Un tomb per l'estany de Banyoles

Descobrim l'element més singular que dóna nom a aquesta comarca gironina

Un camí i un carril per a bicis voreja l’estany de Banyoles, i permet gaudir dels boscos i altres indrets naturals i singulars
Un camí i un carril per a bicis voreja l’estany de Banyoles, i permet gaudir dels boscos i altres indrets naturals i singulars
25 de juny de 2016 a les 00:00
Guardar a favorits

Tothom creu que el seu poble és el millor del món. Els de Banyoles també ens ho pensem, naturalment. Però en aquest cas hi ha una diferència ben remarcable: Banyoles és el poble millor del món. Almenys ho diuen la gent de per aquí que té fama d’entenimentada. Tanmateix, si ho dubteu, veniu a veure-ho.” Les paraules de l’escriptor banyolí Jaume Farriol expliquen de manera senzilla quin és el sentiment d’orgull dels banyolins cap a la seva ciutat. No us penseu pas que el seu to sigui irònic, al contrari, el que ens proposa és el repte següent: visiteu la ciutat i el seu entorn i després negueu que sigui la més bonica del món. Us hi atreviu?

Propostes

Turisme actiu a la vota de l'estany

La manera ideal de descobrir l’entorn de l’estany és passejar-s’hi. A l’Oficina de Turisme hi trobareu informació per fer diferents rutes molt accessibles i que es poden gaudir amb la família. Totes elles són gratuïtes, només fa falta curiositat i anar ben calçat.

De pesca

Els amants de la pesca esportiva tenen en l’estany de Banyoles el context idoni per practicar aquesta activitat. Per fer-ho cal tenir la llicència de pesca de la Generalitat de Catalunya i adquirir un permís que us donaran a l’Oficina de Turisme. Només ho podreu fer a les zones restringides de pesca.

Piraguisme

Un bon moment per practicar el piragüisme a Banyoles són els mesos d’estiu. Durant aquesta estació, l’empresa Caiac i Natura, amb col·laboració del Club Natació, organitza activitats dirigides amb monitor per gaudir d’aquest esport a les aigües reposades i tranquil·les de l’estany.

Entrenaments professionals

L’Oficina de Turisme de Banyoles va encetar l’any 2015 diferents programes d’entrenaments esportius a càrrec d’atletes professionals que resideixen a la comarca. Aquestes sessions van dirigides a esportistes aficionats que volen perfeccionar el seu rendiment esportiu.

Triatló i natació

Banyoles és una de les destinacions més freqüentades pels triatletes, que troben a la comarca carreteres secundàries poc transitades per practicar el ciclisme i pistes precioses per córrer. El Club Natació Banyoles té piscines per practicar la natació i a l’estiu habilita un carril a l’estany per poder nedar a l’aire lliure.

Banyoles és una petita vila situada al nord-est del Principat. És la capital del Pla de l’Estany, una comarca que queda delimitada per dos imponents blocs muntanyosos: la muntanya de Rocacorba i la Mare de Déu del Mont. Al centre, en una zona plana a peus de muntanyes de frondosa vegetació i amb el pic del Canigó de fons, s’hi troba la joia de la comarca: l’estany, el més gran del país i l’element natural singular que fa que la comarca sigui especial pel seu valor natural i turístic. El fet que sigui a 120 quilòmetres de Barcelona, a 50 de França i a mitja hora de la Costa Brava, en fan, també, una destinació extraordinària per descansar i descobrir un paratge amb una llum especial i un entorn emocionant, a voltes misteriós i pintoresc.

L’estany és l’element singular que fa que el Pla sigui especial pel seu valor natural

Passejar-se per la riba de l’estany i endinsar-se pels boscos que l’envolten és fer un exercici detallat d’observació que ens permetrà gaudir plenament de la seva varietat botànica i animal. És evident, doncs, que la identitat de Banyoles i el seu desenvolupament sempre han anat lligats a l’aigua que brolla de l’estany. Conèixer el paisatge i la ciutat és una tasca que es recomana fer-la de manera reposada, a peu, amb bicicleta o amb barca.

Un bon punt de partida per fer una ruta iniciàtica per la zona seria la pesquera núm. 10, que acull l’Oficina de Turisme. A un quilòmetre (en sentit Porqueres i desviant-nos de l’estany pel passeig de Dalmau) hi trobem un paratge curiós que acull la font de la Puda, el seu balneari en ruïnes —que va funcionar des del segle XIX fins als anys seixanta del segle passat— i l’estanyol de la Cendra i els de Montalt, que són a pocs metres. De la font de la Puda en brolla aigua amb una olor molt forta i un gust singular —repulsiu per alguns. Gràcies al seu alt contingut sulfhídric, té propietats medicinals per al tractament d’afectacions de la pell i dels ossos. Aquest indret va ser un espai recreatiu molt freqüentat pels habitants de la ciutat, on es reunien per menjar dolços i beure aigua a l’ombra dels majestuosos plàtans.

Els palaus de les goges

A 15 minuts a peu de la Puda hi ha les Estunes (ja al terme municipal de Porqueres), un bosc d’alzines i roures encisador. La llegenda diu que a dins de les baumes i esquerdes de travertí que foraden el sòl, les goges (nimfes de l’estany) hi tenen els seus palaus i hi celebren majestuoses festes. Ningú no les ha vistes mai, però algú afirma que a les nits serenes d’estiu es poden sentir els seus atractius cants.

