Tarragona fa pujada. O baixada, segons com es miri. I en les coses de baixar, o de fer baixar les coses, l’àmplia oferta de restaurants davant del moll del Serrallo té la paella pel mànec. El barri mariner de Tarragona és la capital mundial del romesco, un plat de cassola tradicional i senzill, o aparentment senzill, que aconsegueix el més difícil: fer seure respectuosament a tothom quan se serveix a taula. Tothom que convingui, és clar, com coincideix la gent del Serrallo, que un àpat ben avingut i una sobretaula sense pressa són imprescindibles a la vida. Consell: passeu pel forn abans d’arribar-hi perquè aquest barri té tots els ingredients per sucar-hi pa!
Divendres tarda
Si baixant de Tarragona creuem el pont de la Petxina, de seguida notarem que som a l’altra banda; o, millor dit, a una altra banda. Una banda de la ciutat de Tarragona que contrasta amb les rambles i la Part Alta, la de la pedra monumental i la que fa costera. Passades les vies hi ha una altra Tarragona diferent, un barri pla, bastit al segle XIX, amb les normes i els usos que dicten la mar i la gent de la mar.
La crisi del sector pesquer ha reduït la flota a la mínima expressió, però el Serrallo defensa amb orgull la identitat històrica i les rutines d’un barri mariner; i això inclou, divendres a la tarda, la sirena de la llotja amb les barques tornant a port i el lent romiatge de padrins curiosos que s’apropen als molls a veure qui ha pescat què. Llàstima que ja fa anys que els visitants no podem accedir habitualment ni als amarradors ni a la subhasta, dins de la llotja. Veure i conèixer de prop el peix que porten els nostres mariners és la millor manera de diferenciar-lo i apreciar-lo, que és just el que necessita la gent de la mar.
Després de deixar les maletes als apartaments, podeu intuir com es descarrega el peix i els vols de gavines a distància, des del passeig, i per continuar entrant al barri de forma convenient us convidem a passejar per la façana marítima i els carrers traçats en paral·lel —Gravina, Sant Pere, Espinach—, on des de fa uns anys han cobrat vida diversos grafits de gran format que homenatgen els costums i les entitats del barri.
Dissabte matí
El port de Tarragona ocupa més de 900 hectàrees, que es diu aviat, i per bé que la majoria dels molls estan tancats al públic per raons de seguretat, sí que es poden recórrer —a peu, amb bicicleta o patinet— el passeig de l’Escullera i el moll de Llevant, que s’endinsa cinc quilòmetres a l’interior del mar en direcció sud. Parteix de la torre del Rellotge —que històricament marcava els torns de feina al port— i és un passeig força concorregut i bonic per fer al matí, especialment a les primeres hores, quan surt el sol.
Gastronomia
Arribats al far de la Banya i una mica més enllà, al final de l’espigó, obtindreu una vista espectacular tant del turó aterrassat que és Tarragona com del port mateix, l’imponent complex petroquímic i la platja de la Pineda. Deu quilòmetres fan venir gana.
Dissabte tarda
Si la passejada ha sigut llarga i a la taula heu fet bon paper, la tarda començarà quan vosaltres vulgueu. Podeu desentumir una mica les cames passejant per la Ruta Patrimonial del Port de Tarragona, que inclou els Tinglados històrics, avui reconvertits en espais culturals polivalents. El Refugi acull el Museu del Port consagrat a la difusió del patrimoni marítim i portuari amb un discurs museogràfic modern, renovat completa- ment l’any 2021. I el Tinglado 4, l’antiga Estació Marítima, alberga una exposició que és una síntesi del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb la nina d’ivori, la Medusa i l’Antínous com a grans estrelles, pendents que la col·lecció pugui tornar a l’espai de la Part Alta com més aviat millor un cop acabi la reforma de l’edifici.
Diumenge matí
El Serrallo s’activa molt a poc a poc els diumenges i els carrers són pràcticament buits fins al migdia. Si voleu, podeu dedicar l’estona a conèixer una de les rutines de diumenge preferides dels tarragonins i les tarragonines: recórrer la façana marítima de Llevant, passejant cap a la platja del Miracle, als peus de l’imponent amfiteatre, el fortí de la Reina i el camí del Roquer fins a la platja de l’Arrabassada.
Si no voleu activar-vos tant, podeu dirigir-vos cap a Marina Port Tarraco i admirar (o escandalitzar-vos) fitant de prop els ostentosos iots de bandera internacional que hivernen al port de Tarragona. Són els moderns estendards del poder global, com ho de- vien ser les guarnides hosts romanes de Publi Corneli Escipió que van convertir Tàrraco en quarter entre campanyes i punta de llança de la globalització romana al segle III aC.
Aquest article es va publicar en el número 315 del Descobrir (Març 2025)