Desplegueu un mapa 1:25.000 que abasti les muntanyes de Prades en tota la seva extensió i dibuixeu-hi mentalment una ics. Busqueu el riu de Siurana i el Brugent a l’eix Arbolí – la Febró i Capafonts – la Riba, i busqueu el riu de Montsant i el Glorieta a l’eix Ulldemolins – Prades i Mont-ral – Alcover.
Fixeu-vos ara com la serra de la Mussara tanca pel sud els Motllats. En aquest punt s’escolen, entre la roca calcària, les aigües que en aflorar donen vida al Brugent, el Glorieta i el riu de Siurana. Els dos primers són afluents del Francolí (conca interna de Catalunya), mentre que el riu de Siurana i el riu de Montsant desemboquen a la conca de l’Ebre. Mireu, si no, on desguassen els torrents i barrancs de les serres de la Gritella, entre Siurana i Prades, i per on baixen les aigües des del tossal de la Baltasana i des de la mola dels Quatre Termes.
Aquesta descripció mostra esquemàticament la complexitat hidrològica de les serres que formen les muntanyes de Prades, travessades per rius amb cabal tot l’any però també barrancades, que poden baixar plenes d’aigua amb les crescudes estacionals pròpies de la muntanya mediterrània.
Aigües en bon estat
Us proposem una aproximació resseguint el curs dels rius, tant se val si és aigües amunt o corrent avall, si és pels corriols de les ribes o per les carenes i els graus des d’on es divisen les valls tancades i ombrívoles. L’aigua us acompanyarà amb el seu brogit mentre corre entre congostos tallats per cingles imponents, salta barrancs i fous, i forma tolls i gorgs. No solament podreu beure l’aigua fresca de les fonts i dels rius, sinó que a més la veureu clara, i amb sort podreu observar algun barb cua-roig competint amb les truites, una reineta, la salamandra comuna o una rata d’aigua…
Des de fa dos anys funciona al massís el Programa de Custòdia Fluvial
Per mantenir el bon estat d’aquestes aigües, el 2011 es va engegar el Programa de Custòdia Fluvial a les Muntanyes de Prades, impulsat per l’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN). En col· laboració amb els ajuntaments d’Alcover, Mont-ral i la Selva del Camp, i amb el suport de la Generalitat, la Universitat Rovira i Virgili i altres institucions i empreses, l’associació desenvolupa diversos projectes al Brugent, el Glorieta i la riera de la Selva: neteja i restauració del bosc de ribera, accions de conservació del cranc de riu ibèric (censos, repoblacions d’exemplars de l’espècie pròpia i eradicació del cranc vermell) i activitats de conscienciació i voluntariat. També edita publicacions com el llibre La vida al riu Francolí. L’espècie humana i els sistemes aquàtics i organitza accions divulgatives, com tallers de fotografia al Molí d’en Fort, amb el propietari del qual manté un acord de custòdia de la finca. Altres objectius del CEN són l’adopció d’un tram del Francolí i l’ampliació del programa de custòdia fluvial al riu de Siurana i al riu de Montsant.
Ruta a peu
Al llarg d’aquests rics ecosistemes fluvials i de les muntanyes que els envolten s’escampa una boscúria d’alzines i roures, de pi blanc i pi pinyoner que alternen amb el pi roig dels rostos i amb les garrigues, els sembrats, les pastures i els conreus d’oliveres, avellaners i ametllers. Entre els arbres sentireu cantar el blauet i la merla d’aigua, i més amunt, entre espadats i a cel obert, albirareu el vol de les àguiles cuabarrades. Al bosc de Vilalta s’han recuperat antics camps de conreu per afavorir la presència de perdius i conills, amb l’objectiu que la parella d’àguiles que viu a la vall del Brugent pugui caçar-los. Fures boscanes i fagines també es beneficien de les accions de millora forestal i de prats i pastures de la Fundació Catalunya - La Pedrera.
Aquesta biodiversitat justifica la protecció de diverses zones com a PEIN de les muntanyes de Prades, Xarxa Natura 2000, reserva natural parcial (barrancs del Titllar i de la Trinitat) i paratge natural d’interès nacional (bosc de Poblet). El debat ja no se centra en l’agrupació en un parc natural, sinó en la creació d’un consorci que gestioni els seus valors paisatgístics, històrics, culturals i patrimonials i que promogui el turisme alhora que els serveis socials a la població local. Va ser una de les propostes del I Fòrum Social, Econòmic i Cultural de les Muntanyes de Prades impulsat fa dos anys per l’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades, tot i que el consorci encara no s’ha creat.
Al voltant dels rius s’escampa una boscúria d’alzines, roures i pins pinyoners
El que sí que hi ha en marxa són moltes accions de promoció turística. Sembla que les administracions marquin territori amb la senyalització, competint entre si i amb les marques de GR i PR pròpies del senderisme. Així, trobem pals indicadors, plafons i senyals en desenes d’itineraris que, amb marques com ara Camins Naturals i Muntanyes de la Costa Daurada, uniformitzen serralades i camins amb nom propi des de fa segles.
La hiperfreqüentació d’algunes zones acaba convertint-les en miniparcs temàtics de natura. Convé evitar aquesta amenaça a les muntanyes de Prades. Perdeu-vos pels racons solitaris, per les obagues i les fondalades humides, i gaudiu de la vista escoltant el silenci per les altures estremidores de les serres boscades que ensenyen les dents al Mas del Salín. Entreteniu-vos a refer una fita, prepareu-vos per fer fotografies verticals a les capçaleres dels rius i gireu la càmera quan s’obrin les valls. I, sobretot, fixeu-vos en els detalls. És fàcil deixar-se seduir per l’encant dels pobles d’aquest territori, per les seves ermites, masos i molins, pels establiments i la gent que us acolliran, per la seva cuina, per les seves possibilitats turístiques... Benvinguts a les muntanyes de Prades.
Propostes riu amunt, riu avall
Aquest article es va publicar en el número 188 del Descobrir (Novembre 2013)