Les goges al bosc de les Estunes

Un espai natural enigmàtic on les llegendes del Pla de l'Estany situen les dones d'aigua

La font de Sant Dalmau, a Camós
La font de Sant Dalmau, a Camós FOTO: Kris Ubach
25 de febrer de 2025 a les 00:00
Guardar a favorits

La geologia n’ha estudiat l’origen i la formació, n’ha explicat els perquès científics, però és la imaginació la que adorna l’esquerda fins a convertir-la en l’accés secret a un palau, a un matriarcat i a un misteri. Quan s’entra al bosc de les Tunes, que amb els anys i el seu ús en la parla va derivar a bosc de les Estunes, no es pensa en com les sals carbonatades que porta dissolta l’aigua, sempre tan peculiar de l’estany de Banyoles —que en altres èpoques arribava fins en aquest indret de fantasia natural—, han anat formant balmes en aquests dipòsits de travertins, roques d’origen sedimentari de formació lenta. Tampoc es pensa en els moviments sísmics i els enfonsaments del terreny propis d’aquesta zona lacustre, que han perfeccionat les fractures del travertí.

En realitat, quan s’arriba a les Estunes, el que es vol és endinsar-se en el bosc encantat de les llegendes que s’expliquen a la vora del foc crepitant. I aquest racó del Pla de l’Estany, un paratge frescal, un laberint càrstic cobert per un bosquet d’alzines esponeroses i roures, predisposa a l’exaltació de la inventiva. 

Les Estunes és un laberint de blocs de travertí cobert per alzines esponeroses

A diferència d’altres espais cavernosos, l’imaginari popular no ha atribuït a aquest paisatge especial ser un catau de bruixes i contrabandistes, paranys mortals o amagatalls tenebrosos i lúgubres de personatges obscurs i tèrbols. La llegenda no amaga talps, peluts, foscos i gratadors, en aquestes galeries subterrànies, sinó fades suggeridores, figures femenines etèries i de llargues cabelleres. És com si les coves i les escletxes que enjogassadament ha fet la natura fossin portes per obrir-se de nou a la innocència i als jocs de les encantades, de les dones d’aigua i fum, de les aloges o les goges, de les nimfes gregues i romanes; totes elles dones evanescents, amb poders màgics, sobrenaturals, però sobretot poderoses pel vincle, indestriable —com el fil que cusen cada nit a l’estany—, que mantenen amb l’aigua i, per tant, amb la vida.

Tres indrets amb misteri

Ruta dels aiguamolls de la Puda i les Estunes

És un passeig circular d’uns 2 km a tocar de l’estany de Banyoles. El recorregut segueix l’itinerari natural dels pantans de la Puda amb els estanyols de la Cendra i d’en Montalt. També es pot veure el paratge de les Cigonyes. El traçat finalitza a l’antic balneari de la Puda, que va ser un punt d’atracció turística a la Banyoles de mitjan segle XIX. La font Pudosa és la font d’aigua símbol del balneari que feia una olor forta d’ous podrits i tenia un gust singular.

Punt de sortida i arribada: Camp de futbol del Banyoles, situat davant l’estany, al passeig de Dalmau. Distància: 2 km. Durada: 45 min. Desnivell: Inapreciable. Dificultat: Baixa. Ruta fàcil i agradable, ideal per fer en família.

Les gorgues de Vilavenut

La riera de Vilavenut és un dels indrets més amagats i bonics del Pla de l’Estany. Un dels punts d’interès de la ruta que us proposem és la gorga dels Mals Esperits, on hi ha una tradició de dones d’aigua. A més d’aquest gorg, destaquen el pi Gros d’en Donai, la gorga de la Santa Espina i la font de Can Planeses.

Punt de sortida i arribada: Església de Vilavenut. Distància: 8,64 km. Durada: 2 h Desnivell: 170 m. Dificultat: Mitjana.

