Entre les barques de pescadors i les platges tranquil·les de Cambrils, s'hi amaga un passat d'abordatges i tresors. Un viatge que comença en una torre de vigilància i acaba amb un gelat amb gust de tradició. Veniu?
"Com s'ho feien per pujar, si la porta és allà dalt?". Ens pregunta la Gemma, una vilatana del Cambrils del passat que ens fa de guia pel port del municipi, davant la imponent torre del port. "Amb una escala", diu en Roc. "Sí, però en Pere, el vigilant de la torre, tenia un secret", diu la Gemma. "Era una escala de fusta que, en cas d'atac pirata, estirava cap amunt i així convertia la torre en una fortalesa inexpugnable". El nostre viatge a Cambrils no podia començar d'una manera més emocionant: històries de pirates i curiositats.
Un port amb molta història
Seguim passejant per la façana marítima i ens aturem davant de les dues sirenes que custodien l'entrada del port i l'escultura del nen que ven peix; tots dos, homenatges a la gent de mar. Al costat de la llotja, aprenem a diferenciar les barques d'arrossegament de les de pesca nocturna, que fan servir una llum potent per atraure les sardines. És aquí on desenes de xarxes s'apilen en muntanyes ordenades i on ens parlen d'una figura clau i sovint invisible: les dones remendadores. Elles eren les encarregades de cosir i reparar els forats de les xarxes amb agulles de fusta, una feina artesanal i pacient sense la qual els pescadors no haurien pogut sortir a feinejar. Acabem la visita convertint-nos en pescadors, això sí, de peixos magnètics, en un joc que diverteix molt en Roc i la Tanit.
Amb l'olor de sal a la pell, ens instal·lem a l'Hotel H10 Cambrils Park, el nostre campament base. És un d'aquells llocs pensats per a famílies: còmode, amb un parc infantil enorme, una piscina que fa goig i un bufet de mitja pensió que ens soluciona els àpats.
L'anècdota
Un viatge a la Cuba dels indians
La nostra primera destinació de dissabte és el Parc Samà, un jardí històric que és com un viatge en el temps i l'espai. Obra de l'arquitecte Josep Fontserè i Mestres per al marquès Salvador Samà i Torrents, de seguida es noten les seves pinzellades modernistes en les formes arrodonides i les construccions exòtiques, com les antigues cavallerisses. L'objectiu era clar: recrear l'ambient de la Cuba colonial, a finals del segle XIX.
El parc és un laberint de palmeres i aigua on, a més dels cignes negres del llac, provinents d'Austràlia, i la cova misteriosa al bell mig de l'estany, ens sorprenen els paons comuns, els lloros i les daines. Amb ells, el jardí recupera l'esperit del seu fundador, que hi tenia una gran col·lecció d'aus portades d'Amèrica, però adaptant-ho al segle XXI amb el benestar animal com a prioritat. A més, descobrim que el parc acull projectes de recuperació d'espècies protegides, com la tortuga mediterrània, l'eriçó i el faisà daurat.
L'origen de Cambrils
Per dinar, triem el Bar del Pòsit. Més que un restaurant, és un tros de la història de Cambrils. El pòsit era l'antiga confraria de pescadors, el cor social i econòmic del port, on es feia la subhasta i es donava suport a les famílies marineres. I l'origen del bar actual era allà; per tant, menjar allà és, d'alguna manera, retre homenatge a tota aquella gent de mar.
A la tarda, la gimcana familiar ens endinsa al barri de la Vila, el cor dels orígens de Cambrils. És la millor manera de recórrer els seus carrerons estrets, buscant pistes entre ombres i racons plens d'història. El joc ens porta a passar pel celler cooperatiu, l'església de Santa Maria i les restes de la muralla, mentre en Roc i la Tanit s'emocionen com dos detectius. Una de les proves ens fa descobrir un dels carrers més famosos del nucli antic: el carrer Lloveras, que ens enamora amb la seva verdor. La darrera pista ens espera a la plaça de la Vila, on aprofitem per observar com conviuen locals i turistes. I, per tancar un dia rodó, què hi pot haver de millor que fer l'últim bany de l'any a la piscina de l'hotel, mentre el sol es pon?
Auxili, venen els pirates!
Diumenge al matí, tornen les històries de pirates. Ens plantem a la platja de la Llosa per participar en un escape room a l'aire lliure (i mòbil, ja que es pot fer en diferents localitzacions) i de seguida descobrim que el joc no és només fantasia, sinó que es basa en la història real dels atacs a la costa. Tenim una hora per evitar que uns corsaris otomans, liderats per pirates tan temuts com els germans Barba-rossa i el famós Dragut, assaltin Cambrils.
L'activitat està pensada per a nens més grans, però ens ho passem d'allò més bé treballant en equip. En Roc es converteix en l'expert d'obrir els cadenats i la Tanit guarda tota l'estona un collaret que es converteix en la pista definitiva per trobar el tresor. Ho aconseguim i els pirates marxen amb les mans buides.
Per tancar el cercle, tornem a la torre del port. Aquesta vegada, hi entrem. A dins, ens sorprèn veure-hi el rellotge original recuperat de l'antic pòsit de pescadors. Pugem fins a dalt i, mentre contemplem les vistes del port, recordem les paraules de la Gemma sobre en Pere, el vigilant. Ara som nosaltres els qui vigilem l'horitzó, però avui, per sort, no hi ha perill de pirates.
Gustos tradicionals
Marxem de Cambrils amb el millor gust de boca possible. Literalment. Fem una parada a Gelats Antonio Sirvent, amb la tercera generació de gelaters artesans al capdavant. És l'únic lloc on encara fan la llet merengada tradicional, muntant la merenga tèbia directament amb la llet freda. També tastem el gelat que va guanyar el campionat mundial de gelaters el 2016 amb una versió d'un pastís fet de crema anglesa, amb salsa de gerds, mandarina i iuzu i galetes especiades. Els sabors són els d'abans, els de les coses fetes amb paciència i amor.
Al final el millor tresor del cap de setmana són totes les històries que ens emportem de Cambrils.
Guia pràctica