Siurana, un poble de llegenda al cor del Priorat

Una vila de pedra amb muralles naturals custodien segles d'història i vistes que tallen la respiració

Text:
Cristina Torra
L'església de Santa Maria de Siurana, al peu de l'abisme, és una de les instantànies més famoses del poble
L'església de Santa Maria de Siurana, al peu de l'abisme, és una de les instantànies més famoses del poble FOTO: Getty Images
27 d'octubre de 2025
Guardar a favorits

Preparats per descobirr un lloc que no sembla construït sobre la terra, sinó sobre els núvols? Un regne en miniatura protegit no per muralles aixecades per l'home, sinó per abismes verticals de roca calcària. Per arribar-hi, cal recórrer una carretera sinuosa que ja anuncia que us dirigiu a un món a part, un nucli de cases de pedra que sembla impossible que s'aguanti en un equilibri tan fràgil. Aquest niu d'àguiles, on la realitat i la fantasia es confonen, és Siurana.

Aquest regne va ser, durant segles, una capital inexpugnable, el cor de l'emirat de Xibrana. I tot regne té les seves llegendes. La més poderosa d'aquí és la de la seva darrera sobirana, la reina Abdelàzia, que, davant l'arribada de les tropes cristianes, va escollir la llibertat del buit abans que la rendició. Diu la llegenda que va preferir llançar-se amb el seu cavall precipici avall i, per això, avui, els visitants busquen la marca de la ferradura gravada a la roca, un senyal mític al caire de l'abisme. Es coneix com el Salt de la Reina Mora, i no és només una història tràgica, sinó que és el mite fundacional que dona a cada racó del cingle una ressonància èpica. Més enllà del conte, la panoràmica des d'aquest punt és aclaparadora, una vista que abraça la serra de Montsant, les muntanyes de Prades i el mosaic de colors del Priorat. 

Les petjades d'aquest passat gloriós són visibles arreu. Les restes del castell àrab, una fortalesa militar del segle IX, avui en ruïnes, eren el palau i la defensa principal d'aquest regne aïllat. Passejar-hi és imaginar la vida en una fortalesa on l'únic aliat era la mateixa roca. A pocs metres, com a símbol de la conquesta cristiana del 1153, s'aixeca intacta l'església de Santa Maria, una joia del romànic, sòbria i elegant, que contrasta amb el paisatge salvatge que l'envolta. Es manté dempeus com la prova indestructible de la conquesta que va canviar el destí d'aquestes terres per sempre.

La serra Major i la Roca Corbatera, des de Siurana
La serra Major i la Roca Corbatera, des de SiuranaGetty Images

Avui, els dominis d'aquest regne han estat conquerits per un altre tipus de gent: aventurers i amants de la natura. Els escaladors s'enfilen per les seves muralles naturals, en vies que atreuen esportistes de tot el món, mentre que els senderistes ressegueixen camins medievals, com l'històric camí de la Trona, que voregen el precipici i permeten recórrer els cingles i sentir la mateixa emoció que els antics habitants, caminant per corriols que cauen sobre el buit. Siurana ja no és un lloc de defensa, sinó un espai per desafiar els propis límits i sentir la força aclaparadora del paisatge.

Situar-se a la punta del cingle és com seure al tron d'aquest regne aeri. Des d'allà, la vista és el veritable tresor: un domini absolut sobre la serra de Montsant, les corbes del pantà –amb les ferides de la sequera– i les vinyes del Priorat s'estenen als peus de la fortalesa com una catifa perfecta. És en aquest moment, amb el vent a la cara i el món als peus, que s'entén que visitar Siurana és més que descobrir un dels pobles més bonics del país; és entendre com la geografia pot forjar el caràcter d'un lloc, convertint una fortalesa militar en un refugi de contes i en un escenari natural d'una bellesa corprenedora.