Per les ribes del Fluvià

No sabem si aquí trobareu o no encantades, però anireu a la vora del Fluvià fins a arribar a la resclosa d’Orfes, un indret on ben bé podrien estar rentant la roba les dones d’aigua. Aquest agradable itinerari apte per a famílies transcorre en part per una carretera molt poc transitada escortada per plataners que surt de la plaça Major del nucli d’Orfes, al terme de Vilademuls. Un còmode camí forestal us durà després fins a la resclosa, un paratge fluvial ombrívol envoltat de camps de conreu.

Punt de sortida i arribada: Plaça Major d’Orfes. Distància: 1,7 km (anada). Durada: 30 min. Desnivell: Inapreciable. Dificultat: Baixa. La ruta està ben senyalitzada.

Apreciades pels artesans de la pedra

L’espai natural de les Estunes, a tocar de la carretera que uneix Banyoles amb Sant Miquel de Campmajor, és un bosc viscut que apareix en documents del segle XIII, quan aquestes roques eren valorades per escultors i artesans de la pedra. L’home ha volgut deixar la seva empremta a l’imperi esquerdat de les goges per recordar que els boscos eren desforestats per fer carbó o es guanyaven com a terres de conreu. El temps s’ha aturat a les Estunes per mantenir la llegenda, però també com a recordatori que hi havia oficis relacionats amb els boscos. Les alzines de la Premsa són al costat d’unes obertures rocoses on encaixaven la premsa del raïm i les olives. Al roure del Reposador, s’hi descansava després d’unes jornades llargues al camp. Al roure del Llenyer, s’hi apilaven les branques d’esporgar les oliveres. A la balma del Paller, hi guardaven les bales de palla. I a la del Pobre del Flabiol, durant anys hi va viure un sensesostre.

Les Estunes és un entornparticular per les esquerdes que hi ha entre les blocs de travertí
Les Estunes és un entorn particular per les esquerdes que hi ha entre les blocs de travertíKris Ubach

De nit, les nimfes filaven vora l’estany i dansaven sobre les aigües plàcides

Seguint qualsevol dels dos itineraris senyalitzats del bosc, s’hi poden trobar aquestes referències i, amb sort, els enfilalls brillants que alguna goja ha escampat en les seves esquerdes preferides. Enmig dels blocs de travertí també es troben multitud de fòssils. El passeig bucòlic per les Estunes, un bosc petitonet, a mida de les seves inquilines, també permet observar els arbres destacats que hi ha en el paratge, com el roure Gros, prop del Mas Corralot, un exemplar remarcable de roure martinenc.

Unes rialles i uns cants molt seductors

Segons la tradició popular banyolina, les goges eren de bellesa mortal. La gràcia femenina ha estat sempre un atribut malvat, una femme fatale concebuda en els temps mítics, els de la llum de l’alba de la història, quan s’adorava l’aigua, el sol i la lluna. Per això s’alertava els homes de no acostar-s’hi de nit, que era quan aquestes nimfes peculiars filaven vora l’estany, dansant sobre les aigües plàcides, no fos cas que els seduïssin amb les seves rialles i cants.

L’últim banyolí que va quedar ‘engojat’ va aparèixer al cap de dos dies tot tes

Perquè sempre el mal s’amaga de dia i surt de nit. I en aquestes escletxes humides amb heures enfiladisses, les goges hi celebraven festes i convits. L’enlluernadora claror i la cridòria que sortia de les escletxes així ho feia pensar a la gent de la comarca. I de dia, eren esmunyedisses, tímides, s’amagaven en la intimitat dels seus palaus. Era quan col·locaven el fil delicat que havien filat i que servia per enteranyinar el seu regne de pedra. No era un fil d’Ariadna guiador, sinó una xarxa que penjava a les entrades, evitant així que l’atrevit d’esperit, encaterinat pel misteri d’un matriarcat feliç, volgués malbaratar el seu món. “Deixeu-m’hi tornar, vull tornar-hi”, és el que deia l’últim banyolí que va quedar engojat per una d’aquestes criatures fantàstiques i que van trobar al cap de dos dies amb la mirada perduda i tot tes.

