48 hores al Montmell

Un Penedès d'altura per gaudir poc a poc

Text:
La serra del Montmell és un referent per als excursionistes penedesencs
La serra del Montmell és un referent per als excursionistes penedesencs
25 de juliol de 2021 a les 00:00
Guardar a favorits

Si hi ha un lloc on el Baix Penedès és genuïnament freetourism és el Montmell. El patrimoni històric i les grans extensions de massa forestal i vinya omplen els ulls de bonics paisatges de postal que canvien de color segons l’estació i connecten el visitant amb la història i la natura. Els diferents tons verds de l’estiu es tornen grocs, marrons i vermells a la tardor. Al Montmell, la muntanya s’alça esquerpa i convida el visitant a descobrir els seus secrets lentament. Caminant. El castell de Marmellar, escollit ja l’any 1907 com el paradigma del romànic per Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday, és un dels llocs on el sol de les primeres i les últimes hores del dia desperta tots els sentits.

Divendres tarda

El Montmell és el paradís dels senderistes. Camins infinits i rutes combinables, curtes i llargues, per a principiants i que també agraden als ben entrenats per les belles vistes sobre el Penedès i la Costa Daurada. El Montmell està format pels nuclis de la Joncosa del Montmell, Marmellar, Aiguaviva i Can Ferrer de la Cogullada, a més de diferents urbanitzacions. En aquesta ocasió, farem estada a Rodonyà, un petit poble de l’Alt Camp situat a 12 minuts amb cotxe
de la Joncosa del Montmell.

Ho sabíeu?

Les enramades més originals

L’origen de la coca enramada es remunta a l’edat mitjana, quan tothom es feia el pa i reservaven una mica de pasta per guarnir amb verdures, llonganissa o arengada. Afortunadament, al Montmell en trobareu qualsevol dia de l’any fetes amb formatges i poma, o botifarra, carxofa, ceba i romesco. A punt per xalar!

Divendres a la tarda ens dirigirem directament a Rodonyà i ens instal·larem a l’hotel. Un cop aposentats, podrem conèixer el poble, que forma part de la Ruta del Cister pel conegut castell renaixentista ubicat al cor de la població. Val la pena aprofitar la tranquil·litat dels carrers per començar a desconnectar i endinsar-nos en el valor patrimonial d’algunes de les antigues construccions. Un passeig per les vinyes ens farà entrar en el context abans de sopar.

Dissabte matí

És recomanable llevar-se ben d’hora per poder gaudir de la primera llum del sol sobre les vinyes. Al final de l’estiu i principi de la tardor, l’olor de verema s’escampa pels carrers i paratges i ofereix una experiència única. Sortim cap a la Joncosa del Montmell ben d’hora, preparats per fer una ruta a peu. Necessitem calçat còmode i aigua a la motxilla.

Arribats a la Joncosa del Montmell, anirem a la pista poliesportiva, on començarem la ruta que passa per l’àrea forestal recreativa. Des d’aquí podem pujar al puig de la Talaia i gaudir de la vista des del punt més alt de la serra del Montmell. En el recorregut trobarem els paisatges més genuïns de la zona: vinyes, boscos de pi blanc, amb sotabosc de romaní, bruc i coscoll, i mosaics d’ametllers i oliveres, acompanyats dels característics marges de pedra seca amb barraques incloses i algunes roques amb formes ben extravagants.

En aquest recorregut passarem per dues de les joies del patrimoni històric del Montmell: l’església de Sant Miquel, del segle XVI, i l’ermita de Sant Miquel, el romànic més elevat de tot el Penedès, a 781 m d’altitud. Un cop al puig de la Talaia, la vista és espectacular. Des d’aquí s'albiren Montserrat, el Montseny i, si el dia és clar, el Pirineu. Descansarem una mica i començarem el descens per arribar a la Joncosa a l’hora de dinar.

Dissabte tarda

Anirem a Aiguaviva. El recorregut amb cotxe des de la Joncosa cap a Aiguaviva és un plaer si es fa sense presses. Quan hi hàgim arribat, aparcarem el cotxe i voltarem. Al nucli antic trobarem la Casa Gran, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La gent gran del poble recorda Doña Carlota, marquesa exiliada de França que la va ocupar i va fer construir cases per als parcers. La documentació que es conserva diu que Aiguaviva hi havia hagut un castell, però l’única cosa que se'n conserva és l’antic molí. A l’entorn del nucli les vinyes taquen el paisatge de diferents colors. A la tardor les de l’entrada d’Aiguaviva queden d’un color vermell impossible.

Diumenge matí

Diumenge al matí podem esmorzar d'hora i aprofitar per fer una ruta amb cavall a la mateixa finca entre les vinyes. A finals d’estiu i la tardor, les boires que cobreixen els ceps ofereixen un espectacle de llum a primera hora del matí, i el passeig amb cavall asserena.