El Montsant: muntanyes de fe

La vida de pregària a la serra Santa

Text:
L’ermita de Sant Bartomeu, del segle XIII, jeu refugiada al congost de Fraguerau, que rep aquest nom perquè hi va fer estada l’ermità fra Guerau Miquel al segle XII
L’ermita de Sant Bartomeu, del segle XIII, jeu refugiada al congost de Fraguerau, que rep aquest nom perquè hi va fer estada l’ermità fra Guerau Miquel al segle XII FOTO: Rafael López-Monné
25 d'octubre de 2007 a les 00:00
Guardar a favorits

Finesos, novazelandesos, nord-americans, sud-africans... Tots marxen del Priorat fascinats pel paisatge. “Sovint me’l comparen amb la regió italiana de la Toscana i s’exclamen: ‘Però com pot ser que aquest indret sigui encara tan poc conegut!’”, explica l’Alícia Juanpere, de casa Catacurian, al Masroig, un dels pocs centres del nostre país especialitzat en vacances gastronòmiques d’alt nivell. La seva proposta inclou classes de cuina mediterrània, tastos de vins i olis i llargues passejades per un territori que demana ser degustat a fons.

Sens dubte, el vi és l’expressió d’una terra i d’un paisatge i es tasta amb la vista, l’olfacte i el paladar, per aquest ordre. En una copa de priorat s’hi intuiran els rojos i ambres que tenyeixen la serra de Montsant al capvespre, les aromes denses d’unes vinyes que prenen la forma d’un jardí i, finalment, el gust de la seva orografia pètria i rebel. De fet, hi ha tants sabors com Priorats diferents. Els límits del Priorat històric no concorden amb els del geogràfic, però tampoc amb els del vinícola que, curiosament, és el que relliga i alhora parteix la comarca en dos: la de la DOQ Priorat i la de la DO Montsant.

La primera és, de moment, l’única denominació vinícola catalana que ha rebut el distintiu de qualificada i correspon als vins que s’elaboren a les poblacions que antigament estaven sota el domini de la cartoixa d’Escaladei, és a dir, Bellmunt del Priorat, Gratallops, el Lloar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, la Vilella Alta, la Vilella Baixa i Torroja del Priorat. És aquí on els ceps es veuen forçats a allargar les seves arrels per travessar la llicorella, una roca pissarrenca i lluent que guarneix el paisatge i es deixa sentir en el raïm.

Entrats a l’Olimp dels sommeliers, al Priorat s’esmercen ara a donar a conèixer el que fan

Però els ceps de la jove DO Montsant tampoc no ho tenen fàcil. Geogràficament, els seus costers envolten els de la DOQ Priorat i comparteixen amb els seus veïns la infertilitat d’una terra, argilosa i calcària en aquest cas, que també els obliga a buscar la humitat terra endins. L’esforç que ha de fer la planta —en què els prioratins hi veuen una analogia de la seva lluita per poder viure de la terra— és equiparable a la recompensa: des de ja fa uns quants anys, dels ceps del Priorat en surten alguns dels vins més prestigiosos del món.

Païda la seva fl amant entrada a l’Olimp dels sommeliers, al Priorat s’esmercen ara per donar a conèixer el que fan. És lògic. A qui no li agrada mostrar el fruit d’una feina ben feta? “La nostra activitat principal és fer vi, però també ens agrada ensenyar el celler, perquè és la millor manera de donar a conèixer el nostre producte”, explica Joan Sangenís de cal Pla, a Porrera. Certament, la visita al seu celler centenari val la pena. Al celler cal Pla encara es poden llegir inscripcions a la paret que parlen d’un temps anterior a la crisi de la fil·loxera del segle xix i també conserven unes premses i tines antigues, en alguna de les quals potser va envellir el seu criança guardonat a l’Exposició Universal de Barcelona del 1929.

Construïda sota una espluga del Montsant, Sant Salvador és un bon punt de partida per a una ruta espiritual
Construïda sota una espluga del Montsant, Sant Salvador és un bon punt de partida per a una ruta espiritual

Diferent en la forma, però no en el fons, és “l’estada enològica” que proposa el matrimoni que regenta la casa d’agroturisme ca la Viola, a Marçà, i que dóna als hostes l’opció de participar activament en les tasques del camp. “A nosaltres ens agrada fer pedagogia de la nostra feina —explica l’Enriqueta Montaner—, els ensenyem a tallar el cep, a collir i triar el raïm, a abocar-lo a la tina. Molts tornen al cap d’un any i, aleshores, els fa una il·lusió beure’s una ampolla d’aquell vi que ens van ajudar a collir!”. L’Enriqueta assegura que molts repeteixen l’experiència, “tot i descobrir que passejar-se per les vinyes amb un cove a vessar de raïm no és idíl·lic ni sofisticat”.

Refugi d’escriptors

El cinema ha tingut molt a veure en aquesta mitificació de la cultura del vi, tot i que la literatura és precursora en l’exaltació del món vinícola. Per aquesta raó, la Roser Vernet ha endegat al Molar una iniciativa pionera. Des de fa un any la seva casa rural Perxe, refugi d’escriptors i lletraferits, acull el Centre Quim Soler, que pretén esdevenir un centre de documentació de totes aquelles obres que tenen el vi com a referent literari. La Roser també confia a poder organitzar, a través del seu centre literari, altres activitats i projectes artístics vinculats sempre amb els vins del Priorat, tal com ja fa temps que es fa a les regions de Bordeus o Borgonya, on el turisme enològic fa anys que hi ha arrelat amb força.

En aquest sentit, la comarca del Priorat tot just està despertant, però les originals propostes turístiques relacionades amb el món del vi que hi comencen a emergir auguren el millor dels despertars. Tal com van fer en el seu renaixement vinícola, prefereixen defugir del turisme “a l’engròs” i concentrar-se a oferir productes personalitzats i de qualitat. Amb l’èxit precedent vinícola que els acompanya, res fa pensar que la fórmula pugui fallar.