En la ciutat siriana d’Alep, en una església dels barris més pobres de la ciutat, abans que arribés aquesta maleïda guerra, encara es podien sentir els cants que entonaven els descendents dels cristians d’Urfa, l’antiga Edessa. És un cant d’una bellesa quasi sobrenatural. L’escriptor William Dalrymple parla “d’al·leluies serpentejants que suren amb la lleu indecisió de les plomes, caient en arpegis de cadències somortes que es perden en el suau forat negre d’un bai
Aquest article és exclusiu per a subscriptors
Suma't a Descobrir i llegeix tots els reportatges sense limitacions
Ja tens un compte? Inicia sessió