Indrets màgics

Estany d'Espolla

És un estany intermitent situat al nord de Ba- nyoles, al costat de Melianta. És un paratge curiós perquè gran part del temps està sec i és un prat humit, però de tant en tant, segons les pluges, s’omple d’aigua subterrània i forma un estany. Us propo- sem fer una ruta d’1 km i 10 minuts de durada apta per fer amb cotxet de nadons que recorre un costat de la platja i arriba al jaciment paleolític de Roca Foradada. Per arribar-hi, des de la carretera C-66 de Girona a Olot, prenem la sortida cap a Melianta, Fontcoberta i Figueres, la GI-5121 en direcció a Esponellà i, just passat el nucli de Melianta, trobem a mà esquerra una carre- tera que ens portarà a l’estany intermitent d’Espolla.

Arqueoparc Coves de Serinyà

El farmacèutic banyolí Pere Alsius i Torrent va iniciar, a la segona meitat del segle XIX, les investigacions arqueològiques a les coves, que avui són un jaciment paleolític de primer ordre. Vinculada amb la memòria oral, a Serinyà es troba la cova dels Encantats, una cavitat que s’obre al cingle de la Margenera per damunt del Ser. S’hi accedeix des de Banyoles per la carretera C-66 en direcció a Besalú.

plaestany.cat

Santuari de Rocacorba

Situat a 980 m d’altitud, ofereix una vista panoràmica del Pla de l’Estany, la Garrotxa, el Gironès i l’Empordà. Per arribar-hi, s’agafa la carretera de Banyoles a Mieres-Santa Pau. Després de passar per la font de la Puda, s’enfila la carretera en direcció a Pujarnol. Hi ha carretera asfaltada fins a uns 200 metres abans d’arribar al santuari. És un ascens molt valorat pels cicloturistes.

Camí d'anada a l'escola

La mainada del poble de les Corts, als anys cinquanta, feia aquest recorregut per anar a l’escola de Camós. Era també el traçat que seguien les dones per anar als rentadors del Matamors. El camí discorre gairebé paral·lel al curs del riu i va de la gorga Blava fins al salt Dalmau. La gorga Blava és especial per als veïns de Corts perquè el jo- vent i els infants s’hi banyaven els diumenges d’estiu després d’anar a missa. L’itinerari transcorre pel rentador de Can Lleter, el de Can Reparada i la barraca de la Pecu. Quant al salt Dalmau, és el saltant d’aigua del Matamors que ja s’esmenta el 1017. És el pa- ratge natural més emblemàtic de Camós. Es pot fer la ruta circular si s’enllaça amb el carril bici comarcal. Són 1,6 km de dificultat mitjana i de 40 minuts de durada.

turisme.plaestany.cat

Bosc de Can Ginebrada

Voluptuoses, tel·lúriques i fàl·liques. Algunes de les escultures de l’artista Xicu Cabanyes semblen evocar el món llegendari que s’amaga sota les esquerdes de les Estunes amb escales d’aigua o figures femenines prenyades. Un passeig pel bosc convida a impregnar-se del magnetisme d’una pedra que permet arrelar-se a la terra.

canginebreda.cat

Les dones d’aigua són les reines de l’Estany, però el folklore local és fecund en històries on les dones encanten els homes mitjançant un pou o un saltant d’aigua. És el cas de l’encantada de Parets, relacionada amb les dones d’aigua que habitaven Vilademuls, segons una rondalla recollida pel farmacèutic Pere Alsius i Torrent el 1876. Aquestes encantades tenien molta dèria amb els traginers, que enjogassaven pel camí. Sigui on sigui, als camins o vora els estanys, les dones d’aigua continuen habitant l’imaginari del Pla de l’Estany.

Escolta la llista d'Spotify de 'Racons encantats'

Autora: Judit Monclús