Gavines, ànecs, polles d’aigua, fotges o llangardaixos són alguns dels animals que es poden veure fent aquesta passejada per l’Espai d’Interès Natural dels Muntanyans, una zona protegida situada a l’extrem nord del passeig marítim de Torredembarra. Però a banda de veure animals, fent aquesta passejada els més petits podran aprendre com eren algunes platges del litoral. I és que en aquesta platja es conserven ecosistemes com les dunes i les llacunes (o maresmes), que gairebé han desaparegut de tota la costa catalana. El recorregut per conèixer aquest espai és de cinc quilòmetres, encara que l’entorn permeti fer caminades més llargues. Els Muntanyans pertanyen a la zona protegida de la platja de Torredembarra i Creixell, que a la vegada forma part d’una platja encara més gran, de set quilòmetres, compartida amb les poblacions de Creixell i Roda de Berà. Així que hi ha sorra i mar per estona.
El punt de partida és Cal Bofill, un edifici modernista construït per una de les primeres famílies d’estiuejants de Torredembarra. Al seu interior hi ha el Centre d’Activitats Mediambientals i també un espai d’informació sobre els Muntanyans. Aquí podem adquirir els fullets d’itineraris per poder seguir-los sobre el terreny tot mirant el mapa. Molt a prop de Cal Bofill hi ha el Club Marítim i, al darrere, un aparcament on es pot deixar el cotxe. Des d’aquest punt es pot accedir a tots els indrets interessants dels Muntanyans a través d’unes passarel·les de fusta i de camins de terra. Pas a pas creuem els estanys del Sol i de Clarà -que depèn de l’època de l’any tenen o no tenen aigua- i després de caminar uns quants metres per la sorra de la platja, podem accedir a l’estany del Saler, que és el més gran. Entre canyissars i vegetació típica que creix a les dunes, podem veure ocells aquàtics com les fotges, els ànecs, les polles d’aigua i algun flamenc. La tornada al punt d’inici es pot fer caminant per vora mar al costat de les dunes i contemplant ocells com les gavines, les baldrigues, els corbs marins o els mascarells, una espècie que acostuma a baixar en picat fins a l’aigua.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 151 del Descobrir (Desembre 2010)