Un espectacular refugi de biodiversitat marina

El Parc Subaquàtic del Port de Tarragona és un oasi submarí ple de vida

Unes bussejadores passen per davant la popa del buc 'Dragonera' mentre les envolten centenars de castanyoles
Unes bussejadores passen per davant la popa del buc 'Dragonera' mentre les envolten centenars de castanyoles FOTO: Rafa Pérez
10 de març de 2026 a les 10:00
Guardar a favorits

Escolta l'article ara…

0:00
1:33

Els dofins ho saben. Des de terra, des del dic de Llevant que protegeix el port de Tarragona, res no fa sospitar el que s’amaga sota l’aigua. A uns 24 metres de profunditat i no gaire lluny dels blocs de pedra de l’escullera, des del 1994 hi descansa un mercant d’uns 65 metres d’eslora, el Dragonera. No es tracta, però, d’un naufragi. El vaixell havia estat decomissat per la justícia i va ser enfonsat voluntàriament, després d’un llarg procés de permisos i de neteges per eliminar tota mena de combustibles, olis i substàncies contaminants. Ara, els dofins es passegen per les seves cobertes, potser per curiosi tat, però també perquè saben que hi trobaran una extensa carta de peix per degustar. La raó és que l’indret s’ha convertit en un dels refugis més sorprenents de biodiversitat a la costa catalana i a la Mediterrània occidental.

Una àrea només per fer submarinisme

El projecte per enfonsar el Dragonera va començar el 1990, impulsat per la Societat d’Exploracions Submarines (SES). L’objectiu era doble. D’una banda, comptar amb un atractiu per fomentar les immersions a la costa de Tarragona. De l’altra, que l’embarcació es convertís en un refugi per a la fauna submarina. L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) va assumir el projecte, el qual en va motivar un altre de ben singular: la delimitació d’una àrea específicament dedicada a facilitar la pràctica del submarinisme. D’aquesta manera, el 1995 va néixer el primer i únic parc subaquàtic de l’Estat. Prenent com a referència el nou derelicte, l’Autoritat Portuària va fitar amb boies un rectangle de 3,6 hectàrees, a l’interior del qual es va prohibir qualsevol mena de navegació per tal de garantir la seguretat dels submarinistes.

Què va ser la 'Dragonera'

‘Dragonera’, un símbol ambiental a Tarragona i a Mallorca

El vaixell Dragonera, enfonsat en el parc subaquàtic, va ser una embarcació de càrrega decomissada per la justícia per tràfic de drogues, segons algunes fonts, i posada a subhasta. Va ser construït a les drassanes Juliana de Gijón el 1960, però, a hores d’ara, la seva imatge està unida a la salvaguarda dels valors de la naturalesa, curiosament tal com passa amb la petita illa de Mallorca del mateix nom. A la dècada dels setanta del segle passat, sa Dragonera va estar a punt de ser urbanitzada. El grups llibertaris mallorquins Terra i Llibertat i Talaiot Corcat van ocupar l’illa per defensar que romangués verge. El 1987 el Consell de Mallorca va comprar-la i el 1995 el Govern de les Illes Balears va declarar-la Parc Natural.

Els submarinistes rodejen el buc
Els submarinistes rodejen el bucRafa Pérez

 

El derelicte en 3D

Els primers submarinistes que van contemplar el mercant Dragonera sota l’aigua no es podien imaginar que, trenta anys després, altres companys seus el fotografiarien de tal manera que aconseguirien una restitució fotogramètrica del vaixell. Albert Vim i el seu equip estan duent a terme el projecte Thalassa, patrimoni subaquàtic, enfocat precisament a documentar i preservar digitalment els vaixells submergits entre els 5 i els 105 metres més significatius del litoral català.

