Primavera activa a Lloret de Mar

Descobriu un entorn natural privilegiat amb paisatges de mar i de muntanya

Caiacs a la zona de cala Trons
Caiacs a la zona de cala Trons FOTO: Òscar Rodbag
25 de febrer de 2019 a les 00:00
Guardar a favorits

El litoral és abrupte i rocós, dominat per penya-segats que cauen en picat sobre l’aigua entre roques, freus, platges i turons... Contemplant aquest paisatge es fa difícil d’entendre com tanta bellesa pot passar desapercebuda. El brogit del turisme, sovint, impedeix apreciar aquest tresor natural de Lloret de Mar com es mereix. Per sort, els lloretencs ho tenen molt clar: viure-hi és un privilegi i sempre que poden el reivindiquen.

Per Joan Sala Lloberas, pintor, escriptor i pescador lloretenc, el litoral que va des de la cala des Frares fins a la cala Morisca, ple de “crestes clivellades tallades a pic en una successió de freus, illots, lloes i cales, sobretot la punta des Bullents i el coster de sa Llambrusquera, encara verges” és “d’una bellesa salvatge impressionant”. Opinió amb la qual coincideix el biòleg Santi Escartín: “A Lloret de Mar hi ha un dels trams més verges i poc antropitzats de la Costa Brava i molta gent ni s’ho imagina”. Una molt bona manera de descobrir aquesta costa i gaudir-ne és llevar-nos d’hora i anar a córrer o a caminar pel camí de ronda, des del Museu del Mar fins a sa Cala Gran o fins a la platja de Fenals, acompanyats només per la brisa del mar, el sol despuntant a l’horitzó i un grapat de lloretencs matiners que aprofiten les primeres hores del dia per fer exercici.

Caiacs a l’alba

Si us agrada navegar, us recomanem explorar el litoral lloretenc amb caiac de mar, especialment al matí, quan les aigües estan calmades i el sol les pinta amb una paleta de blaus i verds que no té res a envejar a les platges del Carib. És una experiència sorprenent que us permetrà accedir a indrets als quals no podreu arribar de cap altra manera i conèixer la toponímia del litoral lloretenc i algunes de les històries relacionades amb el passat mariner de la vila.

Entre la platja de Fenals i sa Boadella trobem els bells jardins de Santa Clotilde

“Molts dels freus i roques d’aquesta costa tenen el nom del pescador que els feia servir, com ara el freu d’en Sitre; o de la forma de les roques, com sa Tortuga; o de l’art emprat per pescar-hi, com el tirador de Fitora; o d’un fet o llegenda històrica, com sa Carabera.” Ens ho explica el lloretenc Narcís Martí. D’entre les històries lligades a aquesta mar, una de les més populars ens remet al Lloret de mitjan segle XIV. Segons la llegenda que ens explica en Nar

cís, els lloretencs, cansats de ser saquejats pels pirates turcs, van plantar-los cara i els van matar a tots. Els cossos dels cadàvers van ser llençats al mar i el tràngol de llevant va portar-ne els ossos fins al racó de ponent de la platja de Lloret, conegut des d’aleshores com sa Carabera. I si el llevant va portar els ossos dels pirates a la badia de Lloret, el 1924 el vaixell Nuevo Lareño va embarrancar a la zona de freus coneguda com els Bullents i, després d’escorar, va deixar a la platja de Canyelles tot un carregament de taronges, que van ser convenientment pescades pels lloretencs.

Les rutes de marxa nòrdica ens acosten a platges atractives com la de Santa Cristina
Les rutes de marxa nòrdica ens acosten a platges atractives com la de Santa CristinaÒscar Rodbag

Una bona manera de conèixer una mica millor el passat mariner de la vila és visitar-ne el Museu del Mar. Punt de sortida de moltes de les rutes actives que s’organitzen al municipi, aquest museu exhibeix una interessant col·lecció de maquetes navals i organitza tota mena d’activitats de difusió de la història i el patrimoni local. Un patrimoni que podem aprofitar per conèixer mentre gaudim de l’àmplia oferta d’activitats a l’aire lliure que Lloret posa al nostre abast. A tocar de mar trobem alguns dels elements patrimonials que no us podeu perdre: el poblat ibèric de Turó Rodó, amb una de les millors vistes sobre la badia de Lloret; el castell de Sant Joan, d’inicis del segle XI, amb uns tallers per a nens i nenes molt recomanables; el monument de la Dona Marinera; els jardins renaixentistes de Santa Clotilde, o l’ermita de Santa Cristina, patrona de la població.

L’interior desconegut

Tot i ser una vila marinera, més de la meitat de la superfície de Lloret està coberta de boscos travessats per més de 70 quilòmetres de camins i corriols que es poden descobrir tot practicant senderisme, running, bicicleta de muntanya o marxa nòrdica. Aquesta xarxa de camins, perfectament senyalitzats, ens acosta a un Lloret molt poc conegut i a un patrimoni natural, històric i arquitectònic molt estimat pels lloretencs.

El camí de ronda ens guia fins a les cales com la des Frares, ben tranquil·les i recòndites

Aquests boscos, que en altres temps van ser amagatall de contrabandistes, són avui un refugi de calma. Hi abunden espècies típiques de la Mediterrània com el pi pinyer, les alzines, els arboços o plantes aromàtiques com el romaní i la farigola, molt fàcils de trobar. A més, hi ha alguns exemplars remarcables com el pi gros de Santa Cristina, de més de 300 anys, que va ser testimoni l’any 1934 del Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya, presidit per Lluís Companys.

Enmig dels boscos de la serra de Marina, a cinc quilòmetres de Lloret, hi trobem el santuari de Sant Pere del Bosc, un antic monestir benedictí del segle X, reconstruït el segle XIX per Puig i Cadafalch. Durant més de set-cents anys, aquest santuari va ser un lloc de pelegrinatge per als lloretencs i quan, durant la desamortització de Mendizábal, va sortir a la venda, l’indià Nicolau Font i Maig el va comprar per 200.000 rals. Actualment acull un hotel i un restaurant gastronòmic. Altres elements d’interès que trobem en el camí són les creus de terme, el pedró de la Mare de Déu de Gràcia i el monument de l’Àngel, dedicat al poeta Jacint Verdaguer, que l’any 1898 va passar uns dies a Lloret.

Platges, cales, boscos, camins i racons amagats. Natura, història i patrimoni. Activitat, oci i diversió. Lloret té molt per oferir. Només cal allunyar-se dels tòpics i deixar-se sorprendre.