Els camins de Montserrat

Una xarxa de senders recorre la muntanya i comunica pobles i ermites

Text:
Joan Raventós Hill
El GR 172 uneix el refugi de la Mussara, al Baix Camp, amb la Pobla de Claramunt, a l’Anoia, i fa marrada per acostar-se a Montserrat. El tram de la imatge és el que passa a prop del nucli de Sant Pau de la Guàrdia
El GR 172 uneix el refugi de la Mussara, al Baix Camp, amb la Pobla de Claramunt, a l’Anoia, i fa marrada per acostar-se a Montserrat. El tram de la imatge és el que passa a prop del nucli de Sant Pau de la Guàrdia FOTO: Sergi Boixader Catot
25 de desembre de 2017
Guardar a favorits
Cal suposar que de camins n’hi ha hagut des de molt antic, a Montserrat, si bé devien ser escassos, ja que els nuclis de població sempre han estat al seu peu, i no calia pujar-hi si no era per anar a caçar, fer llenya o carbó. Les fonts d’aigua brollen a la base de la muntanya: a Collbató, a Monistrol, a la Puda, al Bruc. Pel Llobregat hi baixa tanta aigua com vulgueu. Per tant, no hi havia una necessitat gaire imperiosa d’enfilar-s’hi. Les primeres ermites les van bastir a la part