El nostre recorregut literari comença a Portbou, ciutat fronterera i símbol de l’exili, però també de la llibertat, que Maria Àngels Anglada tan bé va retratar en un relat del seu darrer llibre, Nit de 1911. Portbou és territori de pas i han estat molts els escriptors que hi han desfilat, però serà una altra dona, Maria Mercè Roca, qui ens guiarà per la ciutat on va néixer. L’autora, de fet, plasma la seva biografia a través de la protagonista de La casa gran, que, igual que va fer ella, abandona la vila en arribar a l’edat adulta.
El poeta J. V. Foix va descobrir el Port de la Selva a l’edat de 31 anys. Atret pel que havia llegit a la premsa en textos de Josep Pla i Josep Maria de Segarra, va fer un viatge a la vila empordanesa i se’n va enamorar. El va enlluernar la quotidianitat dels pescadors però, sobretot, el paisatge. Potser per això, les sortides amb llagut cap al cap de Creus són l’activitat preferida els mesos d’estiu. Captivat per la morfologia del lloc, li dedicà algunes poesies, com «Nova balada del cap de Creus», recollida al llibre Onze nadals i un cap d’any.
J. V. Foix va descobrir el Port de la Selva als 31 anys, atret pels textos de Pla i Segarra
Sense abandonar els paratges increïbles del cap de Creus, anem cap a Cadaqués, espai de trobada d’intel·lectuals, que ha inspirat nombroses plomes destacades de la literatura catalana. Un autor tan llegit com Manuel Vázquez Montalbán ens el descriu al text «Cadaqués consumido» i li serveix d’inspiració per a la novel·la Los alegres muchachos de Atzavara. Atzavara és un lloc fictici de la costa catalana que ens recorda Cadaqués, pel xoc simbòlic entre l’activitat pesquera i la classe intel·lectual burgesa d’estiuejants dels anys 60. Però els pretendents literaris de Cadaqués no s’acaben aquí: Gabriel García Márquez hi situa un dels seus 12 cuentos peregrinos i Josep Pla dedicà a la vila un llibre sencer que porta el seu nom com a títol.

Sense parar de llegir, arribem a Figueres, la ciutat de Salvador Dalí, qui ens la descriu (sobretot la seva rambla) a Un diari. 1919-1920. Les meves impressions i records íntims. En aquest escenari, Maria Àngels Anglada torna a fer acte de presència, perquè l’escriptora va viure a la capital de l’Alt Empordà gran part de la seva vida i li dedicà el volum Figueres, ciutat de les idees. “A sos peus jau acotat apilotadament el poble, arrapat a la terra, talment com amb por que la tramuntana havia d’esgranar-lo d’una grapada i endur-se’l fet bocins”. Així ens descriu Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, la seva Escala natal, al llibre Mosaic.
Posta de sol a Romanyà
Caterina Albert, que va néixer en una casa pairal del poble, convertida avui en seu de la Casa-Museu Víctor Català, també va immortalitzar Torroella de Montgrí en el drama rural Solitud —potser la seva obra més famosa—, inspirada pel paisatge agrest que l’envolta. Ara que som al Baix Empordà, no podem saltar-nos l’etapa de Palafrugell i l’estreta vinculació amb un dels autors catalans més destacats de tots els temps, l’omnipresent Pla. Les seves descripcions, vives i planeres, han esdevingut la principal finestra de l’Empordà al món.
Natura
Una finestra que Mercè Rodoreda va obrir en tornar de l’exili, quan va triar Romanyà de la Selva, als peus de les Gavarres, per retirar-se i escriure en soledat, primer a la casa anomenada El Senyal Vell i, a partir del 1979, al xalet que es va fer construir al costat. Rodoreda deia sovint que des de casa seva, orientada als quatre vents, podia veure la sortida i la posta de sol.
Aquest article es va publicar en el número 119 del Descobrir (Abril 2008)