Reconstrucció en 3D del 'Dragonera'
Reconstrucció en 3D del 'Dragonera'Projecte 'Thalassa'

 

Exemplars de dues de les espècies d’estrella de mar que s’hi poden trobar
Exemplars de dues de les espècies d’estrella de mar que s’hi poden trobarRaimundo Fernández

A Tarragona el submarinisme esportiu i científic va néixer molt aviat. La SES es va fundar el 1955 i ha estat un dels clubs pioners en l’ensenyament del busseig amb escafandre autònom. En la invenció d’aquest artefacte hi va tenir molt a veure l’obsessió d’un jove francès per trobar un mitjà que permetés respirar a sota de l’aigua i així poder explorar els fons marins. Era el gran Jacques-Yves Cousteau, el mateix que el 1942 va trobar-se amb l’enginyer Émile Gagnan, qui acabava d’inventar un regulador per a la carburació de motors de cotxes. Junts van aconseguir adaptar el regulador per respirar sota l’aigua. Així va ser que, a inicis del 1943, va néixer l’Aqua-Lung, el primer escafandre autònom. Durant mil·lennis, els oceans han estat un espai venerat i temut pels humans. Sota de la superfície s’amagava un regne ocult i desconegut, l’última gran frontera. Els mariners espanyols i portuguesos dels segles XV i XVI submergien relíquies durant les seves travessies per apaiva gar la ira de l’oceà. Com la majoria dels seus coetanis, i fins ben entrat el segle XVIII, les interpretacions de la Bíblia impregnaven profundament l’imaginari col·lectiu sobre el mar, el qual era vist com el Gran Abisme, una continuació del caos i el desordre anterior al diluvi universal.

L’oceà era percebut com l’instrument del càstig, el vestigi de la catàstrofe, l’enorme recipient on van anar a parar les ànimes de la humanitat condemnada. Certament, el pensament científic ja havia transformat la mirada sobre els oceans, però l’invent dels equips de busseig autònom ho va canviar tot. La major part dels qui van començar a provar el nou invent van patir la profunda transformació que afecta pràcticament tothom qui penetra en el món submarí: és quasi impossible no sentir-se trasbalsat per l’enorme bellesa de la vida subaquàtica.

Ho sabíeu?

Un espai per iniciar-se en el submarinisme

A terra, el Parc Subaquàtic del Port de Tarragona compta amb dues casetes que funcionen com a recepció, vestidors, lavabos i magatzem de material. Unes escales de formigó permeten baixar de manera còmoda i segura fins al peu de l’aigua. A través d’un concurs públic es licita la gestió del Parc, responsabilitat que ara mateix recau en la Societat d’Exploracions Submarines (SES), la qual s’encarrega de gestionar les sol·licituds d’immersions i comprovar les titulacions i assegurances requerides. A més, la SES organitza cursos de submarinisme de diferents nivells i ofereix lloguer de material. Si us voleu apropar al Parc i provar primer de fer immersió lleugera, us facilitaran gratuïtament ulleres i aletes. El Parc està obert des de Setmana Santa fins a Nadal. A l’estiu, cada dia, matí i tarda; la resta de temporada, només els caps de setmana i els festius fins al migdia. tat

La regeneració, clau

El Parc Subaquàtic del Port de Tarragona no va néixer com una àrea natural protegida, tanmateix, ha acabat fent la mateixa funció. A hores d’ara s’han identificat més de 400 espècies d’éssers vius que estan recolonitzant el fons marí de l’escullera. Les trobareu al web minka-sdg.org. En les aigües d’aquest parc hi habiten meros, llobarros, pops, llagostes, molls de roca, orades, espets, congres, estrelles de mar, holotúries i eriçons, entre molts altres peixos. Conscients de la importància de l’indret, el 2024, l’Autoritat Portuària va triplicar la superfície del Parc Subaquàtic fins a arribar a les 10,8 hectàrees. En col·laboració amb empreses punteres en la investigació sobre regeneració marina i en aliança amb altres ports europeus, es treballa avui dia per desenvolupar projectes que accelerin la regeneració d’aquest espai.

Un exemplar de fadrí, un peix de colors ben vistosos
Un exemplar de fadrí, un peix de colors ben vistososGetty Images

Els nous descobriments científics estan canviant la nostra manera d’entendre la mar i les complexes relacions que s’hi estableixen. Tanmateix, la pressió humana sobre els oceans està posant en perill els equilibris que en sostenen la vida. I això és un risc enorme. A la Mediterrània, per exemple, la presència de peixos s’ha reduït més d’un 34% i la de depredadors superiors, més d’un 40%. Els experts asseguren que cal protegir més espais per assegurar que els ecosistemes puguin recuperar-se. La Unió Europea vol arribar al 2030 amb el 30% dels seus mars sota protecció i, d’aquest percentatge, un 10% amb protecció estricta. Ara mateix, sols un 5% del mar català gaudeix d’algun tipus de protecció i només és estricta en un 0,01%.

