Prendre un bon vi, assaborir un àpat agradable, anar a comprar o sortir de nit són activitats que no sorprenen a ningú, però fer-ho envoltat de restes romanes és una experiència molt especial. A Tarragona és possible perquè la ciutat, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, ha crescut i ha evolucionat integrant aquests vestigis en edificis i espais plenament lligats a l’actual vida quotidiana.
Tàrraco estava estructurada en tres terrasses: el temple, el fòrum provincial i el circ. Imaginar-se com eren és avui possible d’una manera desenfadada tot passejant per la Part Alta de la ciutat, mentre gaudim de la vida de carrer, parem a fer un vermut o ens asseiem a taula per picar unes tapes o nodrir-nos amb un plat més consistent. Alhora, hi haurà qui s’aturarà davant d’un col·legi oficial professional a contemplar una epigrafia. Tàrraco és viva i ens la trobem pam a pam.
Durant els temps de l’imperi Romà, la seva capitalitat li va propiciar un ric patrimoni, entre el qual destaca el temple, o recinte de culte (segle I aC), que era per l’emplaçament de l’actual catedral. Precisament, al carrer del Claustre, en aquest complex religiós, es troba el Museu Diocesà de Tarragona, on hi ha murs de delimitació del recinte del culte amb portes i finestres. Parts de la mateixa època són a la seu social del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, mentre que l’oficina de Caixa Tarragona que hi ha al carrer de la Merceria conté alguns murs d’enllaç entre la plaça del fòrum provincial i l’antic recinte del culte. Però potser la més espectacular de les troballes són les escales de marbre d’accés entre la plaça del fòrum provincial i el recinte del culte que trobem a la botiga Esports Catedral, al carrer Major, on resulta impressionant, per exemple, emprovar-te unes sabatilles mentre observes sota els teus peus aquestes restes il·luminades, protegides per un vidre.

Hi ha fragments del fòrum provincial, on es dirigia la vida política i econòmica de Tàrraco, en indrets molt concorreguts, com la plaça del Fòrum, que és ben plena de bars. Hi ha un bullici especial els caps de setmana a l’hora del vermut i també els dissabtes al matí amb les parades dels pagesos de fruites i verdures, mentre que els diumenges, la plaça es converteix en un curiós mercadet d’objectes de segona mà.
Pizzeries sobre el circ romà
Enfilem carrer Major avall i entrem a la tercera terrassa, la que ocupava el circ, on es disputaven les curses de carros. Ara, principalment aprofitant les seves voltes i carreus, s’hi han fet restaurants (com la romàntica Pizzeria Pulvinar al carrer dels Ferrers i la Pizzeria Mistral a la plaça de la Font...), una oficina de banca privada (la Caixa, a la mateixa plaça), cellers (com el Celler Quim, també a la plaça de la Font) i locals de copes, com ara El Cau, al carrer del Trinquet Vell. Arribar en aquest punt no ha estat fàcil. El goig que pot provocar una troballa arqueològica es pot convertir en un suplici quan l’excavació preceptiva s’allarga, les obres no s’acaben mai, s’hi van perdent diners i els permisos administratius tarden a concedir-se. Va ser el cas del restaurant Les Voltes (carrer del Trinquet Vell), on les excavacions van durar dos anys, i de la botiga Esports Catedral, que de la previsió d’un mes i mig es va passar a tretze mesos d’obres fins que van poder obrir les portes al públic. Després vénen els problemes de manteniment, condicionat tant pel fet de ser Patrimoni de la Humanitat, que limita moltes actuacions, com per l’escàs ajut econòmic institucional.
Al Celler Quim hom pot tastar vins i assaborir formatges i embotits damunt el podi del circ
Però malgrat tot, una vegada superats aquests entrebancs, la satisfacció és el que s’imposa, perquè tothom és conscient que participa en la protecció d’un patrimoni únic i que dóna prestigi al negoci. La bona acollida per part de la clientela hi ajuda també moltíssim. “Sens dubte, és un valor afegit i un bon reclam”, assegura Quim Barberà, propietari del Celler Quim, on hom pot tastar vins de la terra i assaborir formatges i embotits en taules damunt d’un vidre sota el qual hi ha carreus del podi, que era el mur que separava l’arena de les grades del circ.
Alguns remarquen les sensacions especials que es tenen entre pedres romanes. “Sobretot de nit —comenta Cristina Barbadillo, propietària del restaurant La Grotta, que ocupa una volta del circ—. La llum projectada cap a les parets hi crea un ambient molt agradable”. Maria Jové, mestressa del restaurant Les Voltes, assenyala: “Quan vam agafar el local estava en ruïnes i de sobte un dia vam veure que començaven a sortir-hi voltes. Se’ns va triplicar el pressupost i vam patir molt, però quan van declarar Tarragona Patrimoni de la Humanitat em vaig sentir molt orgullosa”. Són els petits privilegis que poden gaudir els qui viuen en indrets on el passat s’expressa, sorprenentment, ric en vida i emocions.
Visites
Aquest article es va publicar en el número 136 del Descobrir (Setembre 2009)