L'abadia dels ratpenats

Éssers nocturns entre el murs de Sant Pere de Rodes

Un ratpenat orellut vola entre els rics capitells romànics del claustre de Sant Pere de Rodes. El claustre del monestir és un dels espais on habiten les ratapinyades
Un ratpenat orellut vola entre els rics capitells romànics del claustre de Sant Pere de Rodes. El claustre del monestir és un dels espais on habiten les ratapinyades FOTO: Jordi Bas Casas
25 de juliol de 2010 a les 00:00
Guardar a favorits

Es troben entre els pitjors malsons dels adults i els millors dels petits. Pocs animals han despertat tanta curiositat com el ratpenat o la ratapinyada, l’únic mamífer volador de la natura. Un mamífer que dorm de dia i vola de nit guiat per un radar de gran precisió. Ningú no sap ben bé què fa. La seva vida social encara resulta més sorprenent: els ratpenats tenen harems, fan guarderies i viuen fins als quaranta anys, però deixen poca descendència. Ja ho veieu, són animals molt complexos.

Carles Flaquer, especialista en quiròpters i un dels responsables de la colònia de ratpenats a Sant Pere de Rodes, és qui millor ens ho pot explicar. “Sant Pere de Rodes és una experiència pionera en la conservació de natura i cultura. Els ratpenats probablement van ocupar el monestir poc després que fos construït. L’únic que hem fet ha estat facilitar la conservació de la colònia.” Sense intervenir en la vida dels animals, s’han posat les condicions perquè no desapareguin del monestir ni tampoc del Parc Natural del Cap de Creus.

A Catalunya, hi ha vinti-nou espècies de ratpenats adaptades a tot tipus d’ecosistemes: aquàtics, forestals... De punta a punta d’ala, mesuren entre 20 i 50 cm. “Són animals enigmàtics segurament perquè procuren passar desapercebuts. Si no fos així, els éssers humans ja els haurien eliminat.” La colònia d’orelluts grisos de Sant Pere de Rodes és la més gran de Catalunya. I és que l’orellut gris ha triat un lloc d’excepció: una de les joies de l’art romànic europeu.

Ho sabíeu?

On es refugien els guardians de Rodes?

Els ratpenats no es deixen veure amb facilitat. Si aneu al monestir de nit en una de les visites guiades o en un concert d’estiu, us indiquem els seus llocs preferits.

  • Al campanar. Alguns s’amaguen a la torre del campanar: 27 m d’altura distribuïts en tres pisos amb grans fi nestrals oberts. Dormen a les ranures de les parets de pedra i conviuen amb els animals dels capitells, com ara sirenes i fi gures simiesques. Es calcula que hi pot haver més d’un miler de ratpenats.
  • Als claustres. D’altres prefereixen els claustres: el primer (adossat a l’església) i el més tardà, que ha estat més restaurat. Busquen les esquerdes d’1 i 2 metres de la roca, on tenen els seus harems. Al vespre, mentre les mares surten a caçar, les cries es queden penjant dels sostres dels claustres acompanyades de les tietes. Les mares poden volar fi ns als aiguamolls de l’Empordà, a 20 km de distància, per aconseguir els més de mil insectes (mosquits i d’altres) que necessiten cada nit.

Aquesta gran abadia benedictina situada al vessant oriental de la serra de Rodes i amb vista sobre la badia del Port de la Selva, va créixer en el segle X sota l’impuls de l’abat Hildesind. Cent anys després, va viure un segon gran moment: es va ampliar l’església i es va fer l’edifici de tres naus que ha arribat fins avui. Cent anys més tard, i per protegir-se dels atacs pirates, el monestir es va fortificar.

En els millors moments, hi vivien fins a trenta monjos, monjos armats que controlaven la pirateria marítima i rebien els impostos dels vaixells que circulaven per aquesta part de la Mediterrània. Tot i que en els segles XVI i XVII ja va patir diferents espolis dels francesos, va estar actiu fins al segle XVIII. Sant Pere de Rodes va ser un monestir ric, com ho demostra el conjunt arquitectònic que n’ha quedat, amb una nau de l’església d’alçària extraordinària, si ens atenem a les mides habituals del romànic rural. Però si en la nostra visita al monestir ens deixéssim guiar pels seus habitants orelluts, ens portarien fins al campanar.