El nostre futur està profundament lligat al dels oceans; ara bé, costa apreciar allò que no es coneix. Al documental Ocean (Disney+) el biòleg i gran divulgador David Attenborough explica que “per a la majoria de nosaltres el món més enllà de la costa continua sent fosc i perillós”. I acaba dient: “És hora de submergir-se sota de les onades. Una vegada s’ha vist l’interior del mar, mai més es torna a veure la Terra igual”.

Casa Roma Hostel Boutique

Allotjament modern i polivalent que fa poc més d'un any va obrir les portes a la ciutat. Dissenyat amb una estètica mediterrània confortable i actual, disposa de de 35 habitacions —16 dobles i 19 quàdruples— que compten amb bany privat i tota classe de comoditats. El restaurant Casa Roma, al mateix edifici i liderat pel xef Davier Aragón, ofereix serveis d'esmorzar, dinar i sopar a tot el públic en general amb propostes de cuina mediterrània i productes locals i de temporada. casaroma-tarragona.com

Lauria

Hotel situat a prop del Balcó del Mediterrani i a cinc minuts a peu de l’amfiteatre, s’hi accedeix des de la Rambla Nova per un passatge que travessa un edifici centenari catalogat. Té 72 habitacions i totes són confortables i equipades amb els millors serveis. Ofereix esmorzar continental. hotel-lauria.com

Propostes i activitats

Horitzons, fars i exposicions al dic de Llevant

El dic de Llevant és el Hide Park dels tarragonins i tarragonines. Són quatre quilòmetres i mig especialment apreciats per passejar, córrer, anar en bicicleta o patinar (el trànsit de vehicles motoritzats està restringit). El contrast és sorprenent. A una banda, la intensa activitat d’un dels grans ports de l’Estat; a l’altra, els horitzons balsàmics de la Mediterrània. Prop de l’extrem es troba el far de la Banya, una de les icones del Port. Originalment alçat al delta de l’Ebre, al final dels seus dies va ser desmuntat i traslladat a aquest indret. En el darrer tram, pràcticament a mar obert, es troba un espai expositiu a l’aire lliure. porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/km-0

Visita al Museu del Port i a l'Observatori Blau

Mentre que les restes del Dragonera dormen sota l’aigua, el seu motor descansa a l’interior del Museu del Port. L’any 2000, un dels grans i antics magatzems en desús del moll de Costa va ser reconvertit en museu. El 2021 l’edifici i la museografia van ser completament renovats i es van transformar en un agradable espai on conèixer la memòria del Port de Tarragona i del barri de pescadors del Serrallo. Entre les peces més espectaculars exposades, destaquen les restes de dues embarcacions del segle XVII. A l’edifici de la Llotja del Peix (a 400 m), el Museu del Port compta amb l’Observatori Blau, una aula didàctica on es mostren, amb reproduccions d’un increïble realisme, les trenta espècies de peixos més rellevants per a la pesca en el mar de Tarragona, a escala 1:1. porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/museu-port

 

Enigmes, peixos i sabors del barri del Serrallo

Esteu de sort. Fa molt poc temps que s'acaba d'estrenar Mar, xarxes i sabors, un joc de pistes molt ben pensades per descobrir el barri del Serrallo i la seva tradició pesquera. És ideal oer fer amb família o amb un grup d'amics. El primer que cal és anar al Museu del Port i demanar allí el mapa del joc, que us permetrà trobar les 10 plaques amb peixos diferents repartides per les parets del barri. Cada peix té un QR que us portarà a un enigma que cal resoldre. Amb 10 enigmes descoberts, torenu al Museu. Us tindran perparada una petita sorpresa que us permetrà endur-vos a casa un bocí de saviesa acumulada per moltes generacions d'homes i dones de la mar.  977 25 94 34