Els camins de ronda escampats arreu de les costes catalanes són espais ideals per coneixer els paissatges vora el mar. Des de les Terres de l'Ebre i fins a arribar a la Costa Brava, recorrem aquestes rutes amb l'aigua del Mediterrani al nostre costat.
4 trams de camins de ronda que has de conèixer
Rutes de diferents dificultats que ens permetran descobrir el litoral català a peu
La platja de la Fosca, a Palamós, és un centre d’estiueig. FOTO: Rafael López-Monné
1
Cales de pel·lícula entre Palamós i Calella
Sortint del nucli de Palamós, el camí s’enfila pel cap Gros. Allà un corriol vertiginós que passa just pel caire dels penya-segats duu a la platja de la Fosca. Ampla i fàcil, primera parada. Tot seguit ve s’Alguer, una caleta pedregosa poblada per un conjunt d’antigues barraques de pescadors. Avui són uns minihabitatges ben curiosos, en ús, que enamoren tots els caminants. I de seguida s’arriba a la platja de Castell: verge, ben gran i còmoda. La pausa és obligada. De la platja de Castell a Calella ens espera el tram més espectacular. És recomanable sortir un moment del camí de ronda per seguir l’indicador que mena a la Barraca d’en Dalí (a deu minuts). Es tracta d’un refugi amb porta surrealista que Albert Puig Palau va fer per a Salvador Dalí als anys trenta. Tornant a la platja de Castell, el camí s’enfila fins a les ruïnes d’un poblat ibèric. Des d’aquí dalt, es veu la cèlebre Foradada, un forat a la roca per on passen les embarcacions petites. El recorregut s’allunya un xic de la costa fins que a cala Canyers torna a primera línia. A partir d’aquí el camí baixa fins i tot a la platja i trepitja la sorra (i l’aigua, quan hi ha mar!) entre cala Estreta i la cala del Crit. Durant aquest tall, a l’altura del cap de Planes, tindreu les illes Formigues gairebé a tocar. Semblen a quatre braçades. Des de la cala del Crit, una ascensió esgotadora porta als Jardins de Cap Roig, ja a l’àrea urbana de Calella. Però no hem arribat. Encara queden més de vint minuts de camí vora el mar amb una vista idíl·lica de la capital de l’havanera. Un final espectacular.
Distància: 11 km | Durada: 3 hores i 20 minuts | Desnivell: 191 m | Dificultat: Mitjana
La platja de Tamarit s’estén al peu de la vila closa de Tamarit. FOTO: Rafael López-Monné
2
Tarragona i Altafulla: reducte de costa al natural
Potser heu sentit explicar que en temps dels romans un esquirol podia anar saltant de branca en branca des dels Pirineus fins a Gibraltar. Aquesta dita sobre la frondositat d’Hispània s’atribueix al geògraf grec Estrabó i és apòcrifa, més falsa que un duro sevillà. Però planteja un altre supòsit. Amb tant totxo com s’ha arribat a posar a la costa, el mateix esquirol podria haver viatjat abans de la crisi saltant de grua en grua de la construcció? A Tarragona segur que no. Almenys durant quatre quilòmetres hauria hagut de tornar a l’antic costum de passar pels arbres. De manera gairebé miraculosa, un tram del front marítim es va salvar de la transformació urbanística i conserva l’autenticitat de la llum, els boscos, les platges naturals i el roquer mediterranis. Agafeu el banyador i anem a veure-ho.
Sortint de la platja d’Altafulla trobem dos espais de gran personalitat: la desembocadura del Gaià, reserva de fauna salvatge, i la vila closa de Tamarit, un recinte que avui acull idíl·lics casoris, però que fa cinc-cents anys, quan rebia constants atacs pirates, no devia tenir tant glamur. Passada la platja de la Móra entrem al bosc de la Marquesa, una finca immensa que fins fa uns anys era urbanitzable i avui és zona PEIN. És el tram més salvatge, un tresor verd coronat de dues platges naturals, la cala de Becs i la cala Fonda. L’espai és aquí protegit. Per això, eviteu desviarvos del camí, que us durà per la platja Llarga (2,7 km!) i el roquer fins al Miracle, deixant enrere els Capellans, la Savinosa i l’Arrabassada. Atenció fotògrafs: les darreres llums sobre la punta de la Creueta —una antiga pedrera romana vora el mar— són pur espectacle.
