Al món mediterrani, l’alzina fou, juntament amb el roure, un arbre sagrat. Els celtes l’anomenaren Kaërquez (‘arbre bonic’), del qual deriva l’actual nom científic llatí Quercus, i, segons la llegenda, els druides ballaven al seu voltant. Símbol de justícia i força, aquest arbre formava part de determinats ritus i creences als quals els grecs s’encomanaven per al coneixement d’allò diví i allò humà. Els romans el consideraven símbol de constància i fidelitat i el consa
Les Gavarres més enllà dels taps de suro
Els oficis del bosc al voltant de Cassà de la Selva i Llagostera
25
de febrer
de
2014
Guardar a favorits