Un caminet empedrat puja per la muntanya travessant un misteriós bosc de boix, humit, amb pedres cobertes de molsa d’un verd intens. Enfila que enfilaràs, no triguem a trobar les primeres cases en ruïnes, una antiga ermita romànica i a dalt de tot, el castell. Som a Prenafeta, a la Conca de Barberà, una de les pedanies de la ciutat de Montblanc. L’itinerari que puja fins a l’antic castell comença al final de l’únic carrer del poble. És en aquest mateix vial, a mà esquerra, abans d’arribar a la font, on hi ha l’esplanada on es pot deixar el cotxe. Continuem amunt pel carrer, passant per la font -on aprofitem per omplir la cantimplora-, fins a arribar al final. Cap a l’esquerra trobem un senyal. Aviat trobem un camí més estret, ombrívol i empedrat que puja cap a la muntanya.
Uns vint minuts després d’haver començat l’excursió, arribem a una cruïlla de camins. A mà esquerra trobem un pal indicador amb cartells de fusta. Les lletres que indiquen la direcció al castell s’han esborrat, però, si ens hi fixem, veurem que algú hi ha escrit, amb un objecte punxant, la paraula castell. En tot cas, cal agafar el camí que queda a la dreta del pal indicador. Al bell mig d’un bosc de boix, amb la molsa cobrint les pedres a ambdós costats del camí, avançarem per un paratge amb aires de conte de fades, avantsala del que trobarem més endavant. Només caldrà fer algunes passes per trobar les primeres ruïnes de les cases del poble abandonat de Prenafeta i una mica més endavant les restes de l’església romànica de Sant Salvador, que conserva l’absis i alguns arcs. Hi entrem per imaginar-nos com devia ser quan estava dempeus i hi intuïm l’antic altar i les finestres.
Fem l’últim tram fins al castell i abans d’arribar-hi anem amb compte, ja que és bastant estret i en algun moment puntual passa a tocar d’algun barranc. Un cop a dalt del castell, d’origen medieval, gaudim de panoràmiques espectaculars de la Conca de Barberà, amb les poblacions de Montblanc, Barberà de la Conca i Sarral a vista d’ocell, la serra de Miramar, el mar i fins i tot Montsant, la serra d’Ensija o la inconfusible serra del Cadí.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 190 del Descobrir (Gener 2014)