Distància: 12 km | Durada: 3 h | Desnivell: 60 m | Dificultat: Fàcil
Imatge del municipi de l'Escala
3
Aires de tramuntana a l’Escala
El camí de ronda que va de l’Escala a la torre Montgó comença al port pesquer, davant del Centre d’Interpretació del Peix. Deixem enrere la part més humanitzada de la població per endinsar-nos en un espai gairebé verge, fins fa poc propietat del Ministeri de Defensa. De seguida pugem pocs metres, suficients per contemplar el golf de Roses amb el cap de Creus a l’altre costat. Un paisatge imponent. Al primer pas ens sorprenen uns búnquers construïts pel règim franquista. Després de vorejar una zona dunar en restauració, enfilem un sender força pedregós, a estones costerut, que alterna les pinedes amb els ermots. Són terres àrides durament castigades per la tramuntana, esquitxades d’orquídies, lliris i narcisos de muntanya a la primavera i on hi predominen els arbustos. La costa va guanyant alçària i alterna puntes rocalloses amb penyasegats modestos, avantsala d’altres més verticals. El camí fa baixada en arribar a cala Illa Mateua, que porta el nom d’una roca de grans dimensions clavada a pocs metres de la platja. A partir d’aquí resseguim el front marítim al costat de xalets de vacances. El darrer tram fins a arribar a dalt de la muntanya el farem per dins de la urbanització. L’esforç val la pena perquè, un cop al cim, gaudirem d’una esplèndida vista sobre el golf de Roses, el Pirineu, el Parc Natural del Montgrí i la cala Montgó. La torre de defensa domina el seu entorn des del 1598. Enclavada en un punt estratègic, va ser un encàrrec de Felip II per protegir pescadors i veïns dels pirates.
Distància: 6 km (anada i tornada) | Durada: 2 hores i 30 min | Desnivell: 92 m | Dificultat: Mitjana
El camí de ronda que va de l’Ametlla de Mar a l’Ampolla passa pels penyasegats de la platja de Port Olivet. FOTO: Rafael López-Monné
4
Espais naturals en antics refugis de pirates
Pirates, pescadors, papes, estraperlistes i soldats republicans... Les seves històries segur que han deixat rastre en algun racó del tram de costa que uneix l’Ametlla de Mar (la Cala, en la nomenclatura popular) i l’Ampolla. I és que a diferència de les platges planes i sorrenques que uns quilòmetres més al sud formen el delta de l’Ebre, aquí hi predomina un paisatge retallat i rocós, amb ports naturals i cales verges. En època medieval els pirates hi van trobar refugi, en el segle xvi el papa Adrià VI s’hi va embarcar en un dels seus viatges cap a Roma, més tard els pescadors van marcar-hi camins per anar a vendre el peix. Fa gairebé vuitanta anys l’exèrcit republicà hi va construir una línia de trinxeres per prevenir un desembarcament del bàndol feixista. L’estraperlo s’hi va consolidar amb el franquisme.
El GR 92 és un itinerari que ressegueix el camí de ronda per aquest litoral i recórrerlo pot ajudar a imaginarse aquell anar i venir de personatges. S’hi observen encara alguns nius de metralladores i s’hi ha recuperat un búnquer de la Guerra Civil, però el camí que feien antics pirates i pescadors segurament no ha canviat gaire: aquesta zona es conserva força verge. El recorregut transcorre per punts d’alt valor ambiental com l’espai del cap de Santes Creus i la desembocadura del torrent de l’Estany, entre pinedes que limiten amb el mar i els conreus de secà —principalment oliveres— als vessants interiors. Així, el paisatge combina penya-segats i illots —com els de la punta de l’Àliga— amb les cales tranquil·les i platges suaus com les de cap Roig i la cala Maria.
Distància: 16,5 km | Durada: 4 hores i 30 min | Desnivell: Inapreciable | Dificultat: Fàcil
Aquest article es va publicar en el número 182 del Descobrir (Juny 2013)