Sant Pere de Rodes: un conjunt excepcional

La vida dels monjos, els nobles i el vilatants en un monestir de la Costa Brava

El conjunt monumental de Sant Pere de Rodes s’aixeca al capdamunt de la serra de Verdera, al cap de Creus
El conjunt monumental de Sant Pere de Rodes s’aixeca al capdamunt de la serra de Verdera, al cap de Creus FOTO: Jordi Bas
25 de març de 2016 a les 00:00
Guardar a favorits

Pregària, monjos, cenobi. Guerra, comtes, castell. Mercat, vilatans, poble. Aquests són els tres pilars de l’edat mitjana: clergues, nobles i pobladors. I enlloc com al conjunt monumental de Sant Pere de Rodes es pot trobar de forma tan clara cadascun d’aquests estaments. El monestir era el pol de poder i espiritualitat que va dominar la zona durant segles. A recer seu, la vida de la serra de Verdera va florir amb una riquesa avui insospitada, com ho demostren, a més del monestir, la presència del castell de Sant Salvador i el poble de Santa Creu de Rodes.

Arribant per carretera des del Port de la Selva podem admirar com va sorgint, revolt a revolt, l'esplèndida silueta d'aquest monestir romànic. Plantat cara al mar, al punt més alt de la península del cap de Creus, s'enfronta a la tramuntana amb una elegància que també trobem al seu interior.

Quin enclavament!

S’entén que els monjos benedictins elegissin aquest enclavament per instal·lar-s’hi i combinar l’espectacularitat del lloc amb un imponent conjunt arquitectònic. Si ens creiem la llegenda, uns frares van arribar de Roma amb les relíquies de sant Pere i les van enterrar a la muntanya per protegir-les. Quan van tornar-hi per buscar-les, no sabien el punt exacte on eren, i van decidir construir el monestir per custodiar-les. El cert, però, és que l’origen de l’abadia es perd a les boires de la història. Les restes més antigues són d’un gran edifici del segle Vi, però se sap que aquest racó està poblat des de l’albada dels temps.

Dins el monestir, la sensació de penetrar en un mite ens espera a cada racó. Mirem on mirem, cada pedra té un detall ocult o fascinant i, per sobre de tot, destaca la seva església. Entrar-hi és colpidor. L’original sistema constructiu, de columnes superposades sobre pilars, dóna tal sensació d’altura que sembla feta per gegants. La foscor i el recolliment són propis del romànic, però aquesta altura hi aporta un contrapunt quasi desproporcionat.

Des del castell de Sant Salvador es gaudeix d’una de les millors vistes del país

L’entrada estava decorada per una portalada, feta pel taller del Mestre de Cabestany. Es pensa que podria ser tan rica com la de Ripoll, però, com molts altres elements, va ser espoliada i ara en queden unes poques peces disperses en diverses col·leccions. També falten molts dels capitells que decoraven el claustre.

Però, atenció, perquè en aquest monestir res no és l’habitual. Si l’església té mesures gegantines, aquí no només hi ha un claustre, sinó que en podem recórrer dos. A sota del més modern, del segle XII, n’hi trobem un altre del segle anterior, amb arcs de mig punt. Això és un fet remarcable: pocs monuments ens han arribat amb un claustre d’aquesta època i, a Sant Pere, en tenim dos pel preu d’un!

Un gran poder

Sant Pere de Rodes es va consolidar com un lloc ric i de culte. Una butlla el va convertir en un importantíssim centre de pelegrinatge i, gràcies a donacions i altres intrigues, va disposar de grans possessions, fins i tot a llocs tan allunyats com Osona, el Pallars o Narbona. Aquest poder es nota en el monument i en la resta d’elements que van néixer protegits per la seva força.

Sortint del monestir, podem anar muntanya amunt, fins al pic més alt, a 682 metres, on trobem el castell de Sant Salvador. Avui és una ruïna, però pujar pel camí costerut té premi. Des d’aquest castell, que va esdevenir residència dels comtes d’Empúries, es gaudeix d’una de les millors panoràmiques del país. La bellesa s’escampa per tots cantons. A simple vista es pot veure el cap de Creus, la plana de l’Empordà, la part més oriental dels Pirineus i, fins i tot, en dies molt nets, es diu que es pot albirar Mallorca.

L’anomenat capitell dels monjos el podem trobar al claustre superior del monestir de Sant Pere de Rodes
L’anomenat capitell dels monjos el podem trobar al claustre superior del monestir de Sant Pere de RodesJordi Bas

El castell en si és una construcció derruïda, on només es mantenen dempeus elements de les muralles, restes de l’església de Sant Salvador i unes estances. Amb tot, és un lloc molt especial. Dalí deia que s’hi trobava el Sant Greal i, històricament parlant, va ser un punt de conflicte continu entre la casa d’Empúries i el monestir, però era el garant de la seva seguretat militar.

Ara que ja coneixem el poder eclesiàstic i el militar, podem relaxar-nos a la vila. Santa Creu de Rodes és un poble que fins fa poc es trobava completament enterrat. L’únic reducte que quedava era l’església de Santa Helena, a la plaça principal. Allà s’hi celebrava el mercat que donava vida i diners al poble medieval, on es venien molts productes als pelegrins que acudien al monestir.

L’església es va aixecar abans de l’existència del poble i és l’únic element que va quedar dret després de l’abandonament progressiu de Santa Creu, entre els segles XIV fi XVI. Els monjos se seguien cuidant de Santa Helena i, a més, hi havia un culte popular que la va mantenir activa fins al segle XIX. Petita, austera i d’estil romànic, va tenir diverses intervencions posteriors que la van deixar tal com la coneixem avui en dia, amb el seu campanar d’espadanya sobresortint per sobre del conjunt i la casa de l’ermità a la dreta.

Entrar a l’església és colpidor, és d’una altura inusual; sembla feta per gegants

Després d’anys d’excavacions, passejar per Santa Creu és una meravella per als amants del passat. És un monument obert a tothom, on es poden contemplar les ruïnes del poble. Les cases excavades són de grans dimensions i, segons els últims descobriments, hi havia una taverna i un hostal per allotjar els pelegrins.

El conjunt monumental de Sant Pere de Rodes és una visita inspiradora. Capitells rocambolescos, columnes que toquen el cel, claustres sobreposats, un castell extret d’un conte de fades, un poble reflotat del seu abandonament. Pujar fins a la serra de Verdera és com transpor- tar-nos a la màgia de l’edat mitjana, on qualsevol detall revela un món llegendari envoltat d’un dels paisatges més captivadors del país.