He viscut sempre a prop del mar. De vegades, tan a frec, que en sentia la remor des del llit. D’altres, un xic més allunyat, però prou a la vora per acostar-m’hi tot caminant o atalaiar-lo entre els pins. I visqués on visqués, tothora me n’arribava la salabror. A casa, venim de família de pescadors, de gent nascuda arran d’aigua, de gent soferta i ferrenya que les havia passat magres i explicava històries per conjurar totes les pors i tots els perills: llegendes de sirenes o pirate
Salabror
Viatge deliciós als records d'infantesa en una família de pescadors que parlava salat
27
de maig
de
2025
Guardar a favorits