4 rutes per endinsar-vos al Montseny

Des del punt d’estacionament proper al càmping de Fontmartina es pot iniciar aquest itinerari circular i senzill apte per a tot tipus de cames. Certament, l’excursionista pot tenir la sensació que es va endinsant en un sot, fins arribar al punt més baix, un rierol que marca el centre de la caminada i a partir del qual comença l’ascens. Ni baixada ni pujada demanen una gran preparació física, i la vegetació és abundant tot el camí, amb falgueres a peu de pista que saluden el visitant, heures que s’enfilen a mode de serp i, sobretot, centenars de castanyers i alzines.

Uns pocs castanyers vells són la primera aturada obligada del passeig, atès que els seus espectaculars roncs, curts i buits per dins però molt gruixuts, són autèntiques escultures de la natura i, és clar, també refugi habitual de la fauna que hi viu. Més endavant, i després d’una zona dominada per les alzines, s’arriba a la perxada, una castanyeda explotada per aprofitar la fusta dels arbres, i a partir de la qual el descens cap a la part més baixa del recorregut es torna evident fins arribar al sot, frescot per l’espessor de la vegetació i els cursos d’aigua.

El millor és encarar l’ascens a poc a poc, sense pressa, per acabar de gaudir dels verds de les heures i les alzines del camí, i sobretot cal aturar-se un instant per observar la magnificència del turó de l’Home, que apareix just davant nostre quan som a l’altura del càmping i, per tant, ja al costat mateix de l’estacionament on hem iniciat la ruta.

Distància: 3,5 km | Durada: 1,5 hores | Dificultat: Baixa

De les rutes senyalitzades al Parc del Montseny, aquesta és la més transitada. La seva relativa dificultat es deu més a la distància de més de 5 km que no pas a la seva complicació. Ja al punt de sortida, al centre d’informació Can Casades, cal aturar-se davant les tres monumentals sequoies que hi ha davant mateix. A partir d’aquí, el camí s’allunya tímidament del pantà de Santa Fe per retrobar-lo al final del recorregut.

Després d’un petit pendent, el pla de Mulladius ens apareix al davant amb una particular bellesa. Però és la fageda, una de les més grans del país (aquest és un tipus de bosc més propi del centre d’Europa que no pas del clima mediterrani), la que dóna més singularitat a la ruta. Són constants, i fins i tot un punt simpàtiques, les ziga-zagues del camí, que es van enfilant pel bosc obert, fins assolir el que és pròpiament l’empedrat de Morou, un conglomerat rocós que forma grades irregulars, i des del qual les vistes són un valor afegit.

No és l’únic indret en què les roques prenen importància: sobretot de baixada, monumentals pedrots, alguns esquerdats i d’altres que s’aguanten desafiant la gravetat, decoren el paisatge a banda i banda del camí. Abans de visualitzar el pantà de Santa Fe a l’horitzó, encara es travessa algun pont sobre el rierol, en indrets que no tenen res a envejar als més bells del Montseny. L’embassament, envoltat de muntanyes, sempre és a punt per mostrar la seva millor cara i ser el lloc ideal per reposar-hi una bona estona tot contemplant-lo.

Distància: 5,5 km | Durada: 2 hores | Dificultat: Mitjana

Brillant exemple d’arquitectura medieval catalana, actualment en ple procés de restauració, el robust castell de Montsoriu continua presidint avui, set segles després de la seva construcció, el turó que és a mig camí d’Arbúcies i Breda, en un dels extrems on la serralada del Montseny neix o fina, segons es vulgui mirar. A més del monument en si, l’ascens val la pena per les magnífiques vistes cap als pics del mateix Montseny, i vers les Guilleries, la serra del Montnegre, les valls properes, i fins a la costa de Blanes. Una de les rutes més habituals d’ascens és la que parteix d’Arbúcies, del barri del Castell. Després de creuar l’anomenat sot de l’Ànima o de cal Gall, el camí es fon de seguida amb la pista que condueix a can Torrent.

Seguint en tot moment els indicadors, es troba l’antic camí que unia la vila d’Arbúcies amb el nucli de Riells, i s’hauran de creuar els prats del Morer i el sot de can Pendó abans d’arribar a la bassa d’aigua i a un antic safareig al sot de Coll de Castellar. Deixem a l’esquerra la pista de can Bruix i, després d’un parell de revolts, trobem un trencall a mà esquerra. Precisament aquest és el punt de partida que prenen molts excursionistes que, o bé per manca de temps o bé perquè no estan avesats a llargues caminades, volen pujar al castell amb rapidesa. Des d’aquí fins al cim es triga no arriba a mitja hora i cal salvar algun pendent pronunciat a l’inici, però es discorre sempre per un camí ample i acompanyats a banda i banda per sureres mig esquilades.

Distància: 8,5 km | Durada: 3 hores | Desnivell: 340 m | Dificultat: Mitjana.

Més que una excursió de muntanya, cal considerar aquesta ruta una passejada que juga amb la riera d’Arbúcies, i que destaquem per la seva bellesa i el seu atractiu. No és estrany que el pintor i escriptor Santiago Rusiñol en quedés pres, i que li dediqués un munt de quadres que va pintar durant les seves estades a la població, entre el 1926 i el 1930.

El passeig bé pot iniciar-se a la plaça de la Vila d’Arbúcies, i així observar el plàtan que des de fa un centenar d’anys és tot un símbol del poble. Baixant per unes escales des de la mateixa plaça, s’escolta de seguida el xiuxiueig de l’aigua de la riera, que baixa cristal·lina i pausada, i a la qual ens podem atansar en molts punts del recorregut. Uns plafons van acompanyant el visitant tot explicant-li la història del poble i dels jocs d’infant a la riera, l’estimació dels vilatans per Rusiñol o els diferents i molt variats arbres que es poden trobar pel camí i que remullen les arrels al corrent.

No és sobrer desviar-se uns quants metres en diferents punts del recorregut per poder gaudir del graciós comportament dels ànecs a la bassa de la Farga o, si es va amb canalla, perquè els nens puguin esbargir-se al parc de la Glorieta. Als primers compassos, les cases d’Arbúcies s’alcen orgulloses damunt la riera, però una vegada arribats a la font del Passeig del Montseny, l’alta arbreda pren tot el protagonisme davant del visitant. I aquest oasi de tranquil·litat ens reserva encara algunes sorpreses, ben interessants, com ara la Corbadora, una de les primeres torneries de fusta de la població.

Distància: 2 km | Durada: 1 hora | Dificultat: Baixa.