Prop del mar, enfilades a les serralades, escampades per la plana o perdudes entre roures i alzines, la presència de masies a l’Empordà esdevé una manera clara de pessigar la història. Fan impossible que la deixem anar, per molt abassegador que sigui el present fet de xalets i polígons repartits per tota la comarca. Poble a poble, encara ens miren i ens interpel·len aquestes baluernes de pedres antigues, amb les llindes, els portals adovellats i algunes filigranes gòtiques.
Si les masies conserven encara el monopoli de la idea que tenim sobre el que és autèntic, sobre els orígens i sobre les arrels, és perquè la seva presència ha anat lligada a la història del país des del minut zero. Una trena que s’ha anat fent i desfent, però que encara ara manté intacte el prestigi memorial. No tant l’administratiu. A l’origen de tot hi ha les vil·les romanes, presents a l’Empordà des del segle I dC. Moltes d’aquestes vil·les han donat nom a pobles i ciutats, des de Viladamat (vil·la Amati) fins a Borrassà (que ve de Borracius). A les antigues vil·les hi ha l’origen primer dels masos. Tant per la idea que els nodreix —unitat de treball i de producció agrícola— com per l’evolució històrica. A les Gavarres, a Fitor, queda el testimoni d’alguns masos com el Mas Cals. Les primeres referències que se’n tenen són del 948. Hi havia hagut sis vil·les romanes tancades amb parets de pedra en aquell camí antic que anava de Palamós a Girona. Es dedicaven a la ramaderia. De fita, feien servir dòlmens prehistòrics.
El naixement de la pagesia
Segons la historiadora Mercè Aventín, al vol tant de l’any 1000, els amos de les vil·les van començar a canviar de mentalitat, de grat o per força. Es van començar a despreocupar de la producció de les terres que treballaven els esclaus i es van anar convertint en rendistes. Va ser un canvi radical. És així com es van començar a establir pagesos en mansus, en uns temps de grans rompudes de terres per ser conreades. Va ser el naixement de la
pagesia, la revolució feudal.
La majoria de cases en aquells temps devien ser poca cosa més que construccions d’un sol cos cobertes amb fustes o amb brancatge. Les teules no es van fer servir fins uns quants segles més tard. La façana mateixa del Mas Cals mostra el procés d’engrandiment de la casa al llarg del temps.

El pagès de la Catalunya Vella va patir unes condicions de vassallatge molt dures. Les guerres dels remences van ser la resposta dels pagesos a la situació d’abús. A finals del convuls segle XV, el 1486, el rei Ferran II signava la sentència arbitral de Guadalupe, un gran pas que va comportar un canvi radical en les masies del país. Un dels pagesos signants de la sentència, juntament amb Francesc de Verntallat, va ser Pere Canyà, de la Bisbal d’Empordà, d’un mas que encara aguanta dret.
Relacionat
Escapada a les GavarresRelacionat
El camí antic del suro de les GavarresRelacionat
10 micropobles de l'EmpordàLes conseqüències de l’alliberament remença, que tardarien segles a arribar a la resta d’Europa, es van fer notar en totes les masies del país. Amos, finalment, de la casa on vivien i de les terres que treballaven, els pagesos van dedicar esforços a embellir i ampliar les seves propietats. Les masies es van fer més grans afegint-hi nous cossos i més plantes, amb la incorporació d’un espai simbòlic important com és la sala, on les famílies exposaven el més valuós que tenien: retrats, capelletes... i la gran taula feta amb la fusta dels arbres de la propietat. A l’exterior, lluïen portals adovellats i finestres gòtiques.
Els segles següents, a més, moltes cases es van fortificar a causa dels atacs de pirates i corsaris a la costa i del bandolerisme a l’interior. Aquest és el cas de la Torre Begura, del Mas Ral i de tants altres de la costa empordanesa. Són torres que exercien una funció de protecció i de vigilància. Totes dues es troben a la carretera que va de Torroella de Montgrí a l’Estartit, en aquestes terres properes al delta del Ter. La Torre Begura és quadrada i fa 22 metres d’alt, amb quatre matacans, gàrgoles i espitlleres, mentre que la del Mas Ral és circular, amb una alçària de 13 metres. L’entrada està protegida per un matacà, hi ha algunes gàrgoles i espitlleres i està coronada per merlets. Històricament s’havien dedicat al conreu del blat i de l’arròs.
També es dedicaven al conreu de l’arròs els masos de Cinc Claus, un llogarret no gaire lluny de l’Escala. Primer de tot hi va haver, també, una vil·la romana. L’església de Santa Reparada és preromànica. Al segle XIV s’hi va construir el castell, que va passar a les mans de la família Margarit per casament. Com que Josep de Margarit i de Biure era el cap de la milícia de la Generalitat, el castell va ser saquejat per les tropes de Felip IV de Castella durant la Guerra dels Segadors. Amb les restes del castell es van construir cinc masies.
Els cortals, unes contruccions singulars
Els cortals són construccions característiques de Castelló d’Empúries i de Sant Pere Pescador, terres d’aiguamoixos. En els seus orígens devien ser cabanes de pastors ben senzilles i pròpies de terres humides. Amb el temps es van anar ampliant amb la construcció de diferents edificis entorn d’un pati central que feia de corral. Al voltant dels cortals hi havia les closes, trossos de terra destinats al bestiar que, amb els anys i els escòrrecs, es van anar dedicant a conreu. Molts d’aquests cortals van desaparèixer la segona meitat del segle XX. El cortal Avinyó està documentat des del segle XV. La darrera fase de construcció, a principis de segle XX, a mans de l’arquitecte modernista Josep Azemar, hi va afegir una torre mirador quadrada.
Ho sabíeu?
Al segle XVIII es va viure el darrer gran moment de rompuda de terres per al conreu. L’augment demogràfic, les millores en l’agricultura, la comercialització de productes, tot hi va contribuir. Era una època de bonança i moltes masies van obrir grans galeries a les façanes. I ja al segle XIX, el creixement del negoci surotaper va comportar l’engrandiment de masos, com el Mas Cals, i la construcció de nous. Es creaven nous recs per assecar les planes deltaiques del Ter i es talaven boscos.

Encara a començaments del segle XX el marquès de Robert, amo de cinc masos vells —entre els quals hi havia la Torre Begura i el Mas Ral—, en va fer construir vuit de nous dins de les propietats dels antics, situats entre Torroella i l’Estartit. Cada masia tenia el mateix tros de terra d’unes deu hectàrees entre aspre, closes i regadiu. Aquelles vuit masies noves, que es van construir seguint el model tradicional, conformen la darrera gran transformació agrícola empordanesa. Una transformació que ha arribat fins avui, quan les masies són encara el fil que ens lliga, discret però tenaç, a les nostres.
Finca Bell-lloc
Situada a les Gavarres, ofereix diverses habitacions a més del Mas Terracota, que és per a 6 persones, el Mas Antoniet, per a 12, i el Xalet Bell-lloc, per a 8. brugarol.com
Mas Cals Fitor
Masia mil·lenària ubicada al cor de les Gavarres. La casa està molt cuidada i molt ben conservada, i la seva història es transmet en cada racó. casasrurales.net
Masia la Palma
És una masia catalana del 1830 restaurada amb elegància i convertida en un hotel amb encant d’11 habitacions. Es troba a Espinavessa, envoltada de natura i tranquil·litat. masialapalma.com
Propostes
Aquest article es va publicar en el número 326 del Descobrir (Abril 2026)