Viatgem per un moment a un passat molt llunyà. Ara fa cinquanta milions d’anys, el territori català era ben diferent de com el coneixem. Les muntanyes del vell massís Catalanobalear s’estenien des de la zona prelitoral catalana fins a les Balears, que encara no eren illes. I el mar Cantàbric penetrava com un braç d’aigua i ocupava bona part de l’interior de Catalunya. En aquest context comença la història geològica de Montserrat.
Com es van formar les agulles?
Pels vessants inclinats del massís Catalanobalear baixaven torrents que desguassaven cap a aquest mar interior. Els torrents no eren gaire llargs, però produïen fortes avingudes que arrossegaven grans quantitats de materials procedents de les muntanyes. En la desembocadura d’un d’aquests torrents va néixer el massís de Montserrat.
Acumulació ‘milionària’
Fruit de les riuades, els sediments es van anar dipositant en capes constituint una mena de delta en forma de ventall. Els materials més durs (sorres i graves) s’acumulaven en terra ferma, mentre que els més fins (argiles i llims) es dipositaven al mar.
L’acumulació de sediments va durar uns 27 milions d’anys, de manera que el ventall costaner va anar creixent fins assolir més de deu quilòmetres de llargada i un gruix de més de 1.300 metres. Això va ser possible, en part, per l’enfonsament de la conca marina interior, que deixava espai per anar acumulant els materials. Durant aquest llarg període també hi va haver èpoques en què el ventall era envaït pel mar, cosa que explica que entre les roques de Montserrat abundin els fòssils d’animals marins.
Amb el temps, el gruix de materials acumulats es va compactar. En general, eren còdols (pedres arrodonides) de mides diverses barrejats amb fangs i sorres. Els còdols es van anar cimentant fins que van originar els conglomerats, roques de gran duresa pròpies del massís montserratí.
Atès que el massís va néixer d'un delta, a les seves roques s'ho troben fòssils marins
Aquesta història visqué un gir fa uns 23 milions d’anys. Les plaques tectòniques de l’est de la península Ibèrica començaren a separar-se i això comportà que el massís Catalanobalear iniciés un procés d’enfonsament esglaonat. Amb el temps, una gran part del massís quedà sota les aigües del Mediterrani, mentre que una altra part va restar emergida. L’enfonsament creà també l’actual depressió del Vallès i el Penedès i els conglomerats montserratins quedaren aixecats respecte d’aquesta fossa. D’altra banda, les forces de separació de les plaques van provocar que a l’interior dels conglomerats es formessin esquerdes verticals i perpendiculars.
Com que els materials que envolten els conglomerats són més tous (corresponen als antics sediments dipositats al mar interior), la pluja i el vent els erosionen amb més facilitat i el massís de Montserrat va guanyar entitat. Per la seva part, l’aigua penetra a l’interior dels conglomerats i va dissolent els materials calcaris per formar l’espectacular relleu d’agulles i monòlits i coves com les del Salnitre, que tant identifiquen Montserrat.
Aquest article es va publicar en el número 118 del Descobrir (Març 2008)