10 coses que no saps de Girona

El llibre “Llegendes i misteris de Girona” de Carles Vivó et deixarà totalment impressionat amb la interpretació musical que es pot fer del claustre. Segons l’autor, cadascun dels capitells que contenen formes d’animals representen a una nota diferent del pentagrama mostrant un cant gregorià entre totes les escultures. Per exemple, el lleó es relaciona amb la nota Sol.

Amb una extensió de 40 hectàrees, el Parc de la Devesa és el parc urbà més gran de tota Catalunya i molts gironins diran que no té res a envejar del Central Park de Nova York o del Hyde Park de Londres. Situat entre l’Onyar, el Ter i el Güell, a l’oest del nucli històric, el parc és un lloc únic per passejar entre naturalesa dintre de la ciutat. Els seus plàtans centenaris, plantats al voltant del 1850, d’uns 50 metres creen un ambient singular que t’atraparà. A més, el Parc de la Devesa ha estat declarat com un Bé Cultural d’Interès Nacional.

No és estrany que les ciutats catalanes tinguin restes de muralles romanes. Però la de la ciutat de Girona és diferent de la resta. A causa de la seva ubicació i la forma de la ciutat, la muralla tenia forma triangular i no quadrada o rectangular com era costum. I a més, està molt ben conservada i pots passejar per ella.

La ciutat de Girona té una especial relació amb Carlemany, que va encapçalar la reconquesta de la ciutat dels musulmans l’any 785. Per què Girona honora Carlemany? Perquè, segons va explicar Josep Maria Nolla, "com August a Roma, Carlemany seria el refundador de la ciutat, sense haver-hi estat mai".

Un dels edificis més visitats de la ciutat, tant per turistes com pels locals, són els banys àrabs, un conjunt arquitectònic que es trobava dintre d’un convent de monges. Però el més curiós és que daten de l’època medieval però realment el seu origen és romànic amb una influència estilística que ha fet pensar durant anys que provenien del món àrab.

La plaça dels Raïms, situada al barri vell, és la més petita de tota Europa, amb 24 metres. A més, quan hi accedeixes pel carreró, et trobes un ull de bou, a la paret, revestit amb pedra que es deia que era l’ull de les mares que vigilaven els seus fills, perquè la plaça era visitada per la joventut per amagar-se i perdre’s.

A Girona es troba l'església de Santa Llúcia, una edificació de l’època romana que estava dedicada a Venus, la deessa de l’amor, la bellesa i la fertilitat. Aquest fet, conjuntament amb la seva ubicació, ja que està apartada del nucli central de la ciutat, va convertir l’edifici en un prostíbul durant una curta temporada de l'edat medieval.

A la confluència dels carrers Artillers, Figuerola i Bonastruc ça Porta es troba una de les quatre escultures de l’artista Rosa Serra. Aquesta figura representa un tors femení nu amb línies corbes i delicades. Però, no des de totes les perspectives es veu el mateix. Si la mires pels laterals et trobaràs amb una sorpresa, semblen uns genitals masculins. Aquesta curiositat és simplement casualitat perquè l’autora ha declarat diverses vegades que no ho va fer conscientment.

L’accés lateral a la Catedral de Girona té una història ben peculiar. L’anomenada porta dels Apòstols és una de les obres gironines que m’és s’estudia a Història de l’Art català i tot perquè encara que avui dia estigui mig buida, en la seva època les fornícules de la part superior hi havia escultures dels dotze apòstols, d’aquí prové el seu nom. Actualment només en queden dues que es troben a l’interior del museu de la Catedral.

La Catedral de Girona és un dels monuments més visitats de la ciutat. El seu estil gòtic, la bellesa de l’interior i l’ornamentació típica la fan una obra d’art única. Però, encara és més interessant si saps aquesta curiositat. La seva nau central és la més ampla del món d'estil gòtic amb 22,98 metres d’amplada.