Mirador

Pujada al castell de Verdera

De rere el monestir, en surt un camí senyalitzat que porta al castell de Sant Salvador de Verdera, el punt més alt d’aquesta zona de la serra de l’Albera (670 m sobre el nivell de la mar), que en aquest tram es coneix com a serra de Verdera. És una mitja hora de pujada (puja fort) i mitja de tornada. A més d’oferir una visió insòlita del monestir (una visió zenital de tot el conjunt), us porta a un mirador excepcional. Si fa un dia net (millor si ha bufat la tramuntana), podreu albirar fins i tot Mallorca. Des d’aquest niu d’àligues, veureu la plana de l’Alt Empordà, el golf de Roses, el massís del Montgrí i les illes Medes. El castell, avui enrunat, va servir com a talaia contra la pirateria, de santuari i de residència dels comtes d’Empúries.

El campanar llombard (com manava el cànon estètic dels segles XI i XII) té una bona alçària i una perspectiva impactant: la visió en contrapicat del seu interior. És just aquí on els ratpenats fan niu. N’hi han fet sempre, però des que l’estructura originària de fusta (amb diferents pisos o nivells) es va enfonsar, hi poden habitar amb més marge de llibertat. La de Sant Pere de Rodes no és l’única residència solitària d’aquest animal misteriós. A Catalunya hi ha grans colònies de ratpenats instal·lades en monestirs, cartoixes i castells. Poca gent les coneix. Els orelluts del Parc Natural del Cap de Creus, a més del campanar, han escollit un altre escenari de luxe: els dos claustres.

El primer claustre (adossat a l’església) és el més antic. Busqueu el lleó pintat en negre i vermell en una de les seves pilastres. Els artesans que van construir Sant Pere de Rodes tenien debilitat pels bestiaris. El claustre superior, del segle XII o XIII, ha estat molt refet però el resultat és impecable. Rere el claustre, a les dependències del monestir, hi ha una de les terrasses amb millor vista de la Mediterrània. La comunitat benedictina que va alçar el monestir, a banda d’assegurar-se una bona talaia contra la pirateria, tenia un criteri estètic més que afinat.

Al monestir de Sant Pere de Rodes també hi viuen ratpenats orelluts septentrionals, molt semblants als grisos
Al monestir de Sant Pere de Rodes també hi viuen ratpenats orelluts septentrionals, molt semblants als grisos

S’explica que quan l’escriptor italià Umberto Eco buscava escenaris per escriure El nom de la Rosa, la pujada al monestir des del Port de la Selva li va servir per a la descripció inicial del llibre. Una descripció que, tot aquell qui hagi llegit la novel·la o hagi vist la pel·lícula homònima del francès Jean-Jacques Annaud, no haurà oblidat. No sabem si l’escriptor italià va tenir alguna referència sobre la colònia de ratpenats del monestir. El que és segur és que aquest animal enigmàtic inspirador de còmics universals (com el Batman que ha captivat generacions d’infants i adults) hagués estat un attrezzo immillorable per a la sèrie de crims de la seva ficció medieval.

Si encara no coneixeu Sant Pere de Rodes, la visita no té demora. En cas contrari, la mirada del naturalista us descobrirà el monestir amb ulls nous. Si voleu conèixer la manera de viure dels seus singulars habitants, us podeu informar en una experiència pionera que ens explica Carles Flaquer. “És la Bat Night o ‘Nit dels Ratpenats’, que se celebra cada any a tot Europa i durant la qual milers de persones es reuneixen per fer activitats per conèixer millor aquests animals.” També podeu visitar el web www.ratpenats.org. El millor, però, és visitar el monestir de nit. Amb una mica de sort, els ratpenats us ensenyaran el seu vol silenciós.