En família per les terres dels 'monjos blancs'

La Conca de Barberà, l'Urgell i l'Alt Camp ofereixen activitats i rutes per fer amb la canalla

Text:
Cristina Serret Alonso
Una família amb bicicleta, pels camins de l'Urgell, amb Rocallaura al fons.
Una família amb bicicleta, pels camins de l'Urgell, amb Rocallaura al fons. FOTO: Joan Capdevila Vallvé
25 de març de 2025
Guardar a favorits

Quan l’orde del Cister va escollir els enclavaments per als monestirs de Poblet, Vallbona de les Monges i Santes Creus, buscava territoris agrícoles i poc poblats que afavorissin el recolliment i l’espiritualitat que havien de regir la vida dels religiosos, fonamentada en la regla de Sant Benet. Ens podem imaginar que, al segle XII, les terres circumdants a tots tres cenobis eren pràcticament despoblades. Els monjos no necessitaven tenir ningú a prop, perquè la regla determinava que les comunitats havien de ser autosuficients.

Han passat gairebé mil anys, i la primera sensació que té el visitant que s’acosta per primera vegada a qualsevol dels tres monestirs és que encara són centres d’espiritualitat aïllats del territori que els acull. Però és una falsa impressió. Encara que la vida monàstica es continuï regint per les màximes de l’ora et labora, són centres oberts i permeables, arrelats i compromesos amb el territori. I, de manera recíproca, les terres del Cister han modelat un ecosistema viu, que batega al voltant dels tres cenobis i que converteix aquest territori en un destí familiar de primer ordre.

Cal visitar tots tres monestirs si viatgem amb infants? La resposta és un sí rotund

Cal visitar tots tres monestirs, si tots tres tenen característiques similars i es regeixen per les mateixes regles? I, sobretot: cal visitar-los tots tres si viatgem amb la canalla? La resposta és un sí rotund, perquè cadascuna d’aquestes comunitats té alguna cosa que la fa única i interessant. Santa Maria de Poblet, amb el recinte fortificat i una entrada que recorda un palau, és el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa. Vallbona de les Monges és el cenobi cistercenc femení més important del Principat i l’exponent més clar de la importància de la dona en l’època medieval. I Santes Creus, com que no està habitat, permet la descoberta íntegra del recinte, cosa que no es pot fer als altres dos cenobis.

Tots tres tenen ben present que atraure el públic familiar és una aposta de futur i disposen de recursos per fer la visita interessant. A Poblet, el servei d’audioguia disposa de material específic per a la canalla, que pot recórrer el cenobi tot resolent un joc de pistes. A Vallbona de les Monges la visita és guiada, fet que la fa especialment accessible a tots els públics, i disposa de dos espais digitalitzats, l’scriptorium i la farmàcia, on les antigues monges prenen vida i ens ensenyen com era la feina de transcripció de llibres antics i de preparació de fórmules que servien per guarir cos i ànima. I, a Santes Creus, la visita —lliure o guiada— transcorre per estances i espais que normalment són d’ús privat, com l’escriptori, el dormitori, la infermeria, les estances dels monjos jubilats o el cementiri —del qual s’explica una llegenda mig terrorífica...

Una família visita les Coves de l'Espluga de Francolí
Una família visita les Coves de l'Espluga de FrancolíJoan Capdevila Vallvé

La visita triangular permet identificar elements comuns, com la nuesa dels detalls o l’ús de la pedra, que recorda els colors del desert, així com estances que es repeteixen (el refetor, la sala capitular, el claustre o el locutori…). Però també en ressalta les diferències: si a Vallbona hi trobem un claustre trapezoidal i un cimbori campanar que és considerat una de les obres més atrevides de l'arquitectura medieval, perquè va ser construït de forma integrada al temple; a Poblet hi comptem dos campanars, una torre i un retaule poc auster, i a Santes Creus hi observem capitells farcits d’éssers mitològics i fantàstics que haurien fet posar els pèls de punta als seguidors fervents de la regla de sant Benet, que els prohibia per evitar que els monjos es distraguessin en els seus moments de reflexió.

Una història escrita sobre pedra

El trajecte intermonàstic transcorre per l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Alt Camp, tres comarques ben connectades, tant des del punt de vista geogràfic com emocional. Les terres del Cister fan bandera de la seva història, remota i present, amb propostes com les que trobem a l’Espluga de Francolí, on la història es va escriure sobre pedra. Concretament, en els murs de les Coves, un espai ocupat durant el paleolític que es pot visitar. També és interessant el Museu Terra, un centre de divulgació de la vida rural impulsat des de la Fundació Carulla que explica el nostre passat més recent —abans de la segona revolució industrial— des d’una mirada que permet imaginar futurs més sostenibles.

A pocs quilòmetres hi ha Montblanc, capital medieval i vila ducal on es va forjar el mite de sant Jordi, tan present encara que, passejant pel centre emmurallat, un espera topar-se amb el drac o la princesa en qualsevol cantonada. També és ciutat capital Valls, que per fi pot presumir de tenir un museu casteller. A la vila veïna d’Alcover, per la seva banda, l’exposició permanent “Triàsic, explosió de vida”, que es pot visitar al Museu, acosta el públic —i molt especialment la canalla— a la vida i el paisatge de les muntanyes de Prades quan tot era mar, amb fòssils com els d’una medusa del Triàsic, considerada erròniament l’avantpassat d’un rèptil volador del juràssic, o un dels insectes més antics del Principat.

El bosc pintat de Poblet és un paratge singular ideal per gaudir amb la canalla
El bosc pintat de Poblet és un paratge singular ideal per gaudir amb la canallaJoan Capdevila Vallvé

Ara bé, al triangle del Cister hi trobem també paratges naturals sublims i accessibles, com l’albereda de Santes Creus, als peus del mateix monestir. De fet, els monjos es van instal·lar just allà per la disponibilitat d’aigua i recursos naturals que els oferia aquell bosc. O el Paratge Natural de Poblet, al vessant nord de les muntanyes de Prades, on hi ha itineraris com el que transcorre pel bosc dels bolets pintats o el que porta fins a l’impressionant mirador de la Pena. Una altra talaia que es mereix el viatge familiar és la que hi ha a Forès, a prop de Vallbona de les Monges. El poble, conegut com el mirador de la Conca, ofereix una panoràmica extraordinària de la comarca, amb vistes que arriben fins al mar. Fa gairebé mil anys els monjos blancs —pel color de l’hàbit— van escollir aquests paratges per establir les seves comunitats. Segles després, continua sent evident que la seva història és també la d’aquestes terres.

Ho sabíeu?

Terres de conte on es parla el xipella

Al poble de Solivella, a la Conca de Barberà, s’ha fet un extraordinari treball per visibilitzar el xipella, un conjunt de parlars que antigament es trobaven en la franja geogràfica que anava des del Pirineu al Priorat, coincidint amb la zona de transició entre els dos grans blocs del català, l’occidental i l’oriental. Aquest parlar queda ben recollit i explicat en el conte Entri totis ho apriarem, publicat el 2022 per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament. Un altre conte, Un estel al cel de Vallfogona (Pagès Editors, 2023), ens porta fins al poble veí de Vallfogona de Riucorb, la vila del Rector de Vallfogona, que també li ret homenatge amb tot un seguit de poemes que decoren els carrers i un mur signat per l’il·lustrador Ignasi Blanch.

T’agradaria viure més moments en família com aquests? Subscriu-te a  'Descobrir'  des de només 2 € al mes i inspira’t amb noves propostes per gaudir junts, cada mes. Tria la modalitat que més et convingui!