Seguint Sant Benet a Montserrat

L' 'Ora et labora' dels monjos de Montserrat

El claustre del monestir de Montserrat
El claustre del monestir de Montserrat FOTO: Dani Codina
25 de febrer de 2008 a les 00:00
Guardar a favorits

Montserrat és destina­ció de pelegrins de for­- tes conviccions, però també de turistes que, amb la guia a la mà, llegeixen que no poden embarcar a l’aeroport del Prat si abans no han visitat la muntanya sagrada; per això, els centenars de visitants diaris —milers, segons els dies— conformen una remor ineludible per a la comunitat benedictina de Montserrat. El pare Bernabé Dalmau és més gràfic: “Són com un soroll de fons”. I ho diu sense cap malícia, perquè reconeix que viuen dels turistes, “i no ens n’amaguem pas!”.

L’allau de turistes, però, no ha d’impedir que els monjos facin la seva vida. De fet, la major part del temps els monjos benedictins de Montserrat fan feina o recolliment a la seva habitació privada, la cel·la, on tot convida a l’oració, el treball i la lectura. Segueixen la regla de Sant Benet, amb el lema ora et labora, que marca el ritme de cada jornada, i distingeix tres tipus de pregària: pública (les laudes a 7.30 h, la missa a les 11 h i les vespres a les 18.45 h), en comunitat (les matines a les 6 h, una pregària a l’inici de la tarda i una darrera al final del dia) i personal, la més flexible, que es fa a través de la lectura de la Bíblia o altres textos espirituals.

Ara hi ha pocs monjos que ingressin a edats tendres, la majoria són adults amb carrera

Per definició, benedictí és qui segueix la regla de Sant Benet, però al llarg dels segles hi ha hagut moviments de reforma, com el del Cister, liderat per sant Bernat, que va introduir canvis en l’estil de vida monàstica. Poblet, Solius, Santes Creus o Vallbona de les Monges són cistercencs. A l’inici es diferenciaven dels benedictins perquè posaven l’accent en l’austeritat, el treball agrícola i un cant litúrgic més simple. Però de mica en mica les diferències entre benedictins pròpiament dits i cistercencs s’han esborrat i, segurament, la vida dels monjos cistercencs de Poblet sigui més semblant a la dels benedictins de Montserrat que no pas a la de monjos cistercencs d’Àustria, per exemple.

Tota una vida...

Sigui aquí o allà, segons el pare Bernabé, “si no hi ha unes conviccions clares, la vida monàstica no s’aguanta”. Ell fa 47 anys que viu al monestir. Va entrar-hi quan en tenia setze, havent fet, de petit, estudis a l’Escolania. Ara hi ha pocs monjos que ingressin a edats tan tendres. La majoria són adults amb carrera i professió. N’entren menys, és cert, però els que posen el peu a dins ho fan amb pas més ferm.

La sala capitular, presidida per la imatge de la Moreneta
La sala capitular, presidida per la imatge de la MorenetaDani Codina

A més de pregar, cada monjo ha de complir una missió dins del monestir: realitzen activitats pastorals, de docència i de serveis a la comunitat. Les primeres tenen a veure amb l’atenció religiosa dels visitants, l’ofici de cerimònies de culte i el contacte amb els feligresos que volen un guiatge espiritual. La docència s’exerceix a l’Escolania i impartint lliçons de filosofia i teologia als monjos neòfits que encara estudien. I dins dels serveis comunitaris, el ventall és d’allò més variat. Cada monjo té una o més feines assignades, segons les seves aptituds: a banda de l’abat i el prior, que ocupen els dos primers llocs en l’ordre jeràrquic, hi ha l’ecònom o majordom, els hostatgers, els directors de publicacions, el bibliotecari, els responsables de l’infermeria, el sagristà,... i així fins sumar una cinquantena d’assignacions, tantes com monjos amb salut per treballar.

Tots els monjos tenen feines assignades, segons les seves aptituds

Els frares, doncs, viuen i treballen en el seu propi microcosmos, però no tenen cap impediment per sortir fora de Montserrat per motius d’estudi o treball. Això sí, per norma general disposen tan sols de quinze dies l’any per deixar temporalment la comunitat i visitar la família, viatjar o dedicar-se a d’altres assumptes propis.

Actualment, la comunitat és formada per una vuitantena de monjos, amb una mitjana d’edat de 63 anys. El més gran té 101 anys i el mes jove, 27. No parlem només del monestir montserratí, ja que la comunitat be-nedictina la conformen també els monjos del santuari del Miracle de Solsona i els de Sant Miquel de Cuixà, a tocar de Prada de Conflent. L’any 2025 en farà mil que existeix la comunitat de l’orde de Sant Benet. 

Festes i fires

Festa del Timbaler

La llegenda explica que, als inicis del segle XIX, el timbaler del Bruc va espantar l’exèrcit napoleònic tot fent ressonar l’instrument entre les parets de roca del massís de Montserrat. El primer cap de setmana de juny, la població celebra una festa de recreació històrica que rememora aquells fets.

Festa del Panellet

Festa tradicional documentada ja al segle XVII. La plaça principal de Marganell acull la dansa del ball del panellet i tot seguit s’obsequia els visitants amb un pa petit. La diada acaba amb una ballada de sardanes. Aquesta festa se celebra pels voltants del 13 de maig, dia de Sant Isidor.

Tast de la Cuina de la Llenega

Als boscos de Montserrat s’hi troben molts bolets, especialment  llenegues. Quan arriba la tardor, els restaurants de Marganell dediquen unes jornades gastronòmiques a aquest bolet. A més, el segon cap de setmana de novembre s’hi organitza un tast popular a la plaça Major.