Històries d'un bosc a Poblet

Camins i sendes que revelen un paratge frondós i endreçat

Als peus de la casa forestal de la Pena hi ha el monestir de Poblet
Als peus de la casa forestal de la Pena hi ha el monestir de Poblet FOTO: Rafael López-Monné
25 d'agost de 2008 a les 00:00
Guardar a favorits

L’entorn de Poblet té un secret ben guardat. El bosc que porta el seu nom forma part de l’extens massís de les muntanyes de Prades. Durant gairebé set segles (1151 – 1835) va ser un bosc propietat del monestir cistercenc. A partir de la desamortització va passar a ser propietat de l’Estat. Actualment és un bosc de titularitat pública i forma part del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, figura de protecció poc coneguda però superior a la d’un parc natural.

Un dels millors punts per contemplar aquesta gran massa forestal és el coll Roig, a la carretera que ens porta de Vimbodí a Poblet. Les vistes des d’aquí són d’aquelles que enamoren, especialment a la tardor, quan les vinyes de la plana que envolta el monestir, situat al peu mateix del bosc, comencen a oferir les seves diferents tonalitats de grocs i ocres.

El barranc del Titllar, amb una important comunitat de teixos, va ser declarat el 1998 reserva natural dins del Paratge d’Interès Nacional de Poblet
El barranc del Titllar, amb una important comunitat de teixos, va ser declarat el 1998 reserva natural dins del Paratge d’Interès Nacional de Poblet

Totes les terres que tenim davant nostre van ser donades l’any 1151 per Ramon Berenguer IV a l’orde del Cister per a la fundació d’un cenobi. Amb aquesta donació ja s’iniciaren les primeres desavinences amb els veïns de Vimbodí, que consideraven que part d’aquell bosc els pertanyia, segons la carta de fundació de la vila atorgada poc temps abans.

Aquesta disputa històrica, afegida a la forta opressió del monestir, va anar generant una aversió vers els monjos que explotà un cop aquests abandonaren l’indret el 1835. La ira dels veïns va caure sobre l’edifici i, també, sobre el bosc, que va quedar desolat i desforestat. En realitat, la ufanosa verdor dels alzinars, rebolledes i pinedes actuals és fruit dels treballs de repoblació que es realitzaren a partir del 1904 i que foren dirigits per l’enginyer de forest Josep Reig.

Punts d'interès

Un descobriment rere un altre

El bosc de Poblet té una particular concentració de racons que permeten copsar el seu interès i resseguir-hi la petja humana.

  • La mola d’Estat. Des del tossal que la remata es veuen els diferents barrancs del bosc, que separen en alguns casos comarques com la Conca i el Baix Camp.
  • La taula dels Quatre Batlles. Molt a prop de la mola d’Estat hi ha la taula dels Quatre Batlles, que fa referència als termes municipals que hi conflueixen: Vimbodí, Prades, Mont-ral i l’antic terme de Rojals (actualment dins de Montblanc).
  • Senda del Colom. Si hom puja fins a la casa forestal de la Pena, pot retornar a Poblet per la senda del Colom (està ben senyalitzada), que travessa el torrent dels Boixets i passa a tocar de la balma de fra Marginet. Segons la tradició, aquest avenc va ser el lloc triat pel monjo per fer penitència i vida eremítica.

Podeu endinsar-vos al bosc pels diferents accessos situats a l’entrada dels principals barrancs que el travessen: Castellfollit, la Pena, Torners i el Titllar. Si escolliu el barranc de la Pena, el més proper al monestir, cal seguir algunes de les empremtes deixades pels humans en el transcurs dels anys. En trobareu l’accés a uns 500 metres del monestir per la carretera que va a les Masies. Es tracta d’una pista forestal construïda als inicis del segle xx per facilitar l’accés a les parts altes del bosc. A partir d’aquest punt podreu triar de pujar per la pista o per un sender senyalitzat. Sou a l’alzinar, que és la vegetació més abundant i representativa d’aquest bosc, amb una alta densitat d’exemplars, herència de l’aprofitament per al carboneig que perdurà fins a la dècada dels cinquanta.

El bosc manté la xarxa de camins de ferradura que unien el monestir amb les granges

La xarxa de camins de ferradura és fruit de la necessitat de comunicació entre el monestir i les granges (la Pena, el Titllar, el mas d’en Pagès), ubicades estratègicament per dur-hi a terme l’explotació. Aquestes sendes també eren utilitzades per a l’extracció del carbó vegetal o del gel del pou de la Pena. Alguns d’aquests camins tenen noms ben representatius, com ara la senda dels Mata-rucs, que travessa una tartera on algunes d’aquestes bèsties devien tenir moltes dificultats.

Tant si pugeu a peu, amb bicicleta o amb cotxe fareu cap sota el cingle de les Cabres, on trobareu fonts d’aigua molt fresca com la dels Boixets o la del Deport, des d’on surt un sender que ascendeix fins al mirador i on gaudireu d’unes immillorables vistes: amb sort s’hi poden veure els Pirineus! En baixar del mirador podreu entrar dins la fi nca on l’enginyer Reig va construir, l’any 1910, la casa forestal de la Pena tot aprofitant les pedres de l’antiga granja de Poblet.

Natura

Boscos per meditar

La serra de Prades és un dels refugis ambientals més importants de les comarques interiors de la demarcació de Tarragona. Al seu extrem nord-est s’estén el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, de vegetació molt variada i frondosa: pins blancs, pinasses, pins rojos, alzines, roures de fulla petita i castanyers, entre d’altres espècies arbòries.

L’excursionisme és la principal activitat de lleure que es pot realitzar en l’àmbit del Paratge Natural de Poblet. El sender de gran recorregut GR 175, senyalitzat amb franges blanques i vermelles, travessa bona part de la zona. Hi ha tres itineraris senyalitzats, especialment indicats per fer unes caminades amb seguretat per l’espai natural.

Tot i que la serralada de Prades acapara l’atenció dels excursionistes, la Conca de Barberà disposa d’altres paratges igualment interessants. Les obagues del riu Corb, situades entre els municipis de Llorac i Savallà del Comtat, són un petit espai natural protegit on hi creixen rouredes. La presència d’aquestes plantes de caràcter eurosiberià dins un territori eminentment sec i continental constitueix per si mateixa una notable singularitat botànica. D’altra banda, la Saburella és un espai protegit de la serra de Comaverd situat a la conca alta del Gaià. Abraça les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà.