El Camí Oliba és un sender de gran recorregut (GR-151) de prop de 300 quilòmetres que connecta algunes de les obres més emblemàtiques de l’art romànic català. La ruta transcorre entre Montserrat i els Pirineus, i passa per algunes de les ciutats i els pobles amb més història de la Catalunya Vella, com ara Manresa, Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Avui us portem a conèixer set de les joies patrimonials més importants i icòniques del recorregut, perquè descobriu els millors monestirs i conjunts que formen part del valuós itinerari. Preparats per gaudir de ben a prop de la història del país i de la d’un personatge excepcional, de sud a nord?
7 parades imprescindibles del Camí Oliba
Un recorregut pel patrimoni més important de la ruta
11
de maig
de
2021
Guardar a favorits
El monestir de Montserrat, l’edifici més icònic de la muntanya més famosa de Catalunya
1
Monestir de Montserrat
Si Oliba pogués visitar avui el monestir de Montserrat tindria una grata sorpresa en veure’l convertit en un dels santuaris marians més importants del món. Quan el va fundar, aquí només hi havia quatre ermites petites, aïllades i amb pocs recursos. La muntanya pertanyia al monestir de Ripoll, però les de Montserrat eren terres llunyanes i poc controlades. L’any 1025, Oliba va aconseguir portar-hi un grup de quatre o cinc benedictins, que es van instal·lar a l’ermita de Santa Maria. De llavors ençà, sempre hi ha hagut una comunitat custodiant la marededeu.
La Seu de Manresa il·luminada de nit
2
La Seu de Manresa
A principis de segle XI, Manresa havia estat saquejada pels sarraïns i li costava aixecar el cap. El 1020, Oliba, la comtessa Ermessenda i un seguici de notaris van visitar la ciutat per redefinir-ne els límits i aportar-hi recursos. Aviat es va poder construir un nou temple, i als calls pròxims s’hi van instal·lar artesans, van créixer els gremis i els mercats. Més endavant, l’església romànica es va convertir en una magnífica basílica. Santa Maria —popularment, la Seu— ha celebrat ara el mil·lenari d’aquella dotalia que va impulsar Manresa obrint al públic l’Espai Oliba.
La catedral de Vic s’eleva per sobre el nucli històric de la localitat
3
Catedral de Vic
Oliba va determinar que els campanars havien de servir com a torres de vigies. Precisament, el de la catedral de Sant Pere de Vic fa 46 metres, i és el més alt d’estil romànic a Europa. Com a bisbe, l’abat va fer créixer la catedral, començant per la cripta de Sant Pere. En aquest espai devia ressonar la seva veu en moments de pregària, i hi va prendre moltes decisions importants. Malauradament, la cripta va quedar enterrada sota la runa durant el terratrèmol del 1428, i no es va destapar fins al 1945. Per sort, l’atmosfera està intacta.
Sant Pere de Casserres, l’únic monestir d’ordre benedictí d’Osona
4
Sant Pere de Casserres
Per arribar al monestir de Sant Pere de Casserres cal fer fins a tres quilòmetres de pujada, però val la pena. Va ser Ermessenda de Carcassona qui va cedir a la vescomtessa Ermetruit l’alou per construir-lo l’any 1006, i és l’únic d’orde benedictí de la comarca d’Osona. La mateixa Ermessenda, considerada la dona més poderosa de l’edat medieval a Catalunya, va fer possible que Oliba fos bisbe de Vic. Ara que ja no hi ha vida monàstica, s’hi pot veure una exposició sobre com era la vida benedictina
El monestir de Santa Maria de Ripoll
5
Santa Maria de Ripoll
Aquest monestir va viure la seva etapa d’esplendor quan Oliba en va ser abat i hi vivien una seixantena de monjos, a principis del segle XI. L’‘scriptorium’, on es desenvolupava una de les tasques més laborioses que es duien a terme a l’interior del cenobi, la còpia de manuscrits, n’és un bon exemple: va ser el més important dels comtats catalans i ocupava un lloc destacat a Europa. Durant la seva època, arribà a reunir gairebé 300 manuscrits. Oliba era un home connectat amb el continent i amb Roma, i va fer del monestir un lloc de coneixement.
Sant Joan de les Abadesses va ser el primer monestir femení del país
6
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
El monestir de Sant Joan de les Abadesses va ser fundat l’any 885 per Guifré el Pilós i la seva esposa Guinedella, comtes de Cerdanya, Urgell, Osona, Girona, Barcelona i Conflent. Ells hi van posar al capdavant la seva filla Emma, de catorze anys, i van crear així el primer monestir femení de Catalunya. Aquesta última va incrementar notablement l’ampli patrimoni que ja li havia assignat Guifré. El monestir femení, un dels més forts dels comtats catalans, es va extingir quan el papa Benet VIII va ordenar la dissolució de la comunitat benedictina.
Més enllà de Camprodon el camí continua, direcció a la Catalunya Nord
7
Sant Pere de Camprodon
A la part alta de Camprodon hi trobem el monestir de Sant Pere, construït sobre una primera església de l’any 904. La seva consagració el 1169 va dotar la comunitat de frares de Ripoll d’un temple més gran i arquitectònicament envejable, en sintonia amb l’expansió religiosa i cultural de l’època. La seva característica principal és l’esvelt campanar quadrat de dos pisos amb coronament punxegut. Actualment, després de diverses reformes, llueix digne al costat de l’ampli jardí de boixos.