Dècada dels anys seixanta. Caritat Barraquer, marquesa de Bárcena, ha rebut una important oferta econòmica. Un promotor immobiliari pretén comprar-li una gran finca de cultiu i bosc a la vora de la mar, entorn de la punta de la Móra, i transformar-la en una urbanització. La dona, però, no vol vendre la propietat. L’empresari hi insisteix molt, i al final, pregunta a la desesperada: “Vostè sap què podria fer amb tants diners?”. La marquesa és contundent: “Em compraria una finca com aquesta. I com que ja en tinc una, no necessito els seus diners”. Ja no cal parlar-ne més. Caritat Barraquer no era ecologista, però guardava al fons del cor una finca amb pins i cales extraordinàries (Roca Plana, cala Fonda) que cada estiu regalava vivències a la seva família.
Viure la natura enmig de la ciutat
Avui aquella decisió continua essent motiu d’orgull per al seu besnét, Agustí Peyra. I una gran sort per a tota la resta, perquè gràcies a la generositat i sensibilitat dels propietaris podem gaudir d’un espai espectacular, de gran valor natural i social. La finca, de 110 hectàrees, és un refugi únic d’autenticitat mediterrània. Penya-segats i cales de sorra daurada són veïns sense cotxes ni passeigs marítims en la frondositat dels pinars. La natura s’hi fa present amb una bellesa esclatant, encisadora. És, sense dubte, la joia que corona un petit tresor d’espais verds tarragonins. Tots passen desapercebuts a la promoció turística, i s’han salvat pels pèls de l’epidèmia de cases en filera. De fet, el bosc de la Marquesa va ser urbanitzable fins als vuitanta, i l’únic que el va salvar de la transformació va ser la sensibilitat dels propietaris. No fou fins més tard que l’Ajuntament va protegir tota la finca al Pla General. Avui forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural del Govern i de la xarxa europea Natura 2000.
L’entorn de la punta de la Móra és una joia de 110 hectàrees de bellesa esclatant
Des dels noranta, l’entitat conservacionista Depana ha estudiat la biodiversitat de la zona i n’ha fet campanyes de conscienciació. Sobre la franja de costa on els romans extreien pedra (punta de la Creueta), referència de barbarescos i contrabandistes, hi viuen endèmiques comunitats d’ensopegueres (Limonium gibertii) i savinar (Juniperetum lyciae), les últimes de Catalunya.
Als penya-segats han fet niu multitud d’aus que sobrevolen una rica catifa submarina. Destaca la posidònia oceànica, una fanerògama en regressió. De fet, Depana ha demanat al Ministeri de Medi Ambient que completi la protecció de terra declarant ara una reserva marina de 300 ha. Les dunes són el punt més fràgil de l’ecosistema de la Móra, ara amenaçat per la hiperfreqüentació. El trànsit desordenat de persones ha obert nous camins, i representa “un nou factor de degradació”, explica Joan Pons, de Depana. A més, tot i que hi sigui prohibit acampar o fer foc, a l’estiu no és estrany que grups de joves hi facin festes nocturnes, fins i tot amb generadors elèctrics. La Guàrdia Urbana ha intensificat els controls els dos últims anys per evitar una catàstrofe ecològica i sentimental.

A l’altra banda de la muntanya de Sant Joan, l’Associació Mediambiental la Sínia treballa en la conservació i el manteniment de l’ecosistema de la desembocadura del Gaià, una reserva de fauna salvatge. Tot i que el riu es va estroncar el 1975, quan l’empresa petroliera Repsol va construir el pantà del Catllar, les filtracions d’aigua dolça creen a la platja de Tamarit l’hàbitat d’ocells com el martinet menut o el bernat pescaire, entre d’altres. L’Associació també manté un petit hort tradicional. “Si no fos que durant anys Tarragona i Altafulla no es posaven d’acord en els límits territorials, avui això seria una urbanització”, explica Joan Vives, de l’entitat.
Les filtracions d’aigua del Francolí creen un bon hàbitat per a ocells a la platja de Tamarit
Al sud, el Francolí sí que baixa, però l’arranjament del tram urbà li ha restat el poc valor ecològic que li quedava. On ha aparegut, en canvi, un nou focus verd és molt a prop, al voltant de l’aqüeducte romà (del segle I dC), on la complicada orografia sempre ha fet difícil construir-hi. Els camps de conreu van ser abandonats, i al seu lloc hi ha crescut un bosc extens. L’equip actual de govern ha descartat la construcció de tres mil habitatges a la zona, i té un projecte ambiciós. Després d’anys d’inacció i desinterès institucional, l’Ajuntament vol ara preservar i relligar urbanísticament tots els espais que formen una corona biològica al voltant de la ciutat, des de l’aqüeducte fins a la punta de la Móra. Se’n dirà l’Anella Verda i es recuperaran i senyalitzaran 36 km de camins històrics. “Volem potenciar el gaudi del patrimoni natural i fer identitat amb valors propis”, explica Sergi de los Rios, tinent d’alcalde de Promoció Econòmica.
Aquest article es va publicar en el número 136 del Descobrir (Setembre 2009)