El massís no és gaire alt. Els seus cims superen, amb penes i dolors, els 500 m d’altitud, però es retallen com un seguit d’onades foscants a l’horitzó llis del Baix Empordà i s’alcen com un mur si arribes de mar a les platges del centre de la Costa Brava. Són 350 km2 de suredes, pinedes, alguna castanyeda i moltes rieres. Són també terres de molsa i de maduixes boscanes, de cirerers d’arboç, de grèvol i de bolets si la tardor ruixa amb ganes. Però la majoria de masos ara són pràcticament abandonats. Als masos i parròquies de Sant Cebrià dels Alls, Santa Coloma de Fitor, Sant Cebrià de Lledó, Santa Pellaia, Santa Àgata, Sant Mateu de Montnegre i Montnegre encara hi feinejaven pagesos fins als anys seixanta del segle passat. Vivien entre bosquetans que feien carbó, peladors de suro i dòlmens i menhirs d’abans dels romans. Arques i pedres dretes, tal com en deien.
Divendres tarda
Mirem d’entrar a les Gavarres a poc a poc i dediquem la tarda de divendres a visitar alguns dels pobles que se li asseuen a la falda. Pobles d’origen medieval, cosits de llegendes i enfilats en turons. Escollim Cruïlles com a centre d’operacions. El primer que ens sorprèn és la torre d’homenatge, de planta circular i més de vint metres d’alt, entotsolada enmig de la plaça. El poble, reblert d’heures i de glicines, conserva encara part de les antigues muralles. Si podem pujar a dalt de la torre farem dòmino perquè podrem veure tota la graella de carrers i carrerons, les torres i els patis, i el campanar de Santa Eulàlia.
Relacionat
Escapada a les GavarresNo gaire lluny de Cruïlles, en poc més de mitja hora caminant, hi ha el monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles, alçat també en un petit turó. És una de les meravelles d’aquest racó de món. A dins s’hi preserven restes de pintures murals romàniques. L’antic retaule i la coneguda biga romànica de Cruïlles s’han de visitar al Museu d’Art de Girona.
Proposta
Des de Sant Miquel de Cruïlles, baixant al pla de Salelles, seguim caminant cap a Sant Sadurní de l’Heura. Després de passar a prop del mas Salelles, un camí a la dreta ens durà cap a l’església de Sant Joan de Salelles, una meravella del segle X que mereix una pausa. Continuem pujant cap a Sant Sadurní i, si hem vingut amb cotxe, anem fins al nucli de Monells. A la plaça porxada de Jaume I es conserva encara la mesura del gra de quan s’hi feia un dels mercats importants de la zona.
Dissabte matí
Amb l’arribada del dia toca enfilar-se muntanya amunt. Per conèixer aquesta part de les Gavarres, anem fins a Fonteta, un poble a tocar de la Bisbal. D’aquí surt una pista cap a Fitor. Les Gavarres poden ser molt perdedores. Costa d’orientar-s’hi i no sempre hi ha cobertura mòbil. Agafem un bon mapa o l’aplicació de Natura Local. La majoria de camins es poden fer amb un turisme normal —i amb un tot terreny no tindrem cap problema. I és ben fàcil que hi trobem ciclistes i caminadors. Tots ens poden servir de guia.
Els mesos de juny i de juliol es pelen els suros en aquesta zona. Dediquem el matí a presenciar en directe la pela, una activitat que va acompanyada de tot un seguit d’explicacions sobre les propietats del suro. A la finca Fitor tenen dotze parcel·les d’alzines sureres, i hi organitzen visites guiades que surten del Mas Cals o de Can Plaja. Algunes de les propostes inclouen el dinar. Escollim aquesta opció.
Dissabte tarda
Per saber com eren els masos i la vida a les Gavarres, ens hostatgem al Mas Cals de Fitor. És un edifici imponent situat a prop de l’antic camí ral que anava de la Bisbal i Girona a la costa. Des del Mas Cals es poden fer moltes excursions. Visitar Santa Coloma de Fitor és imprescindible: és d’una bellesa senzilla i pertorbadora, amb els seus dos absis i la modesta torre del campanar amb el penell al cim, que ens parlen d’aquelles mans anònimes que la van alçar fa més de mil anys, pedra sobre pedra.
Abans que ells, però, altres mans havien alçat també monuments a altres déus. A Fitor trobarem una dotzena de monuments megalítics, dòlmens com el del Llobinar o el de l’Esanyet, la Taula dels Tres Pagesos i, sobretot, els tres que hi ha a la serra de Cals. A prop dels dòlmens hi ha situat uns codis QR que ens donen més informació.
Diumenge matí
Aprofitem per visitar el pou de glaç del Mas Cals i les gorgues de la riera del Mas Cals. El pou de glaç és el testimoni d’algunes de les feines que van alimentar la gent de les Gavarres fins al segle XIX. Anem cap a la Bisbal d’Empordà per la carretera de la Ganga. Uns metres després del coll de la Ganga, a l’esquerra, trobem un trencant que s’enfila fins a Sant Cebrià dels Alls, un altre poble abandonat de les Gavarres. La pista no és fàcil. Si hi anem amb cotxe, ha de ser un tot terreny. Hi trobarem una fortificació coneguda com el Castell, l’església i el que queda de la rectoria. S’havien arribat a comptar més de quaranta masos disseminats que en depenien.
Continuem per la pista que ens ha dut a Sant Cebrià dels Alls i arribem al peu del puig d’Arques, la muntanya més alta del massís, amb 532 m. Al cim hi ha un mirador: la panoràmica ens ofereix una visió del cap de setmana des de l’aire.
Aquest article es va publicar en el número 244 del Descobrir (Juny 2018)