El caràcter adquirit al llarg del temps o la superfície inferior d'un objecte en conformen la solera. Aquesta ruta, que va des de terres empordaneses fins a la costa de la comarca de la Selva, podríem dir que té solera. La dels paisatges de l’Albera banyats de vinya, la de les botes i recipients on es fermenta el vi o la ratafia, la d’un local històric recuperat per les entitats de Blanes on serveixen productes de temporada i la d’altres iniciatives que van marcant el rumb i els tempos d’aquest viatge.
Espolla, Alt Empordà
Comencem el dia esmorzant entre vinyes i oliveres centenàries dins del paratge natural de l’Albera, a l’Alt Empordà. Des d’aquí, veiem el Celler Cooperatiu d’Espolla, l’inici d’aquesta ruta cooperativa. Josep Maria Tegido-Mallart, membre de la Junta rectora de la cooperativa, ens ha obert les portes d’aquest celler inaugurat l’any 1931, que té els seus orígens en el Sindicat Agrícola d’Espolla del 1906.
L’edifici, que està inspirat en les catedrals del vi de la demarcació de Tarragona, compta amb una part de celler i una altra nau on hi ha el molí d’oli. La cooperativa, amb uns cent trenta productors, té el vi i l’oli com a productes estrella, que es poden trobar a la seva botiga. Entre d’altres, hi veiem un vi blanc, el Babalà, i l’oli Formentals en diversos formats. També hi ha vins a granel i altres productes com la mel de l’Albera. Ens diuen que els vins dolços, com el Solera 1931, són l’especialitat de la casa. Aquest està fet amb una solera datada de l’any en què va crear-se el cell
Albert Asenjo, que s’encarrega dels Esmorzars Rurals entre vinyes i oliveres amb Marcel Bassegoda, explica que tots els productes que estem menjant són de proximitat: “l’oli és el Formentals, de les varietats locals corivell i argudell; el pa és del forn de llenya de Sant Climent Sescebes, el poble del costat”.
A part d’esmorzars entre vinyes, el Celler Cooperatiu d’Espolla també compta amb visites guiades al celler, les vinyes i el paisatge, a més d’unes visites guiades teatralitzades per entendre com funciona la cooperativa i descobrir les instal·lacions tot tastant alguns dels seus vins, això com espectacles musicals de grups com ara la Ludwig Band, originària del poble.
Vilopriu, Baix Empordà
Després d’esmorzar i assaborir el celler cooperatiu espollenc, seguim el trajecte en direcció a Figueres i arribem fins a Vilopriu. El Calaix de les Eines és la cooperativa que gestiona l’àrea municipal d’esbarjo Ca L’Esplet de Vilopriu, al Baix Empordà. És un punt ideal per aturar-se al migdia i banyar-se, fer el vermut i dinar els seus menjars elaborats amb ingredients frescos. A la carta hi ha plats com ara els calamarsets cuinats “amb molta ceba i molt d’amor”, les croquetes casolanes fetes amb “autèntic pollastre” o les hamburgueses acompanyades amb pa de Cal Salart, de Bàscara.
Girona, Gironès
Ara és el moment d’arribar a la capital de demarcació, Girona, i endinsar-nos a les classes de música i esdeveniments musicals que organitza la cooperativa Artelier. Es tracta de la primera cooperativa de treball gironina formada per docents especialistes en música, que gestiona les escoles La Moderna de Girona, amb dues seus al barri vell de la ciutat i una a Salt, i La Moderna de Calonge i Sant Antoni. L’objectiu del seu projecte pedagògic, des dels inicis, és que les persones no hagin de marxar de Girona per estudiar música professional i també produir esdeveniments musicals derivats de les classes i jornades de formació. Cada estiu, durant el mes de juliol, organitzen el cicle de joves intèrprets Estiu&Jazz. “La idea és oferir un primer escenari a joves músics que s’estan professionalitzant”, diu Laia Camós, responsable de comunicació i producció de la cooperativa.
