de l’Empordà i el puig de Bassegoda, amb un peu a l’Alt Empordà i un altre a l’alta Garrotxa.

El nostre proper objectiu és Albanyà, on ens espera un dels cels nocturns més estel·lars del Principat: el Bassegoda Park, on es troba l’Observatori Astronòmic d’Albanyà, fou el primer càmping de l’Europa continental que va rebre la certificació Starlight, l’any 2015, i des de fa dos anys és també la porta d’entrada al Parc Internacional de Cel Fosc d’Albanyà, assignat per la International Dark-Sky Association (IDA).

Un cop a l’observatori, seiem a les grades, a l’aire lliure, i ens deixem portar per l’espai. A la pantalla gegant veiem el que captura el telescopi en directe. Cada sessió és diferent, però totes, totes són insòlites, perquè estan plenes de curiositats sobre l’univers. Allà, sota una estesa d’estels impossible de veure a la ciutat, ens adonem que només som partícules en la immensitat.

Diumenge matí

Ens acomiadarem de Sant Llorenç de la Muga amb una excursió a un indret emblemàtic de la vila, la torre dels Moros, omnipresent dalt d’un turó. Sortim del poble pel carreró de Girona i travessem la Muga per un pont de ferro. A l’altra riba, la pujada comença de seguida: al corriol hi ha 230 graons! Però val molt la pena pujar-los: la vista des de dalt de la torre (s’hi pot pujar) és impagable.

La tornada a Sant Llorenç de la Muga ens guarda una altra sorpresa: a partir del pont i la capella de Sant Antoni, l’itinerari ens fa caminar sobre les aigües, gràcies a una passarel·la que s’ha habilitat sobre el canal de rec que porta aigua a la vila —i que vam veure el primer dia, al costat del portal de Baix. Entrem a Sant Llorenç pel parc d’en Pep, on roda, moguda per l’aigua, una reproducció de la sínia original. I, ara sí, ens acomiadem de l’alta vall de la Muga des del nucli de Terrades.