4 rutes per descobrir els boscos de Prades

Sortint de Vilanova de Prades per la carretera en direcció a Prades, en el primer revolt que trobem, a uns 500 m, agafem una pista que neix a mà esquerra. El camí està senyalitzat amb un cartell que indica la direcció cap a Vallclara i la distància (8 km). El camí es pot recórrer amb cotxe, però no està ben condicionat i no és recomanable transitar-hi. La destinació de la ruta és la bassa de Viern, que és a 4,9 km de distància, però també es pot fer una ruta circular a partir de l’embassament, pujant a la carretera i, passats uns 700 m, agafant el camí vell que va de Vallclara a Vilanova de Prades. Aquesta ruta travessa el barranc de Viern, on s’acumulen un gran nombre de castanyers. Destaquen els de la casa de colònies, que trobem a mà esquerra pocs minuts després de començar la caminada. La finca ha estat arranjada i condicionada per fer-hi activitats de docència al voltant de la castanya.

Després d’una nit plàcida al refugi de la Mussara, sortim a peu en direcció a l’església de Sant Salvador i el mirador de les Airasses, un balcó privilegiat sobre els cingles del Rafel i les Campanilles, des d’on s’assaboreix una vista espectacular del sud del Camp de Tarragona i l’horitzó blau de la Mediterrània. El camí fa un tomb fins al coll de les Pinedes i comença a guanyar altura mentre voreja per l’est la punta de la Fita Vella, en un tram que serà d’anada i tornada, i s’endinsa al món forestal i obagós del bosc de l’Agustenc, que bé podria fer-se passar per paisatge prepirinenc amb el seu tapís de pi roig, esplèndid i generós en pinetells, camagrocs, rovellons de sang i llenegues negres. Enmig de bons bolets i amb la mirada posada als Motllats, us recomano efusivament completar la descoberta de l’indret tot recorrent els plans del Panxó i la serra d’en Garcia fins al coll de l’Agustenc, i alhora aprofitar l’avinentesa per admirar la bella i profunda diàclasi dels avencs de la Febró, una fissura gegant a la roca, única al nostre país. És recomanable dur un frontal o llanterna per baixar als avencs, i material tècnic d’escalada en el supòsit que vulgueu sortir pel pas equipat Grau dels Avencs; en cas contrari, l’opció és desfer camí fins als graons de roca que donen accés a l’esquerda.

La ruta més clàssica per pujar des del poble de Vilaplana fins a la Mussara és una forma amable de reconèixer part del patrimoni natural de les muntanyes de Prades. La ruta comença a la font de les Creus i s’enfila muntanya amunt, dels 300 fins als 1.000 metres d’altitud, en un primer tram entre camps d’avellaners i cultius, després per camins que s’endinsen entre massa boscosa, amb moltes ombres i alguns salts d’aigua entre cingles, fonts i tolls per remullar-se. A l’arribada, l’esforç té premi afegit, el refugi de les Airasses, les ruïnes de l’antic poble i sobretot la impressionant vista sobre el Camp de Tarragona, amb part de les muntanyes de Prades i el Priorat de fons. La baixada es pot fer pel mateix camí o, com es proposa aquí, pel camí de les Torres o de les Campanilles.

L’ermita de l’Abellera, a Prades, és una de les excursions familiars clàssiques de les muntanyes de Prades. I també és un espai literari. “És un indret feréstec, inoblidable. Un corb ha volat cap a les roques ben roges, estranyament corcades per l’erosió”, en va escriure Marià Manent, i Joan Perucho va decidir que les seves cendres havien de ser enterrades aquí, “en un dels llocs més bells de Catalunya”. L’excursió és d’allò més senzilla: sortim de la plaça Major de Prades, deixem enrere el Portal, travessem la carretera, seguim cap a l’ermita de Sant Antoni. Davant la bifurcació, fem cas de les indicacions: Capafonts (per l’Abellera). Els senyals blancs i grocs d’un petit recorregut (PR) ens fan de guia.