Prop de Vulpellac, hi ha un paratge estrany i enigmàtic, un puig petit i boscós que s’alça a la plana del Baix Empordà i que acull, abraça una colla de forats excavats a la pedra que de vegades fan més de 15 m de fondària. Tant si visitem l’indret un dia de boira com de sol, tindrem la sensació de trobar-nos en un lloc màgic, com els paratges que els protagonistes dels contes tradicionals han d’evitar, misteriosos i atractius alhora. El petit turó és completament ple d’aquests grans clots fets a la roca, tots amb una rampa estreta i costeruda que en permet l’accés, i alguns dels quals comunicats entre si. Aquest indret, a primer cop d’ull tan singular i misteriós, és una antiga pedrera coneguda amb el nom de Clots de Sant Julià.
La zona es troba al terme municipal de Forallac, entre els pobles de Vulpellac i Canapost, a uns tres quilòmetres de la Bisbal d’Empordà. A la rotonda abans d’entrar a Vulpellac, cal agafar la carretera cap a Ullastret (la GI-644) i, pocs metres després, girar a la dreta pel trencall que hi ha abans del rètol que indica que sortim del poble.

Cal tenir en compte que la zona és de lliure accés i que no està condicionada per fer-hi turisme: si volem visitar-la, cal saber que ens trobarem en un entorn boscós en què s’obren grans forats, alguns dels quals molt profunds. Això ens ha d’obligar, per força, a procedir amb cautela i precaució, per no prendre mal. Quan ens acostem als forats, de seguida hi apreciarem a les parets les marques que els antics picapedrers van deixar a l’hora d’extreure les pedres i els carreus, així com petites
concavitats a la roca que fan del lloc un paratge de gran bellesa.
A la part alta de la zona hi trobarem un avenc artificial amb una creu gravada a l’interior que rep els noms populars de tron de la reina, seient de la reina o pont de la bruixa. Aquesta cova ha estat identificada com un hipogeu o sepultura subterrània i presenta senyals d’haver-se reutilitzat posteriorment com a eremitori d’anacoretes, una hipòtesi que sembla evidenciar la creu gravada a la paret interior de la cavitat.
Enigmes d’un sepulcre
Molt a prop del nucli central dels Clots de Sant Julià hi ha una agrupació de pedres que ha estat interpretada com un sepulcre megalític d’època prehistòrica, tot i que també podria tractar-se d’una tomba medieval: hi ha un rebaix a la roca de forma antropomorfa, pròpia d’aquest període. Tradicionalment, s’ha cregut que els Clots de Sant Julià havien estat explotats com a pedrera des d’època dels ibers, arran de l’anàlisi d’alguns materials trobats al jaciment iber d’Ullastret.
La majoria d’esglésies i de monuments del voltant s’han fet amb carreus dels Clots
Estudis més recents, però, assenyalen que aquests elements podrien provenir de diversos subsòls que comparteixen formació geològica amb els Clots de Sant Julià. El que sí que sembla segur és l’ús de la pedrera a l’edat mitjana, sobretot si tenim en compte que la majoria de monuments i esglésies medievals de les poblacions dels voltants estan construïts amb aquest tipus de pedra. Les extraccions van continuar fins a èpoques posteriors —als anys cinquanta del segle XX encara se’n feien.
El paratge va estar en perill, perquè, a una certa distància dels Clots de Sant Julià, hi havia el projecte d’edificar una planta de reciclatge que, finalment, es va aturar. Afortunadament, l’indret, per la seva proximitat al jaciment d’Ullastret i altres enclavaments arqueològics, es troba actualment dins d’un espai legalment protegit.
Però manca encara als Clots de Sant Julià una excavació arqueològica en profunditat que pugui aportar conclusions definitives sobre els seus orígens i usos. Més enllà d’això, paga la pena fer una visita a aquest espai sorprenent, veritable bosc encantat, de la plana del Baix Empordà.
Aquest article es va publicar en el número 119 del Descobrir (Abril 2008)