Pels dominis del monstre de Banyoles

Amb el permís del monstre de Banyoles, pedalarem plàcidament fent un tomb pel famós estany català.Sempre amb un ritme molt tranquil i reposat, avançarem per la riba, seguint el seu perímetre, tot descobrint un esplèndid entorn natural ric en vegetació

Text:
Marta Montmany
L'estany de Banyoles reposa després dels mesos de calor.
L'estany de Banyoles reposa després dels mesos de calor. FOTO: Andoni Canela
25 de juliol de 2009 a les 00:00
Guardar a favorits

Iniciarem la ruta a l’oficina de turisme de la vila, a la remodelada pesquera núm. 10, a l’extrem sud-est de l’estany. Tot el perímetre de l’espai és equipat amb un carril bici i senyals que ens indiquen bé l’itinerari. Mirant les aigües, prenem la direcció a la dreta, cap als Banys Vells i el Club Natació Banyoles, dos dels llocs on és permès el bany. Continuarem cap al parc de la Draga, un espai de lleure on s’han trobat restes d’un poblat neolític. L’indret també és conegut amb el nom de clot del Drac, on diuen que al final del segle VIII un drac ferotge hi tenia el cau. Aquesta bèstia horrible, amb el cos recobert d’escates i punxes, tenia ben aterrits els banyolins. El pitjor, però, és que es cruspia un nen cada dia. Els veïns van anar a cercar sant Mer, un monjo que vivia en una cova de Guialbes.

El sant, sense llances ni espases, va acostar-se al drac, li va posar l’estola al coll i el conduí a la plaça de la vila. La bèstia, amansida, semblava una altra. En aquest punt de la llegenda, trobem dues ersions: la primera diu que els vilatans van matar el drac i l’altra, que aquest es tornà vegetarià i avui viu al fons de l’estany menjant algues, arrels... i algun barb (sic)! Continuem la passejada, tot gaudint de l’entorn natural, amb un bell bosc de ribera i canyissars. A l’extrem nord hi ha la llacuna dels Amaradors, una àrea inundable on s’observen diverses espècies d’aus, peixos i amfi bis. Aviat trobem l’alzinar de Can Morgat, passat el qual arribem a una desviació a l’esquerra que ens du al mirador de la Cuaranya. Tornem al camí principal i ben aviat arribem a l’església de Santa Maria de Porqueres, interessant mostra del romànic del segle XII. Passem per l’estanyol del Vilar i el paratge dels Desmais i acabem davant les pesqueres del segle XIX.