Abans de marxar de Girona, visitem la cooperativa de productes ecològics El Rebost on podrem comprar berenar, que el necessitarem abans de la següent parada de la ruta. El Rebost va començar el 1988 a un pis del barri vell, amb un grup de consum per repartir les compres a l'engròs i fer xerrades, tallers i preparar accions de carrer. En aquests més de trenta anys han passat d’una vintena de famílies a cinc-centes famílies sòcies. Des de la cooperativa ho tenen ben clar: “volem que menjar sa no sigui un luxe, ni una moda, ni un lucre a costa de qui compra o qui cultiva”.
Santa Coloma de Farners, La Selva
Tot i que Santa Coloma de Farners compta amb les receptes de ratafia més antigues de Catalunya i s’autoproclama com “la capital mundial de la ratafia”, no hi havia cap obrador que n’elaborés fins que es va crear la cooperativa La Sobirana.
Marçal Saurina, que n’és soci i responsable de comunicació, parla sobre la idea inicial de la cooperativa, que era dinamitzar activitats relacionades amb el món de la ratafia i els licors tradicionals. Primerament, van passar per un obrador compartit d’Arbeca on feien els seus licors i ara tenen un obrador propi a Santa Coloma de Farners, on elaboren licors i hi ha una part d’obrador compartit, que és una idea que els agrada molt preservar.
Perquè “beure vol dir prendre partit”, aquest és el seu lema, i no només fa referència al moment de gaudir d’aquesta beguda sinó també a com es produeix i a totes les activitats i històries que hi giren al voltant. La Sobirana participa activament a l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines i també forma part de la Xarxa d’Economia Social (XES) de Catalunya i del projecte de destil·leria cooperativa La Branda. A més, col·labora en l’organització de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, que té lloc el segon cap de setmana de novembre.
“A part de visites puntuals a l’obrador amb motiu de fires i festes, o la ruta per l’univers de la ratafia, on expliquem la història del poble, la gastronomia i els personatges que han fet del poble la capital mundial de la ratafia, també programem tastos maridats amb productes del territori i tallers on expliquem i acompanyem les persones per fer-se la seva pròpia ratafia”, afegeix la sòcia responsable d’activitats Míriam Garcia. Aquesta darrera activitat, que és la que té més èxit, la porten a terme durant els mesos de juny i juliol, que és quan hi ha nous verdes.
Blanes, La Selva
Seguim a la comarca de la Selva, però encaminant-nos cap a la costa. Ben a prop del mar, al carrer de la Muralla de Blanes, hi ha el bar Cooperativa El Casal. Els inicis del local es remunten a principis del segle XX, quan persones treballadores blanenques van crear-hi una cooperativa de consum per comprar productes a l’engròs. La iniciativa va funcionar fins que el franquisme va expropiar el local en considerar-lo una iniciativa d’esquerres.
“Fa més de deu anys vam fer un Verkami per recollir diners per arreglar l’espai, que vam acabar obrint el 2014 i des d’aquell moment ens l’hem anat fent nostre. Actualment, hi ha unes catorze entitats al casal”, explica Ferran Pujadas, president de la cooperativa de treball que gestiona el bar del casal.
Ofereixen menú diari als migdies i dinars i sopars durant els caps de setmana. A cada estació proposen un menú diferent amb productes de temporada, molts dels quals els van a buscar al mercat de pagès del passeig de Dintre, al final del carrer.
El Casal té molta relació amb el poble i amb el territori. “Les entitats fan servir l’espai del bar i també tenen sales per celebrar-hi activitats de caràcter social i cultural”, continua Pujadas. Pel que fa als seus valors, que té anotats en una pissarra a la paret, el casal reivindica i promou la cultura popular i manté el compromís amb la defensa de la justícia social, la igualtat i la solidaritat, excloent la discriminació, el racisme i el sexisme.
Per poder fer nit a la vora, la cooperativa Som Turisme, amb seu a Figueres, facilita un mapa virtual amb allotjaments que ofereixen opcions de turisme responsable i ecosocial. Es tracta d’una cooperativa integral, de serveis i consum, que promou a través d’un nou model de turisme.
La cooperativa ofereix experiències turístiques més enllà de la simple transacció comercial. I, més enllà de la simple transacció comercial, és on van totes i cada una de les parades d’aquesta ruta cooperativa ideal per portar a terme a l’estiu, però perfectament viable per tots els moments de l’any. Veureu que a cada època, la solera s’hi expressa diferentment.
Rutes cooperatives de Catalunya