L’any 1908, el periodista Ferran Agulló donava nom a la Costa Brava. Encara hi ha racons màgics de Portbou a Blanes que conserven intacte l’encant de fa cent anys. Ens acompanyeu a descobrir-los?
7 racons per recórrer la Costa Brava
De Portbou a Blanes encara hi ha indrets que conserven intacte l'encant
El rocam espadat a la platja del Claper FOTO: Jaume Balanyà
1
Portbou
Rocam espadat a la platja del Claper; natura indòmita. Símbol del poble forjat per l’estació de tren, a imatge de l’estació de França barcelonina. Ens espera el monument a Walter Benjamin: ferro colat a frec del cementiri. Passamans a les escales, la tramuntana mana, i cases senyorials decadents. El Claper és la platja de pedres entre Portbou i Colera. Al mirador, i en un dia net, s’abracen a la badia els blaus del cel amb el verdós marí. A tocar el Claper hi havia la petita cova del Pirata, una gruta natural ideal per al contraban. S’hi arribava en barca, però ara està enrunada pel desgast del temps.
El Port de la Selva és la imatge d’un port de pescadors ben conservat FOTO: Jaume Balanyà
2
El Port de la Selva
Les barques conformen un paisatge antic: el d’un port de pescadors ben conservat. Arrecerat a la badia del nord del cap de Creus, la vila mira a Llançà i sembla el punt de fuga a l’horitzó de l’impressionant monestir romànic de Sant Pere de Roda, la seu dels monjos benedictins, situat a l’interior. A prop, la Selva de Mar, arraulida a la vall, gairebé imaginada entre la boira. El Port té platges curioses i variades, des de la sorra fina als còdols, com cala d’en Rabes, cala Cativa o cala Fornells. A cala Tamariua s’assaboreix el gust hipnòtic del país: el rocam caient a pes sobre la costa.
Cadaqués és una vila d'emocions úniques FOTO: Jaume Balanyà
3
Cadaqués
Empeltat al cap de Creus, de carrers costeruts i cases blanques, al voltant de l’església de Santa Maria, és un bon lloc per als anuncis televisius. A la rada de port Alguer, amb la vista de les façanes i les barques, s’hi han inspirat artistes com Picasso, Hamilton o Duchamp. Dalí va imaginar en aquesta Grècia mínima un món surrealista, entre el rocam erosionat pel temps i els elements.
Roca porosa de formes atzaroses. La barreja d’orígens dels visitants i artistes al casino local demostra l’èxit cultural de la vila. Cada cala és una descoberta. Portlligat, seu de la Casa-Museu Dalí, és famosa, però hi ha altres platges, mínimes i quietes com petons suaus, amb l’aigua transparent; en d’altres, l’aigua és tan blava com el lapislàtzuli.
4
Cala Canadell
Platja bellíssima, blanca, de còdols, passat el cap Norfeu. La treva entre penya-segats al Parc Natural del Cap de Creus. Com al poema de Kavafis, desafia tramuntana i garbí. La drecera des del port de Roses fins a la punta del cap és un viatge a l’ànima més feréstega del país. Com un portaavions de pedra que respira en les cales, hi trobem cala Montjoi, amb entrants de mar, el vent a la cara, els colors de l’aigua entre el turquesa i el verd rabiüt; cala Murtra o cala Rostella; cala Montjoi, seu d’El Bulli de Ferran Adrià, amb vistes al cap Norfeu; la Pelosa, vell refugi de pescadors, dita així per la colònia d’algues, i més enllà de Norfeu i Canadell, cala Jòncols.
Al Nou Casino La Constància el temps sembla aturat entre cartes i partides de botifarra FOTO: Jaume Balanyà
5
Sant Feliu de Guíxols
Al Nou Casino La Constància, o dels Nois, el temps sembla aturat entre cartes i partides de botifarra. Una atmosfera antiga que ens parla del Sant Feliu surotaper del 1888, quan l’arquitecte Guitart va bastir l’edifici, com a local d’una societat de socors obrera, i el suro selvatà viatjava a mig Europa. El seu rival era el Casino dels Senyors o Casino Guixolenc. Pintat de color préssec, el seu estil modernista arabitzant evoca un passatge de Les mil i una nits. A fora, l’ermita de Sant Elm, situada al cim de la població, ofereix una panoràmica ideal. El litoral entre la vila i Tossa de Mar resumeix la costa canviant: aquests vint-i-cinc quilòmetres són una successió de penya-segats vertiginosos, estuaris i pinasses que desafien la gravetat.
La cala Estreta s’estén al camí de ronda de Palamós a Calella de Palafrugell FOTO: Jaume Balanyà
6
Cala Estreta
Batejada així per la seva poca amplada, s’estén al camí de ronda de Palamós a Calella de Palafrugell. La sorra fina, amb les pinasses arran d’aigua, zigzagueja a la costa ondulada, amb roques que sorgeixen de llocs impossibles. Oberta a tramuntana i reclam de submarinistes, s’hi veu una de les poques barraques de pescadors públiques, fora d’ús pel seu mal estat. A Palamós conviu el port comercial i el pesquer, amb subhastes de peix multitudinàries, i el nucli antic conserva la petja medieval. Les cales properes mostren una bellesa sensual, més suau que al nord.
El jardí Marimurtra conserva plantes arribades de tot el món FOTO: Jaume Balanyà
7
Jardí Marimurtra
Un racó evocador del país: el templet Linné, al jardí Marimurtra de Blanes, que conserva plantes arribades de tot el món. Karl Faust, apassionat botànic alemany, va preservar aquest paisatge per a gaudi de tots. Des d’aquest altar dels sentits, el mirador Von Humboldt, veiem la Costa Brava en estat pur: espadats inversemblants, pigats de vegetació. Pinasses que grimpen per la roca: el mar d’un blau geniüt davant nostre. El rocam inferior, de curioses formes, basteix torres naturals. Als peus del jardí botànic, la cala sorrenca de Sant Francesc sobreviu, envoltada d’urbanitzacions.
Aquest article es va publicar en el número 128 del Descobrir (Gener 2009)