Els dofins ho saben. Des de terra, des del dic de Llevant que protegeix el port de Tarragona, res no fa sospitar el que s’amaga sota l’aigua. A uns 24 metres de profunditat i no gaire lluny dels blocs de pedra de l’escullera, des del 1994 hi descansa un mercant d’uns 65 metres d’eslora, el Dragonera. No es tracta, però, d’un naufragi. El vaixell havia estat decomissat per la justícia i va ser enfonsat voluntàriament, després d’un llarg procés de permisos i de neteges per eliminar tota mena de combustibles, olis i substàncies contaminants. Ara, els dofins es passegen per les seves cobertes, potser per curiosi tat, però també perquè saben que hi trobaran una extensa carta de peix per degustar. La raó és que l’indret s’ha convertit en un dels refugis més sorprenents de biodiversitat a la costa catalana i a la Mediterrània occidental.
Una àrea només per fer submarinisme
El projecte per enfonsar el Dragonera va començar el 1990, impulsat per la Societat d’Exploracions Submarines (SES). L’objectiu era doble. D’una banda, comptar amb un atractiu per fomentar les immersions a la costa de Tarragona. De l’altra, que l’embarcació es convertís en un refugi per a la fauna submarina. L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) va assumir el projecte, el qual en va motivar un altre de ben singular: la delimitació d’una àrea específicament dedicada a facilitar la pràctica del submarinisme. D’aquesta manera, el 1995 va néixer el primer i únic parc subaquàtic de l’Estat. Prenent com a referència el nou derelicte, l’Autoritat Portuària va fitar amb boies un rectangle de 3,6 hectàrees, a l’interior del qual es va prohibir qualsevol mena de navegació per tal de garantir la seguretat dels submarinistes.
Què va ser la 'Dragonera'

A Tarragona el submarinisme esportiu i científic va néixer molt aviat. La SES es va fundar el 1955 i ha estat un dels clubs pioners en l’ensenyament del busseig amb escafandre autònom. En la invenció d’aquest artefacte hi va tenir molt a veure l’obsessió d’un jove francès per trobar un mitjà que permetés respirar a sota de l’aigua i així poder explorar els fons marins. Era el gran Jacques-Yves Cousteau, el mateix que el 1942 va trobar-se amb l’enginyer Émile Gagnan, qui acabava d’inventar un regulador per a la carburació de motors de cotxes. Junts van aconseguir adaptar el regulador per respirar sota l’aigua. Així va ser que, a inicis del 1943, va néixer l’Aqua-Lung, el primer escafandre autònom. Durant mil·lennis, els oceans han estat un espai venerat i temut pels humans. Sota de la superfície s’amagava un regne ocult i desconegut, l’última gran frontera. Els mariners espanyols i portuguesos dels segles XV i XVI submergien relíquies durant les seves travessies per apaiva gar la ira de l’oceà. Com la majoria dels seus coetanis, i fins ben entrat el segle XVIII, les interpretacions de la Bíblia impregnaven profundament l’imaginari col·lectiu sobre el mar, el qual era vist com el Gran Abisme, una continuació del caos i el desordre anterior al diluvi universal.
Relacionat
10 tresors submarins del litoral catalàL’oceà era percebut com l’instrument del càstig, el vestigi de la catàstrofe, l’enorme recipient on van anar a parar les ànimes de la humanitat condemnada. Certament, el pensament científic ja havia transformat la mirada sobre els oceans, però l’invent dels equips de busseig autònom ho va canviar tot. La major part dels qui van començar a provar el nou invent van patir la profunda transformació que afecta pràcticament tothom qui penetra en el món submarí: és quasi impossible no sentir-se trasbalsat per l’enorme bellesa de la vida subaquàtica.
Ho sabíeu?
La regeneració, clau
El Parc Subaquàtic del Port de Tarragona no va néixer com una àrea natural protegida, tanmateix, ha acabat fent la mateixa funció. A hores d’ara s’han identificat més de 400 espècies d’éssers vius que estan recolonitzant el fons marí de l’escullera. Les trobareu al web minka-sdg.org. En les aigües d’aquest parc hi habiten meros, llobarros, pops, llagostes, molls de roca, orades, espets, congres, estrelles de mar, holotúries i eriçons, entre molts altres peixos. Conscients de la importància de l’indret, el 2024, l’Autoritat Portuària va triplicar la superfície del Parc Subaquàtic fins a arribar a les 10,8 hectàrees. En col·laboració amb empreses punteres en la investigació sobre regeneració marina i en aliança amb altres ports europeus, es treballa avui dia per desenvolupar projectes que accelerin la regeneració d’aquest espai.

Els nous descobriments científics estan canviant la nostra manera d’entendre la mar i les complexes relacions que s’hi estableixen. Tanmateix, la pressió humana sobre els oceans està posant en perill els equilibris que en sostenen la vida. I això és un risc enorme. A la Mediterrània, per exemple, la presència de peixos s’ha reduït més d’un 34% i la de depredadors superiors, més d’un 40%. Els experts asseguren que cal protegir més espais per assegurar que els ecosistemes puguin recuperar-se. La Unió Europea vol arribar al 2030 amb el 30% dels seus mars sota protecció i, d’aquest percentatge, un 10% amb protecció estricta. Ara mateix, sols un 5% del mar català gaudeix d’algun tipus de protecció i només és estricta en un 0,01%.
El nostre futur està profundament lligat al dels oceans; ara bé, costa apreciar allò que no es coneix. Al documental Ocean (Disney+) el biòleg i gran divulgador David Attenborough explica que “per a la majoria de nosaltres el món més enllà de la costa continua sent fosc i perillós”. I acaba dient: “És hora de submergir-se sota de les onades. Una vegada s’ha vist l’interior del mar, mai més es torna a veure la Terra igual”.
Casa Roma Hostel Boutique
Allotjament modern i polivalent que fa poc més d'un any va obrir les portes a la ciutat. Dissenyat amb una estètica mediterrània confortable i actual, disposa de de 35 habitacions —16 dobles i 19 quàdruples— que compten amb bany privat i tota classe de comoditats. El restaurant Casa Roma, al mateix edifici i liderat pel xef Davier Aragón, ofereix serveis d'esmorzar, dinar i sopar a tot el públic en general amb propostes de cuina mediterrània i productes locals i de temporada. casaroma-tarragona.com
Lauria
Hotel situat a prop del Balcó del Mediterrani i a cinc minuts a peu de l’amfiteatre, s’hi accedeix des de la Rambla Nova per un passatge que travessa un edifici centenari catalogat. Té 72 habitacions i totes són confortables i equipades amb els millors serveis. Ofereix esmorzar continental. hotel-lauria.com
Propostes i activitats
Aquest article es va publicar en el número 326 del Descobrir (Abril 2026)