L’estany està dividit en dues parts: la part banyolina i la part del municipi de Porqueres. És aquí on ens trobem l’estanyol del Vilar. Els estanyols són enfonsaments similars al de l’estany principal, que s’han format gràcies a l’aigua subterrània que erosiona la terra. Hi ha diversos cartells al voltant de l’estany que inviten a descobrir-los. Tots tenen característiques particulars i mides diferents. El del Vilar és el més gran i té l’aigua de tons verdosos.

Al bosc de les Estunes, la llegenda hi ubica els palaus on viuen les nimfes de l’estany

A poca distància, i coronant un petit turó, hi trobem l’empremta romànica més emblemàtica de la comarca: l’església de Santa Maria de Porqueres, del segle XII. D’aquí podem partir cap al bosc de Can Morgat, una zona de frondosa vegetació amb un camí que el travessa que ens permet fer-nos a la idea de la riquesa natural autòctona. Aquest sender continua cap a la Caseta de Fusta, per una avinguda natural plena d’arbres i de fauna que desemboca al parc de la Draga, l’àrea d’esbarjo més diàfana de Banyoles. El nostre recorregut l’acabarem passejant tota vora d’estany, entre el parc neolític i la pesquera la Carpa d’Or, fins a arribar als Banys Vells, a pocs metres del nostre punt d’inici.

L’aigua de l’estany s’estén més enllà de les seves ribes, gràcies als recs. El desenvolupament agrícola i industrial de Banyoles no hauria estat possible sense els recs, que són canals artificials que parteixen de l’estany i reparteixen aigua a la ciutat aprofitant el desnivell que hi ha des de l’estany, fins a desembocar al Terri. Aquesta enginyosa obra la van iniciar els monjos benedictins a partir del segle IX i va resultar ser una infraestructura capital per al desenvolupament econòmic de la ciutat.

Vista de l'Estany de Banyoles
Vista de l'Estany de BanyolesGetty Images

Hi ha cinc recs principals (d’en Teixidor, de ca n’Hort, de la Figuera d’en Xo, Major i de Guèmol) que es ramifiquen en un intricat sistema de canalitzacions que abasteixen d’aigua els horts i feien moure els molins d’indústries relacionades amb la farga d’aram, la farina, l’adob de pells o el paper. Una bona manera de conèixer la ciutat seria fer-ho seguint el recorregut visible del rec Major, que surt davant els Banys Vells. 

La passejada a la vora del rec ens permetrà observar alguns exemples dels rentadors, petites construccions a tocar d’aigua que anys enrere servien per rentar la roba. Avui se’n conserven pocs, però de mica en mica es van recuperant gràcies al seu alt valor patrimonial. El rec Major desapareix a Can Quim del Rec i segueix el seu camí de manera subterrània cap al centre històric de la ciutat. El podem retrobar travessant la plaça Major, una gràcil plaça porxada del segle XIII que ha esdevingut el centre neuràlgic de l’oferta cultural i d’oci de Banyoles.

El monjos benedictins van començar una infraestructura de recs cabdal per a la ciutat

El recorregut del rec Major passa per dos dels únics vestigis del patrimoni industrial vinculat a l’aigua que resten en peu: la Llotja del Tint, a pocs metres de la plaça, i la Farga d’Aram, al barri de la Farga. Avui dia la Llotja del Tint és una sala d’exposicions però originàriament s’hi tenyien les robes i la llana produïdes a la ciutat. D’altra banda, al llarg de la seva història, la Farga d’Aram va acollir dues activitats: el treball de l’aram i la fabricació de paper. Després de dècades en desús, l’edifici va ser restaurat no fa gaires anys i s’ha reprès la producció de paper artesanal. També s’hi fan activitats, xerrades i tallers relacionats amb aquest ofici.

Santa Maria de Porqueres

Una porta monumental

Santa Maria de Porqueres és com una ceba: és plena de capes que, a mesura que les anem traient, ens porten a una època històrica anterior. En el mateix indret on s’aixeca l’església hi ha vestigis de l’època ibera i visigòtica. També s’hi han trobat restes d’un temple pagà i un altre de paleocristià. Se sap que ja hi existia una capella l’any 840 i un document del segle x l’esmenta com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L’església romànica que descobrim avui i que ens deixa bocabadats va ser aixecada el 1182.

Tot això ho sabem abans de travessar una portalada monumental, amb tres arcs de ferradura en gradació que ens fan sentir més petits a mesura que ens endinsem cap a l’interior del temple. A dins, ens crida l’atenció l’impressionant arc triomfal que separa la nau de l’absis, especialment allargat. Els capitells de l’arc triomfal presenten historiats, d’un gran interès iconogràfic i escultòric. El valor escultòric també el trobem a la portalada d’entrada, amb uns capitells esculpits amb temes vegetals i animals. En definitiva, aquest romànic recuperat en la restauració del 1957 ens sorprendrà mentre passegem per la vora de l’estany de Banyoles.

Banyoles i la seva comarca són doncs un territori per ser conegut o redescobert. Un entorn únic i especial per gaudir-lo a qualsevol estació de l’any. Feu-ho i quedarà a les vostres mans decidir objectivament si realment és o no és la ciutat més bonica del món.